divendres, 10 de gener del 2014

BENCINI, Pietro Paolo (c.1670-1755) - Vesperae Beatae Virginis

Johannes Zick - Der barmherzige Samariter (c.1753)
Obra de Johannes Zick (1702-1762), pintor alemany (1)



Parlem de Pintura...

Johannes Zick (Lachen, 10 de gener de 1702 - Würzburg, 4 de març de 1762) va ser un pintor alemany de frescos barrocs actiu al sud d'Alemanya. Va ser pare del pintor Januarius Zick i considerat un important mestre del Barroc tardà. Johannes Zick va néixer a Lachen, territori de l'Abat príncep de Kempten a la Baixa Algovia, actualment Baviera, on va començar la seva carrera com un ferrer al taller del seu pare. Des del 1721 fins al 1724, va estar d'aprenent amb el pintor Jacob Carl Stauder. Tots dos van pintar els frescos del sostre de l'Església Mariahilf a Munich. Zick es va traslladar amb la seva família a Munich el 1728 quan va ser nomenat pintor de cort del Príncep bisbe Duc Joan Teodor de Baviera. El posterior desenvolupament de Johannes Zick com a pintor de frescos es va veure estimulat pels germans Asam, que treballaven a Munich en aquella època. Johannes Zick va treballar àmpliament a la regió històrica de Suàbia entre els anys 1744 i 1749. El 1746, va pintar els frescos al sostre de la nau central de l'Església de Sant Martí a Biberach an der Riss i, seguint el seu dibuix, les altres naus es van reconstruir i es van pintar amb frescos l'any 1747. Al voltant del 1750, es va traslladar a Würzburg on va pintar els frescos de l'habitació del jardí de la Residència de Würzburg, on vivia el príncep arquebisbe de Würzburg. Durant nou anys, entre el 1751 i el 1759, va decorar la residència dels prínceps arquebisbes d'Espira a Bruchsal amb pintures. Johannes Zick va morir a Würzburg el 1762.

Font: En català: No disponible - En castellano: Johannes Zick (1702-1762) - In english: Johannes Zick (1702-1762) - Altres: Johannes Zick (1702-1762)


Parlem de Música...

Pietro Paolo Bencini (c.1670 - 6 de juliol de 1755) va ser un compositor italià. Bencini va néixer en una família de músics de la qual n'esdevindria el membre més famós. El 1703 va ser inclòs en el grup de mestres romans de la capella on van ser reconeguts oficialment per la congregació dels músics. En aquell temps ocupava el càrrec de mestre de capella a l'església alemanya a Roma de Santa Maria de l'Ànima. Bencini s'encarregava d'organitzar la música per a les grans festes i celebracions religioses. El 1705, va succeir a Alessandro Scarlatti com a assistent de Giovanni Bicilli, que llavors havia compost i dirigit la música per a la Congregazione dell'Oratorio di San Filippo Neri, a Santa Maria de Vallicella durant gairebé cinquanta anys. Quan Bicilli va morir a l'octubre d'aquell any, Bencini es va fer càrrec del seu lloc. El 1706, va ser triat guardià de la congregació de músics, un lloc important, pel qual va ser reelegit l'any següent i de nou el 1712. El 1743 va obtenir el lloc de mestre de capella de la Basílica de Sant Pere, en substitució de Pitoni. Com era costum a Itàlia, quan un mestre de capella arribava a una certa edat, se l'hi adjudicava un maestro coadiutore. El de Bencini el va ocupar Niccolo Jommelli primer i Giovanni Battista Costanzi després, mestre aquest últim que el succeiria a la mort de Bencini l'any 1755. El repertori de Bencini és bàsicament religiós amb nombroses misses, oratoris i obres de caràcter menor com vespres, cantates, himnes, salms, etc.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pietro Paolo Bencini (c.1670-1755) - Altres: Pietro Paolo Bencini (c.1670-1755)


Parlem amb veu pròpia...

Tot i la sorpresa inicial, hem de dir en favor de Pietro Paolo Bencini que va ser una de les figures més importants de l'escena musical a Roma durant la primera meitat del segle XVIII italià. Per sí mateix, és un exemple perfecte del que l'escola i la tradició romana podien produir, amb una música espiritual i sensible per una banda però sense perdre el caràcter solemne i alhora festiu, amb constants contrasts i amb una riquesa melòdica i fluïdesa admirables. En aquesta línia hem de situar el conjunt d'obres religioses incloses en aquesta esplèndida edició per nom Vesperae Beatae Virginis In Sancto Petro Romae i en què, en el nostre recull diari, escoltarem cinc obres de menor a major entitat i finalitzades pel característic Magnificat. Intercalats, trobarem un breu i preciós Ave Maria Stella, una antífona en cant pla, el Dixit Dominus i el Deus in Adjutorium. Obres a sis veus, polifòniques i amb acompanyament instrumental (amb excepció de l'antífona cantada a capella i en gregorià). La interpretació del conjunt vocal i instrumental francès és impecable. Un gran descobriment d'un autor italià relativament poc conegut però ben situat al seu temps, amb càrrecs importants i amb una música prou decent com per recuperar-la amb la il·lusió que sempre ens caracteritza!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)