Sacred Vocal Music from 18th Century Switzerland

Obra de Samuel Hieronymus Grimm (1733-1794), pintor i poeta suís (1)

---

Parlem de Pintura...

Samuel Hieronymus Grimm (Burgdorf, 18 de gener de 1733 - 14 d'abril de 1794) va ser un pintor, poeta i gravador suís especialitzat en les aquarel·les. Grimm va néixer a Burgdorf, a Suïssa, i va estudiar amb Johann Ludwig Aberli a Berna. Després va viatjar a França fins a l'any 1768 abans de traslladar-se, definitivament, a Anglaterra. Allà va produir nombrosos aiguaforts, dibuixos a ploma i aquarel·les però abans de la seva arribada, ja havia realitzat les il·lustracions per a la publicació "Poetische Werke" de Friedrich von Hagedorn, publicada entre els anys 1769 i 1772. Els crítics de l'època destacaven de Grimm el seu geni. Sir Richard Kaye, rector de Kirkby in Ashfield des del 1765, va demanar a Grimm que l'acompanyés en els seus viatges per tal que plasmés en el paper el major nombre de paisatges i curiositats possibles. Posteriorment, va viure a Londres, ciutat on va morir el 14 d'abril de 1794. Va ser enterrat a la Catedral de Sant Pau en un servei a càrrec del seu bon amic i antic benefactor, el reverend Sir Richard Kaye, degà de Lincoln. L'especialitat de Grimm eren els dibuixos i gravats dels esdeveniments històrics amb el major nombre de detalls possibles. La seva importància radica en què va plasmar esdeveniments únics. Per exemple, la Biblioteca Britànica ho acredita amb la única escena existent de la coronació d'Eduard VI. Un altre exemple d'enregistrament artístic únic, és el dibuix de 1790 de la històrica capella de Calcot Manor, a Gloucestershire, i un dibuix de l'Església de Samuel Pegge que va ser reconstruïda després d'un incendi. Actualment, la Biblioteca Britànica té en dipòsit una sèrie de 2.662 dibuixos en dotze volums d'aquest artista, que abasta molts dels comtats d'Anglaterra. Alhora, conserva 886 aquarel·les, en set volums, dedicades al comtat de Sussex.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Samuel Hieronymus Grimm (1733-1794) - Altres: Samuel Hieronymus Grimm (1733-1794)

---

Parlem de Música...

Franciscus Josef Leonti Meyer (Luzern, 10 d'agost de 1720 - 2 de gener de 1789) va ser organista i compositor suís de l'època clàssica i preclàssica. Va estudiar a Suïssa i a Itàlia, concretament, a la Universitat Helvètica de Milà on va rebre formació amb el violí. Després de dos anys de servei militar com a oficial, en un regiment a Sardenya-Piemont, va tornar a Lucerna. Allà va enfocar la seva carrera a la música assolint, el 1752, el càrrec d'organista a l'Església de Sant Leger fins el 1768 on va ser ordenat sacerdot. La música de Meyer és, principalment, de caràcter religiós tot i que també trobarem composicions seculars com, per exemple, un concert de clarinet i sonates d'orgue. Fins i tot, va escriure una òpera còmica. Tanmateix, el gruix de la seva obra és el litúrgic en què en destaquen les grandiloqüents misses, entre elles, una Missa Solemne de 1749.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Franciscus Josef Leonti Meyer (1720-89)

...

Johann Caspar Bachofen (Zurich, 26 de desembre de 1695 - Zurich, 23 de juny de 1755) va ser un compositor i professor de música suís. Bachofen, fill d'un mestre, es va criar a Zurich i va estudiar teologia, el 1719 va ser admès en el ministeri, però només va treballar com a professor de música. El 1711 va ser membre del Collegium Musicum "zum Chorherrensaal", la institució privada musical més antiga de Zurich, creada l'any 1600. Des del 1718-1720, va exercir com a mestre de cant coral a l'Escola Llatina i Kantor del Grossmünster i de la Fraumünster. L'any 1739 va assolir el càrrec de mestre de capella del Collegium "zur deutschen Schule". El 1742 va succeir a Johann Caspar Alberti com a Kantor de la Grossmünster i també com a director del Collegium Musicum "zum Chorherrensaal". Johann Caspar Bachofen va publicar diverses col·leccions de cançons i àries religioses. El 1727, va publicar el seu Magnum opus musical, una extensa col·lecció de cançons religioses per títol Musicalisches Hallelujah o Schöne und Geistreiche Gesänge. La col·lecció conté, principalment, uns 200 himnes i cançons a dos, tres i quatre veus amb acompanyament de baix continu d'orgue. Els seus himnes, en contraposició a la difusió actual del seu nom, van ser molt populars a Suïssa i les seves obres redunden en l'evidència de la seva diligència i en la gran varietat del seu talent. L'enorme popularitat de la Musicalisches Hallelujah, va animar a Bachofen a publicar cinc edicions o revisions durant la seva vida (1733, 1739, 1743, 1750 i 1754), en què hi va afegir noves cançons. Fins i tot després de la seva mort, la seva col·lecció es va seguir imprimint fins a la onzena edició la qual es va publicar el 1803.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Caspar Bachofen (1695-1755) - Altres: Johann Caspar Bachofen (1695-1755)

...

Johannes Schmidlin (Zurich, 22 de maig de 1722 - 16 de novembre de 1772) va ser un sacerdot i compositor suís. Poques són les referències de la seva primera etapa formativa. Fill de mariner, va néixer a Zurich i es va ordenar vicari el 1743 a Dietlikon. Seria precisament en la seva condició de sacerdot a Dietlikon on compaginaria l'ofici i la música tot escrivint nous himnes per a les celebracions catòliques en substitució de les antigues peces vocals. Començaria així la carrera compositiva de Schmidlin que, l'any 1755, fundaria una societat coral en què hi arribarien a participar fins a 200 cantaires, el 10% de la població de Dietlikon. Es converteix, així doncs, en un autèntic pioner en la difusió musical en aquella petita població suïssa ja que, l'any 1768, va fundar un conjunt instrumental per acompanyar els càntics religiosos. El 1772, un infart cerebral posa fi a la seva vida. Membre dels Moravians, Schmidlin va compondre principalment música coral per a diverses veus, alguna d'ella amb acompanyament instrumental. Actualment, el seu nom i la seva història musical resten a l'espera de ser recuperades.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Johannes Schmidlin (1722-1772)

...

Johann Jakob Walder (Unterwetzikon, 11 de gener de 1750 - Zurich, 18 de març de 1817) va ser un compositor suís. Va rebre instrucció musical de Johannes Schmidlin i des del 1774 va ser professor de teclat a Zürich, on també va ser un violoncel·lista al Collegium Musicum. El 1785 va marxar a Grüningen com a funcionari del govern i a partir del 1790 l'activitat musical va decaure en favor de la seva activitat política com a membre del govern des del 1799. En els anys 1807-1814 va ser president d'un tribunal de districte; Des de l'any 1814 va ser president del Tribunal Suprem del cantó suís. Musicalment, va ser un compositor restringit a un àmbit local. Walder era un seguidor de l'escola de Berlín i juntament amb Johann Heinrich Egli, va publicar diverses col·leccions musicals. També va fomentar el cant coral. La seva Anleitung zur Singkunst (1788), que conté més de 50 cançons corals amb baix continu, va jugar un important paper en el desenvolupament de la música escolar i va ser el mètode de cant més reeixit en la Suïssa de parla alemanya fins ben entrat el segle XIX.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Jakob Walder (1750-1817) - Altres: No disponible

---

Parlem amb veu pròpia...

La gran enciclopèdia de la música té molts epígrafs amb petites històries que sovint, per la nostra despistada condició humana, fàcilment podríem ometre. Els d'avui, en plural, són quatre històries musicals d'una sèrie de compositors que van compartir un mateix espai-temps. L'espai, una geografia de la qual, tot i situar-se al bell mig del vell continent europeu, no n'acostumem a parlar musicalment. Suïssa és, encara i en gran part, una geografia musical enigmàtica, pròpia d'antigues i esbiaixades llegendes. De fet, són realment poques les referències discogràfiques que sistemàticament contextualitzen la història musical d'aquell petit país. I quan parlem de temps, ens referirem al segle XVIII suís on aquests quatre protagonistes, amb menor o major èxit en el seu moment, van fer vida compaginant, molt sovint, la música amb altres càrrecs. I dels quatre compositors dels que en diferent grau parlarem avui possiblement el més conegut va ser Meyer a qui no confondrem amb l'internacional Johannes Simon Mayr. De Meyer escoltarem el seu Te Deum per a solistes, cor i orquestra inclòs en la seva col·lecció 'Hymno Ambrosiano', un dels llibres musicals luterans més importants de Suïssa. A diferència dels altres compositors del dia, Meyer es va formar a Milà i va fer vida a Lucerna. De 1763, la influència mediterrània queda patent en aquesta obra pel seu caràcter més alegre, desenfadat i festiu. Pel que fa a Bachofen i a Walder, ambdós situats a Zurich però en etapes temporals diferents recuperarem, respectivament, el Christi Tod, des Todes Tod a 3 veus i orgue i el Drittes Morgen-Lied per a soprano i orgue. Hereves de la tradició vocal de la propera Alemanya, són dues obres religioses breus, de tonalitat equilibrada i elegants. Finalment, la obra possiblement més consistent d'aquesta històrica edició, és el Magnificat per a veus solistes, cor i continuo de 1758 de Schmidlin. Extens, escrit a consciència i amb la precisió d'un bon acadèmic, el diàleg del cor, solistes i orgue és coherent i equilibrat convertint aquest vespre en la referència d'aquesta interessant edició que, tot i algunes irregularitats vocals en la interpretació, ens posarà en valor i en escena la desconeguda Suïssa musical del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Timothy Kennedy (organ); The Choir of Gonville & Caius College Cambridge; Geoffrey Webber (choirmaster); Cambridge Baroque Camerata; Jonathan Hellyer Jones (conductor)
PRESTOCLASSICAL: Sacred Vocal Music from 18th Century Switzerland
IMSLP: Johannes Schmidlin (1722-1772)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: The Choir of Gonville & Caius College – Sacred Vocal Music form 18th Century Switzerland

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!