FISCHER, Johann Carl Christian (c.1733-1800) - Symphonie in C-Dur mit acht obligaten Pauken

Obra de Thomas Gainsborough (1727-1788), pintor anglès (1)

---

Parlem de Pintura...

Thomas Gainsborough (Sudbury, 14 de maig de 1727 - Londres, 2 d'agost de 1788) va ser un pintor anglès considerat com un dels grans mestres del retrat i del paisatge. Des de primerenca edat va mostrar habilitats artístiques i als 15 anys va anar a estudiar dibuix i gravat a Londres amb el gravador francès Hubert François Gravelot. Més tard va estudiar pintura amb Francis Hayman, pintor de temes històrics. A través de Gravelot, que havia estat deixeble del gran pintor francès Antoine Watteau, va rebre la influència d'aquest últim i, més endavant, també la d'artistes de l'escola flamenca i de la del pintor holandès Anthony van Dyck. Entre els anys 1745 i 1760 va viure i va treballar a Ipswich. Entre els anys 1760 i 1774 va viure a Bath, balneari costaner de moda, on va pintar nombrosos retrats i paisatges. El 1768 va ser triat membre de la Royal Academy of Arts i el 1774 el rei Jordi III el va convidar a pintar el seu retrat i el de la reina consort, Carlota Sofia. Aquest mateix any va fixar la seva residència a Londres. Va ser el pintor favorit de l'aristocràcia britànica i va aconseguir una gran fortuna amb els seus retrats. Va realitzar més de 500 obres de les quals més de 200 són retrats que es caracteritzen per la noble i refinada elegància de les figures, l'encant poètic i els colors freds, principalment verds i blaus, de pinzellada solta, prima i llarga en el seu traç. Les seves obres estan imbuïdes de malenconia poètica, efecte aconseguit a través d'una llum molt tènue, clara reminiscència dels paisatges flamencs del segle XVII que tant el van influir. 

Sovint va pintar els seus retrats a l'aire lliure. Per exemple, el retrat del Senyor i la Senyora Andrews (c.1750, National Gallery, Londres) mostra les figures en un paisatge i és un dels primers exemples de la capacitat de Gainsborough per fusionar dos gèneres diferents creant una obra d'art harmoniosa. El mateix es pot dir del Retrat de les germanes Linley (1772, Galeria de Pintura de Dulwich) en el qual els càlids colors de tardor del bosc es fonen amb els colors dels vestits de les germanes de tal manera que les cares semblen emergir de l'escenari que les envolta. Es creu que aquesta relació entre els éssers humans i la naturalesa deriva de l'obra literària d'Henry Mackenzie, que descriu l'home dels sentiments, i de Jean-Jacques Rousseau, que descrivia un amor apassionat per la natura. Gainsborough va pintar també paisatges sense figures, sobretot boscos o camps oberts i agrestes, entre els quals destaquen el Bosc de Cornard (1748) i El abeurador (c.1777), tots dos a la National Gallery. Altres dels seus retrats importants són Sara Buxton (1776-1777, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid), El metge Isaac Henrique Sequeira (Museu del Prado, Madrid), La família Baillie (1784), La senyora Siddons (1785) i el passeig matinal (1785-1786), aquests últims a la National Gallery. Destaquen també Perdita Robinson (1781, Col·lecció Wallace, Londres), L'honorable Francis Duncombe (c.1777, Col·lecció Frick, Nova York), La senyora Tenant (1786-1787, Museu Metropolità d'Art, Nova York). Moltes de les seves obres també es localitzen en diverses col·leccions privades. També va realitzar nombrosos dibuixos i gravats a l'aiguafort. Va morir el 2 d'agost de 1788 a Londres.

Font: En català: Thomas Gainsborough (1727-1788) - En castellano: Thomas Gainsborough (1727-1788) - In english: Thomas Gainsborough (1727-1788) - Altres: Thomas Gainsborough (1727-1788)

---

Parlem de Música...

Johann Christian Fischer (Freiburg, 1733 - Londres, 29 d'abril de 1800) va ser un compositor i oboista alemany. Segons Charles Burney, va rebre educació musical i violí des de ben petit. El seu contacte amb l'oboè va començar més tard però quan ho va fer ja no el va abandonar. Ben aviat va iniciar els seus estudis musicals acadèmics amb Alessandro Besozzi. Va ser precisament en un dels seus concerts per a oboè del seu mestre que va actuar per primera vegada a Varsòvia el 1757. Durant aquesta primera època també va començar a compondre. A partir del 1760 es va convertir en membre de la capella del rei August III de Polònia a Dresden. La dissolució de la capella un any més tard de la mort del seu rei el va dur a la cort de Frederic el Gran amb qui, probablement, va actuar conjuntament en els nombrosos concerts que l'il·lustrat rei organitzava. El 1764 va viatjar a Mannheim i mesos més tard a París on va actuar en els famosos Concert Spirituel, on va rebre molt bones crítiques. El 1765 va actuar a l'Haia, amb els Mozart entre el públic assistent, a Dresden i a Berlín. Va tornar a França abans d'establir-se a Londres. Allà va actuar el 1768 conjuntament amb Johann Christian Bach. A Londres se'l va contractar per les actuacions diàries en els Jardins Vauxhall. El 1774 es va unir al conjunt de cambra, amb Abel i JC Bach, de la reina Charlotte. La seva fama va ser llegendària per la seva virtuosa interpretació amb l'oboè. Com a compositor, també va deixar mostres, segons Burney, d'un "art pulcre, fantasiós, inventiu i amb un to, gust i expressió d'una elevada sensibilitat". El 1780 es va casar amb la filla gran del famós pintor i retratista Thomas Gainsborough qui, també, va pintar un retrat del seu gendre. El matrimoni va durar poc temps. El 1784 va actuar en l'homenatge públic a Handel organitzat pel rei George III. El 1786 va iniciar la darrera gira concertant per Europa en companyia del virtuós oboista alemany Friedrich Ramm. El 1787 va coincidir novament amb Mozart a Viena. Com a compositor, Fischer va escriure nombrosa música de cambra tot i que al nostre temps se'l coneix, principalment, per les seves obres concertants (10 concerts d'oboè i alguns concerts de flauta, de violí i de trompa). La seva fama va fer que les seves obres fossin publicades i estudiades per diversos compositors. Fins i tot el mateix Mozart va escriure les variacions Kv179-189a en base a una partitura de Fischer. També va compondre diverses sonates a tres, divertimentos, duets i altres obres menors. Va escriure alguns tractats per a l'estudi acadèmic de l'oboè: The Compleat Tutor for the Hautboy (1770, Londres) i The Oboe Preceptor (c.1800, Londres). Va retornar a Londres, ciutat on l'abril de 1800 va morir d'una apoplexia.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Johann Carl Christian Fischer (c.1733-1800) - Altres: Johann Carl Christian Fischer (c.1733-1800)

---

Parlem amb veu pròpia...

Johann Carl Christian Fischer va ser un oboista, compositor, director teatral i editor alemany. La seva labor musical és, a dia d'avui, anecdòtica i generalment desconeguda. No obstant, en el seu repertori format, principalment, per una sèrie concertant per a oboè, flauta, violí i trompa, divertimentos, sonates i obres menors, també hi podem trobar una de les simfonies més peculiars de tot el repertori musical del segle XVIII. En efecte, la Simfonia en Do major per a orquestra i vuit timbales, escrita en la dècada del 1780, és una de les curiositats musicals més rares i fascinants del classicisme. Atribuïda durant molts anys a Johann Wilhelm Hertel, ja que de fet presenta certs paral·lelismes amb les seves simfonies, un estudi de Reinhard Diekow, de la Universitat Wilhelm-Pieck de Rostock, va concloure que l'autoria de la simfonia era de Fischer. Pensada per a quatre parelles de timbales, dues trompetes, dos oboès i instruments de cordes, la va escriure, probablement, pel virtuós timbaler Johann Georg Hoese (c.1750-1801). De tres moviments, el primer d'ells és el més virtuós amb un contrast molt marcat entre l'orquestra i les timbales solistes. La potència així com el calibratge i la precisió són elements imprescindibles en el conjunt del concert. L'adagio més breu enllaça directament amb l'allegretto-rondó final. L'acompanyarà, també, un dels seus concerts per a oboè, concretament, el Concert en Fa major No.7. Estructura clàssica d'un autor alemany a qui molts contemporanis van estudiar, entre ells, el mateix Wolfgang Amadeus Mozart. La interpretació, en ambdós casos, és acadèmicament impecable fet que ens permetrà gaudir amb alegria, entre altres, de la contundència de la timbales!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Alexander Peter (timpani & conductor); Dresden Philharmonic Chamber Orchestra
INTÈRPRETS: Michael Niesemann (oboe); Kolner Akademie; Michael Alexander Willens
NAXOS: VIRTUOSO TIMPANI CONCERTOS

AMAZON: Oboe Recital: Niesemann, Michael - FISCHER, J.C. / STAMITZ, C.
IMSLP: Johann Carl Christian Fischer (c.1733-1800)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Michael Niesemann Oboe Recital: Niesemann, Michael - Fischer, J.C. / Stamitz, C. (Forgotten Treasures, Vol. 7)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!