dimarts, 13 de maig del 2014

SULLIVAN, Arthur Seymour (1842-1900) - Overtures

Kitagawa Utamaro I - Two Geishas and a Tipsy Client (c.1805)
Obra de Kitagawa Utamaro (1753-1806), pintor i gravador japonès (1)



- Recordatori de Sir Arthur Seymor Sullivan -
En el dia de la celebració del seu 172è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Kitagawa Utamaro (喜多川 歌麿, ca. 1753 - Tokyo, 31 d’octubre de 1806) va ser un dels principals mestres del gravat i l'estampa japonesa, que va dominar la popular escola Ukiyo-e durant la dècada del 1790 en l'anomenat Període Edo. Va néixer a les rodalies d'Edo (ara Tòquio) i es va traslladar sent encara jove a la ciutat, començant la seva carrera com gravador de belles estampes femenines amb el nom de Toyokai. En la seva primera obra important, el llibre il·lustrat Gahon chusen (Insectes, 1788), va realitzar els gravats utilitzant les regles d'estricta observació desenvolupades pels pintors naturalistes japonesos. Des de l'any 1791 va retornar als retrats de dones i a les escenes galants i eròtiques al flotant món dels animats barris de plaer d'Edo. En les seves subtils estampes a color de cortesanes i dones d'aquests barris, Utamaro va retratar els prototips de l'encant femení en tots els seus aspectes, dominant el gènere del retrat femení de manera tan perfecta que grans contemporanis com Hokusai van eludir aquests temes de forma deliberada per no competir amb ell. Va destacar sobretot per la gràcia i elegància dels seus dissenys, pel delicat tractament dels personatges i les seves expressions i per la seva intrèpida execució de la difícil tècnica del gravat en fusta (xilografia), com es pot observar quan representa les transparències de la roba. Els seus bells dissenys, interpretats amb més audàcia i voluptuositat que en el delicat estil creat pel gravador Harunobu, van establir noves formes i models tant per la moda com per la pintura. Va realitzar sovint cicles pictòrics, com ara Fu ninsogaku jittai (Deu tipus fisonòmics de dones, 1801-1803). Utamaro va aconseguir un enorme èxit i popularitat motiu pel qual els seus últims gravats de la dècada del 1800 van perdre qualitat en benefici d'una major quantitat. El 1804 va realitzar una sèrie d'escenes del dictador militar Toyotomi Hideyoshi i de les seves concubines les quals van ser considerades com a sedicioses pel Shogunat Tokugawa. Utamaro va ser condemnat a 50 dies de presó. Va exercir una enorme influència en posteriors gravadors. Va morir l'octubre de 1806.

Font: En català: Kitagawa Utamaro (1753-1806) - En castellano: Kitagawa Utamaro (1753-1806) - In english: Kitagawa Utamaro (1753-1806) - Altres: Kitagawa Utamaro (1753-1806)


Parlem de Música...

Sir Arthur Seymour Sullivan (Lambeth, Londres, 13 de maig de 1842 - Londres, 22 de novembre de 1900) va ser un compositor britànic famós per les seves òperes còmiques escrites en col·laboració amb el llibretista de la mateixa nacionalitat William Gilbert. Aquestes obres i la mostra que van crear (barreja de paròdia, burla i sàtira) van rebre el nom d'òperes savoy ja que van estrenades, diverses d'elles, al Teatre Savoy de Londres. Va néixer el 13 de maig de 1842 a Londres, va estudiar a la Royal Academy of Music d'aquesta ciutat, al Conservatori de Leipzig i amb el seu pare, Thomas Sullivan, director d'orquestra i professor de clarinet. Sullivan va ser nomenat organista de l'església de Sant Miquel de Londres el 1861. El 1862 va escriure la música per a l'obra La tempesta de William Shakespeare, el que li va valer una gran reputació. El 1866 va ser nomenat professor de composició de la Royal Academy of Music de Londres. La primera òpera còmica de Sullivan, Cox and Box (1867) va posar de relleu el seu notable talent. El 1871 va conèixer a Gilbert i tots dos van començar una fecunda col·laboració que va durar 25 anys. Junts van produir 14 òperes còmiques, entre les quals cal citar Trial by Jury (1875), HMS Pinafore (1878), The Pirates of Penzance (1879), The Mikado (1885), The Yeomen of the Guard (1888) i The Gondoliers (1889). Des del punt de vista musical les òperes de Gilbert i Sullivan estan considerades com les millors òperes còmiques escrites en llengua anglesa. Sullivan tenia un do especial per la melodia i per la paròdia musical, especialment d'estil barroc com ara l'òpera italiana i el madrigal isabelí anglès. A més va crear nous tipus d'escenaris còmics musicals i un tipus de cançó especial que consistia en una melodia lleugera dins d'una gamma vocal limitada amb la recitació d'un text llarg i ràpid. Entre les seves últimes obres es troba la cantata popular The Golden Legend (1886), un Te Deum (1897), la gran òpera Ivanhoe (1891) i cançons entre les que destaquen les escrites per uns poemes de Shakespeare i la famosa "Onward! Christian Soldiers" (1872) i "The Lost Chord" (1877). Sullivan va morir el 22 de novembre de 1900 a Londres.

Font: En català: Arthur Seymour Sullivan (1842-1900) - En castellano: Arthur Seymour Sullivan (1842-1900) - In english: Arthur Seymour Sullivan (1842-1900) - Altres: Arthur Seymour Sullivan (1842-1900) 


Parlem amb veu pròpia...

Personalment, l'any 2013 i el que portem de 2014, entre molts altres, m'han descobert a una figura musical a la que ignorava completament. Fa uns mesos el vaig descobrir a través de la seva música religiosa la qual, pel que sembla, forma part del repertori més desconegut d'aquest compositor. La òpera, en treball conjunt amb el seu inseparable llibretista Sir William Schwenck Gilbert, va ser el cos principal del seu repertori. Avui, tanmateix, seguirem sense parlar de lírica i ens centrarem, en exclusiva, en la seva música instrumental. En aquesta edició monogràfica, en què podrem escoltar l'òpera La Rosa de Pèrsia, de 1899, és a dir la última del seu extens catàleg, també hi trobarem un interessant recorregut per algunes de les obertures més conegudes. Entre elles, la de l'òpera Mikado, ambientada al Japó, però també una curiosa peça simfònica, no associada a cap òpera, per títol Obertura di ballo i una introducció a l'univers de Sheakspeare amb l'obertura Macbeth. Sullivan va ser, possiblement, un dels exponents de l'orientalisme musical, és a dir, de la fascinació per la cultura de països llunyans d'aleshores com el Japó, la Xina i especialment els països Àrabs. Exemples d'orientalisme n'hem vist sovint en pintura però no tant, fins ara, en música. Sullivan n'és un representant però no l'únic així que, properament, en seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Sullivan, A.: Rose of Persia (The) / Opera and Concert Overtures

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)