KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814) - Messa curta e solenne in D

Obra de Pelagio Palagi (1775-1860), pintor italià (1)

- Recordatori de Jan Antonín Kozeluh -

En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Pelagio Palagi (Bologna, 25 de maig de 1775 - Torino, 6 de març de 1860) va ser un escultor i pintor italià. Va iniciar la seva formació a Bologna per després continuar-la a Roma. Va estudiar durant deu anys a l'Acadèmia di San Luca. Allà, va coincidir amb Camuccini i les seves obres van començar a mostrar certa inclinació cap al gust neoclàssic. Es va enamorar de Rafael l'estil i la pintura del qual el va fascinar. El 1815 es va traslladar a Milà on va obrir una acadèmia. Tres anys més tard, a Brera, es va especialitzar en el gènere històric. En aquesta època va entrar en contacte amb Hayes, amb qui va compartir el seu gust per les emergents corrents romàntiques. De la seva producció cal destacar els retrats que va realitzar. De línia segura i estalviadora, concentrat en l'expressió del rostre i en la senzillesa verista, guarda cànons que divergeixen dels imperatius de gràcia i de l'elegància del retrat romàntic francès. Al començament de la dècada dels anys trenta va desenvolupar la seva faceta com a arquitecte. Va entrar a treballar al servei de Carles Albert de Sardenya com a arquitecte de tall. Des d'aquest lloc es va encarregar de la restauració del Teatre Regio, a més de participar en el Palau Reial i en el Castell Reial de Racconigi. Dins d'aquest últim complex va executar la Margheria, una de les construccions més destacades de l'arquitectura neogòtica. És autor també del monument en bronze del Comte Verd, ubicat davant de la Casa Consistorial de Torí. Va destacar per la seva capacitat per reproduir diferents estils arquitectònics. Va morir el març de 1860.

Font: En català: No disponible - En castellano: Pelagio Palagi (1775-1860) - In english: Pelagio Palagi (1775-1860) - Altres: Pelagio Palagi (1775-1860)

---

Parlem de Música...

Jan Antonín Koželuh (Velvary, 14 de desembre de 1738 - Praga, 3 de febrer de 1814) va ser un reconegut organista i compositor bohemi. Alumne de Josef Seger, va estudiar a Viena. Tot i saber-ne poc de la seva vida, va ser mestre de capella a la Catedral de Sant Vito (de Praga) durant trenta anys. El seu treball, tot i ser principalment religiós, també va incloure concerts, obra de cambra i, fins i tot, alguna òpera. Va ser un dels més compositors txecs més respectats de l'època i, com dèiem, va arribar a compondre alguna òpera seriosa italiana: Allesandro nell 'Indie es va publicar el 1769 i Demofoonte el 1772. També va ser l'organista oficial del Monestir de Strahov, a Praga, durant quaranta anys. Va ser el mestre d'instrumentació i composició del seu cosí, i compositor internacional, Leopold Kozeluch. La música de Jan Antonin es va representar habitualment fins ben entrat el segle XIX. Va ser conegut amb el sobrenom del "magistral contrapuntista", fruit de la seva profunditat harmònica i del seu depurat contrapunt. En vida va acumular una gran col·lecció musical que va preservar a la Catedral de Praga. En aquesta s'incloïen més de 440 obres entre pròpies i d'autors com Brixi, Caldara, Hasse, Michael Haydn, Zach i molts altres. Va morir a Praga el febrer de 1814.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814) - Altres: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814) 

---

Parlem amb veu pròpia...

Entre celebracions i commemoracions vàries, aquest 2014 tenim noms més o menys coneguts. D'alguns ja n'hem parlat i d'alguns altres encara ho hem de fer. Un d'aquests, ens ha de situar obligadament a Bohèmia, i especialment a l'esplèndida Catedral de Praga on Jan Antonín Koželuh va treballar-hi durant 30 llargs anys. Allà, com a mestre de capella, amb les obligacions inherents i pròpies del càrrec, va escriure abundant música religiosa, en concret: més de 45 Misses, 5 Rèquiems, 10 Te Deum, 98 Ofertoris, 90 Graduals, 60 àries sacres, 30 Motets, 2 Lletanies i nombrosa obra menor. També va compondre 2 grans oratoris, La morte d’Abel i Gioas re di Giuda, ambdós amb text de Metastasio. No hem d'oblidar, tampoc, les dos òperes que va escriure, Alessandro nell’Indie i Demofonte, de nou, amb text de Metastasio. L'estil operístic, amb abundants recitatius, influenciat per la comèdia francesa i per l'òpera italiana, és la forma que Koželuh selecciona a l'hora d'adaptar musicalment la paraula de Déu. Així serà en la clàssica Messa curta e solenne en Re per a solistes, cor i orquestra. Molt propera en l'estil a la Missa Pastoralis en Re que ja havíem escoltat fa pocs mesos, adapta la música a un entorn més solemne i possiblement de celebració d'alguna festivitat o commemoració important. De data desconeguda, recorre tots els moviments típics de la missa en un format molt proper al de l'escola vienesa. Tenint en compte l'abundant repertori de Koželuh, gran part d'ell ben conservat a la mateixa catedral de Praga, és una veritable pena trobar únicament dues edicions al seu nom. El silenci, tot i el 200 aniversari de decés, seguirà sent el protagonista a l'entorn del seu univers musical. Anhelaria un món on la normalitat fos recuperar íntegrament el repertori de tots i cadascun dels autors que, per fortuna, en un altre temps i espai van dedicar el seu esforç i la seva ànima a la música!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Ludmila Vernerová (soprano); Ivona Škvárová (alt); Vladimír Doležal (tenor); Romano Janál (barítono); Jiří Kalendovský (bas); Smíšený sbor un Komorní orchestr pražských symfoniků Ridi; Pavel Kühn (1938-2003)
RECICLASSICAT: KOZELUH, Jan Antonín (1738-1814)
CDMUSIC: Te Deum, Requiem solenne c moll - Messa curta e solenne in D

IMSLP: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814)

CPDL: Jan Antonín Kozeluh (1738-1814)

SPOTIFY: No disponible

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!