STALDER, Joseph Franz (1725-1765) - Flute Concerto in B-flat major

Obra de Rachel Ruysch (1664-1750), pintora holandesa (1)

- Recordatori de Joseph Franz Stalder -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Rachel Ruysch (La Haia, 3 de juny de 1664 - Àmsterdam, 12 d'agost de 1750) va ser una pintora holandesa. Filla del famós botànic, anatomista i pintor aficionat Frederick Ruysch, va començar a estudiar amb ell. Amb 15 anys es va convertir en alumne del conegut pintor de motius florals Willem van Aelst. Amb 18 va iniciar la seva carrera en solitari convertint-se, a la vegada, en mestre de la seva germana Anna Maria. Sota influència del seu pare, Ruysch va agafar la costum de pintar tot tipus d'animals en les seves pintures de flors, talment com insectes o sargantanes. El 1693 es va casar amb el pintor i comerciant Juriaen Pool amb qui va tenir 10 fills. No obstant, no va deixar de pintar i es creu que va ser autora de més de 300 obres sovint signades de forma peculiar, amb una imatge de si mateixa en un suau reflex en vidre o metall. El seu darrer quadre data de 1747, quan Rachel tenia 87 anys. Va ser, durant un temps (1706-1716), pintora de la cort de l'Elector Palatine Johann Wilhelm von Pfalz. Molt apreciada al seu temps, actualment poques són les obres que es conserven en museus ja que la majoria romanen en col·leccions privades. Va morir a Amsterdam l'agost de 1750.

Font: En català: No disponible - En castellano: Rachel Ruysch (1664-1750) - In english: Rachel Ruysch (1664-1750) - Altres: Rachel Ruysch (1664-1750)

---

Parlem de Música...

Joseph Franz Xaver Dominik Stalder (Lucerne, bap. 29 de març de 1725 - Lucerne, 4 de gener de 1765) va ser un compositor suís. Després d'assistir al Col·legi Jesuïta de Lucerne, va estudiar Teologia Moral a Milà (1748-49). Allà va iniciar el seus estudis de composició i el 1750 es va convertir en alumne de G.B. Sammartini i Galimberti, gràcies a la recomanació de Meyer von Schauensee. El 1752 va rebre un càrrec al Monestir de Sant Leodegar, de Lucerne. L'any següent, no obstant, va viatjar a Londres abans d'establir-se a París el 1754. Allà va començar una carrera de compositor i director al servei del Príncep de Mònaco i del Príncep de Conti. Tanmateix, la seva salut precària va motivar el seu retorn a Suïssa on va seguir treballant, com a organista, al Monestir de Sant Leodegar fins el 1765. Va ser autor de nombrosa obra instrumental, entre ella, 48 simfonies publicades a París entre els anys 1757-1759. Va morir a Lucerne el gener de 1765.

Vista de Lucerne (c.1830), obra d'Anton Winterlin (1805-1894), pintor alemany (2)

OBRA:

Vocal secular:

Stage (mostly written for Jesuit Theatre, Lucerne; all lost):
Hans und Trini (operetta, 2);
incid music to: Marienspiel, 1745, Froyla, 1748, Athemenes Cretensis, 1749, Henricus Calvensis, 1751, Zeleux der König von Lokrien, incl. Der Einsiedler (Spl, 2)

Vocal religiosa:

Mag, 4vv, insts, 1757, CH-E;
Amo te Jesu sponse dilecte, aria, S, str, org, SAf;
Conserva me, off, 4vv, str, org, 1764, SAf;
In exitu Israel, Ps cxiv, 4vv, str, E, EN, SAf;
In te Domine speravi, Ps lxxi, 4vv, insts, org, E;
Jesu dulcissime da te amare, aria, T, str, EN;
Regina caeli, S, str, EN

Instrumental:

Syms.:
6 sonate a 3 con tutti l’orchestra, op.4, lost;
6 for 4 str (Paris, n.d.);
6 a 4, hns ad lib (Paris, n.d.):
6 simphonies italiennes, 4 str, hns ad lib, op.5 (Paris, n.d.) [also pubd as 6 simphonies à 4 (Paris, n.d.)];
6 a 4, with hns (Paris, ?1759);
12 a 4, with hns, ?lost;
8 a 6, F-Pc;
Sinfonia, CH-EN

Other inst:
Ov., Zz;
Fl Conc., EN;
Sextet, 2 fl, 2 vn, va, b, EN;
6 str qts (London, c1770);
6 trio concertati, 2 vn, b, op.2 (Paris, n.d.), lost;
Pf Sonata, E

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Joseph Franz Stalder (1725-1765)

---

Parlem amb veu pròpia...

Joseph Franz Stalder va néixer a Suïssa però no va ser fins la seva arribada a Itàlia que va decidir-se definitivament a estudiar música. Sota la tutela de Giovanni Battista Sammartini i Ferdinando Galimberti, es va convertir en un hàbil compositor l'estil del qual va restar, per sempre més, clarament influenciat per l'escola pre-clàssica italiana. Nòmada per obligació, ja que a Suïssa la tradició musical era poc destacable, va aterrar a París on va compondre el gruix de la seva obra. Allà va publicar, en el breu període previ al seu retorn a Lucerna, la majoria de la seva obra musical, principalment instrumental. D'aquesta, de la qual avui dia se n'ha recuperat ben poca tot i parlar d'una cinquantena de simfonies, n'escoltarem dues partitures diferenciades. De fet la primera té molt a veure amb el gènere simfònic ja que recuperarem la Simfonia No.5 en Sol major en la seva versió per a pianoforte. Dos moviments breus i galants que ens faran d'introducció a la seva obra més "internacional", el seu Concert en Si bemoll major per a flauta i orquestra. Escrit probablement el 1760, aquesta obra traspua Itàlia però també Alemanya en veu de la famosa Escola de Mannheim. Partitura recuperada en manuscrit i en notable mal estat al Monestir d'Engelberg, s'ha reconstruït en la seva totalitat per fer-la concertant. I probablement s'ha fet per una qüestió purament històrica i sentimental ja que aquest concert per a flauta és l'únic existent a càrrec d'un compositor suís del segle XVIII. Això es deu a què probablement Stalder va ser, per vocació i per acadèmia, un dels compositors més importants de la Suïssa clàssica!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Christine Sartoretti (pianoforte)
INTÈRPRETS: Peter-Lukas Graf (flute); Württembergisches Kammerorchester; Jörg Faerber
AMAZON: Le piano en Suisse au XVIIIe siècle

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Christine Sartoretti – Le piano en Suisse au XVIIIe siècle (Piano in Switzerland in the 18th Century)

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!