RIGHINI, Vincenzo Maria (1756-1812) - Serenade

Obra de Pietro Fabris (c.1740-1792), pintor italià (1)

- Recordatori de Vincenzo Maria Righini -

En el dia de la celebració del seu 259è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Pietro Fabris (Nàpols, c.1740 - 1792) va ser un pintor italià. Com a artista, a petició del geòleg i diplomàtic Sir William Hamilton, va destacar especialment per la representació i l'observació geològica de l'entorn dels volcans del Vesuvi i l'Etna. Va compartir amistat amb el també pintor italià Antonio Joli l'estil del qual va adaptar a la seva obra. Va recopilar la seva obra en nombroses edicions com "Observations on Mount Vesuvius, Mount Etna, &c.," (London, 1774); i "Campi Phlegraei: Observations on the Volcanoes of the Two Sicilies," (Naples, 1776). A banda de la seva observació més científica, va practicar pintura de gènere i fins i tot va ser autor d'una pintura amb un jove Mozart al clavicordi, possiblement quan aquest va visitar Itàlia. Les seves pintures i dibuixos van ser exhibits el 1768 a la London Free Society i el 1772 a la London Society of Artists of Great Britain. Va morir en una ciutat desconeguda el 1792.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pietro Fabris (c.1740-1792) - Altres: Pietro Fabris (c.1740-1792)

---

Parlem de Música...

Vincenzo Maria Righini (Bologna, 22 de gener de 1756 - Bologna, 19 d'agost de 1812) va ser un compositor i professor italià. Segons Gerber es va formar com a cantant a la seva ciutat natal i va rebre instrucció en composició del Pare Martini, i segons Fétis, va debutar com a tenor a Parma. La primera aparició pública data de Florència el 1769 i de Roma el 1770. Després d'unir-se a la companyia d'òpera de Bustelli a Praga com a cantant, va compondre tres opere buffe i algunes parts d'una òpera seriosa. El 1777 Righini sembla haver-se traslladat a Viena, ja que el 18 de desembre d'aquell any va aparèixer com a solista en una l'actuació de la La passione di Gesù Cristo de Salieri organitzada per la Tonkünstler-Societät. Es va establir allà com a professor de cant tenint entre els seus alumnes a Maria Theresia Paradis, diverses aprenents de cantants de l'Òpera de la Cort incloent Josepha Weber i possiblement la princesa Elisabeth von Württemberg. La seva reputació com a mestre de cant va arribar a Mainz i més tard a Berlín, ciutat on va publicar uns exercicis de solfeig reimpresos a tot Europa. Va tornar a Viena on va seguir component òperes tot i que sense l'èxit esperat. A finals del 1787 es va traslladar a Mainz, ciutat on l'1 de juliol va rebre el nomenament de mestre de capella de l'arquebisbe Carl Friedrich Joseph von Erthal. Durant aquest període va escriure nombrosa música religiosa. En aquest sentit, va destacar la Missa en Re menor, en honor a la celebració festiva d'entronització de Leopold II el 30 de setembre de 1790. El març de 1793 va ser nomenat mestre de capella de la Cort Prussiana. Allà va treballar amb J.F. Reichardt i F.H. Himmel en la direcció de la Hofkapelle i en la representació de concerts i d'òperes serioses. Va treballar en nous projectes i va revisar òperes anteriors, actualitzant-les als nous temps. Va dirigir l'òpera buffa de Potsdam fins que es va dissoldre el 1798. Altres composicions que Righini va compondre per a la cort van incloure música ocasional per a les funcions oficials i pels balls de Redouten durant el Carnaval, així com un famós Te Deum, que va ser escrit per celebrar el retorn de Frederic Guillem III i la seva esposa Luise de Königsberg el 1809. Aquest Te Deum es va interpretar el 13 de març de 1810 al Palau de Berlin sota la direcció del mateix Righini i amb més de 500 intèrprets, entre cantants i instrumentistes. Poc després va tornar a Bolonya, ciutat on va morir l'agost de 1812.

OBRA:

Vocal secular:

La vedova scaltra (comedia per musica, 2, N. Porta after C. Goldoni), Prague, 1774, H-Bn
La bottegha del caffè, o sia Il maldicente (dg, 2, Porta), Prague, 1775, Bn
Il convitato di pietra, o sia Il dissoluto (dramma tragicomico, 3, Porta), Prague, 1776, Bn; as Das steinerne Gastmahl, oder Der Ruchlose, Vienna, 1777
Armida (dramma per musica, 2, after M. Coltellini), Vienna, Auersperg Palace, 23 July 1782, incl. music by Antonio Tozzi; rev. Aschaffenburg, ?1788; (A. Filistri de' Caramondani), Berlin, 1797, 1799; D-Bsb, GB-Lbl, vs (Bonn and Leipzig, c1805)
Piramo e Tisbe (op), Vienna, Liechtenstein Palace, 21 March 1784
L’incontro inaspettato (comedia per musica, 2, Porta), Vienna, Burg, 27 April 1785, A-Wn, D-Bsb, H-Bn; as Die unvermutete Zusammenkunft, Berlin, 1793
Il demogorgone, ovvero Il filosofo confuso (dg, 2, L. Da Ponte), Vienna, Burg, 12 July 1786, D-Bsb (inc.), F-Pn
Alcide al bivio (azione teatrale, 1, Metastasio), Koblenz, 6 May 1790; rev. as cant., Vienna, 1804; A-Wgm, I-Bc*
Enea nel Lazio (dramma eroi-tragico, 3, Filistri), Berlin, 7 Jan 1793, A-Wgm, D-Bsb* (inc.), Bsb, Dlb, GB-Lbl, H-PH, vs (Leipzig, n.d.)
Il trionfo d’Arianna (Dramma, 3, Filistri), Berlin, 28 Dec 1793, D-Bsb, Dlb, Hs
Atalanta e Meleagro (festa teatrale, 1, Filistri), Berlin, 15 Feb 1797, Bsb, Hs, MEIr
Tigrane (dramma eroi-tragico, 3, Filistri), 1795, perf. Berlin, 3 Feb 1800, Bsb*, Bsb, vs (Leipzig, 1809)
Minerva belebt die Statuen des Dädalus (pantomime), Berlin, 1802; arr. pf (Leipzig, 1802)
La selva incantata e Gerusalemme liberata, ossia Armida al campo de’franchi (dramma, 3, Filistri after Tasso: Gerusalemme liberata), Berlin, 24 Jan 1803, Bsb, Dlb, SWl, GB-Lbl, excerpts in vs (Leipzig, c1805); as Der Zauberwald, Berlin, 1811

Cants. and occasional works:
La sorpresa amorosa (cant.), 3vv, orch, Vienna, 1780;
Il natal d’Apollo (cant.), vv, orch, Vienna, 1789, A-Wgm, Wn (2 copies), D-Bsb, Mbs, perf. as op (Filistri), Berlin, 1794;
Cantate avec choeurs et danses russes, vv, pf, Berlin, 1801, vs (Leipzig, 1802);
Approchons, prenons, courage, divertissement, S, S, B, pf, for birthday of the Princess Royal, Bsb;
Beauté, graces, amour, jeunesse (cant.), excerpts in vs (Breslau, n.d.)

Miscellaneous:
Numerous songs, ariettas, partsongs, pf pieces, many pubd

Vocal religiosa:

Mass, d (‘Krönungsmesse’, Missa solemnis), S, A, T, B, 4vv, orch, Frankfurt, 30 Sept 1790 (Berlin, 1815), A-Wn*, Wn (5 copies), CH-E, CZ-Bm, KU, Pk, D-Bsb, BAUd, BNms, D-Dlb, D-GÖs, LEm, D-MZmi, NL-At;
Requiem, 4vv, A-Wgm, D-Bsb*, Bsb (Berlin, 1810; Wiesbaden, 1978);
TeD, S, A, T, B, 4vv, orch, Berlin, 13 March 1810, A-Wgm, D-BNms, I-Bc*;
Others;

Instrumental:

Music in: La Merope (tragedia per musica), Prague, 1776; CZ-BER (inc.);
Vasco di Gama (op), Berlin, 1792
Sym., D, before 1790, D-Rtt;
Fl conc., G, before 1790, BFb, DK-Kk;
Partita, E , 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, also as Serenata, 2 cl, 2 hn, 2 bn (Leipzig, c1800), and Sonata VI, vc, pf (Leipzig, n.d.)
Ascribed: Ob conc., ed. Heussner (Vienna, 1988)

Literatura:

Excercices pour se perfectionner dans l’art du chant (Paris, n.d.; Ger. trans., n.d. as Übungen um sich in der Kunst des Gesanges zu vervollkommen, op.10)

Font: En català: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - En castellano: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - In english: Vincenzo Maria Righini (1756-1812) - Altres: Vincenzo Maria Righini (1756-1812)

---

Parlem amb veu pròpia...

Vincenzo Maria Righini es va començar a fer un nom lluny de la seva terra que el va veure néixer. Estudiant de l'omnipresent Pare Martini, va decidir establir-se amb només 20 anys a Viena primer i a Alemanya després país, aquest, on va assolir l'èxit a través de la seva condició de professor de cant i gràcies, també, a les seves nombroses cançons, àries, romances i duets de cambra. I si bé en menor mesura, va destacar en el gènere teatral amb algunes de les seves òperes tot i que la música professional i de gran escala que el va ajudar a consolidar-se van ser, curiosament, algunes de les seves particulars obres religioses, com la solemne Missa en Re menor o el monumental Te Deum. De fet, després de la seva mort, aquestes dues partitures són les que millor van resistir la seva absència. Actualment, la millor obra en condicions que podem escoltar del seu repertori és el Te Deum i aquesta recent Serenata per a instruments de vent. L'etimologia de la paraula ja ens dóna pistes de l'essència d'un sub-gènere del divertimento molt popular durant la segona meitat del segle XVIII. Probablement, moltes declaracions d'amor etern setcentistes es van realitzar amb acompanyament d'una serenata. Una partitura que se'ns presenta amb dos clarinets, dos fagots, dues trompes i un contrabaix en mode continuo i on els clarinets en els moviments lents brillen amb la singularitat de la seva textura sonora. De diversos moviments, la de Righini es presenta amb un discurs de cinc moviments i en general de tonalitats equilibrades i tranquil·les sense abandonar la filosofia més clàssica com per exemple en l'allegro vivace del primer moviment. Mozart va ser autor de moltes d'elles i per imitació, entre uns i altres, el resultat és el poder escoltar, i específicament gaudir, de nombroses d'aquestes delicioses obres de cambra. La de Righini és una d'elles!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Consortium Classicum
AMAZON: Italian Serenades

IMSLP: Vincenzo Maria Righini (1756-1812)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Consortium Classicum – Italian Serenades

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!