GOLDMARK, Karl (1830-1915) - Symphony No.2 (1885)

Obra d'Utagawa Kuniyoshi (1797-1861), pintor japonès (1)

- Recordatori de Karl Goldmark -

En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Utagawa Kuniyoshi [歌川 国芳] (1 de gener de 1797 - Edo, 14 d'abril de 1861) va ser un xilògraf i pintor japonès. Fill d'un tintorer de seda, va néixer amb el nom de Yoshizo. Durant la seva joventut probablement va ajudar el seu pare, un artesà i dibuixant. Segurament, amb ell va aprendre les primeres nocions artístiques. Va estudiar amb Kuninao i ràpidament les seves obres van impressionar alguns mestres, com Toyokuni, que el va admetre al seu taller el 1811. Allà va estudiar-hi fins el 1814, va ser on va canviar el seu nom pel de Kuniyoshi i on va decidir establir-se com a artista independent. En sintonia amb altres artistes de l'Escola Utagawa, va començar a treballar en dibuixos i pintures per a obres teatrals. Els primers anys no va tenir molt èxit i va viure durant un temps de forma precària. Casualment, va conèixer a Kunisada, un antic company de classe adinerat, que va decidir ajudar el seu vell amic. Aquest benestar va repercutir en l'obra de Kuniyoshi els dibuixos i tríptics del qual van ser ben rebuts. El 1827 va produir una de les obres amb què se'l va conèixer i admirar, la sèrie d'herois Suikoden. A partir d'aquell moment, va viure en l'abundància i el reconeixement amb obres paisatgístiques i amb tríptics de bijin i herois. També se'l va conèixer pels nombrosos dibuixos que va fer dels gats, els seus animals preferits. De fet, una pintura del seu alumne Kyosai representa el taller de Kuniyoshi ple de gats i l'enorme simpatia i amor vers aquests. La reforma Tenpo de 1842, en què es prohibien tot tipus d'imatges immoralment "incorrectes" van obligar a canviar la temàtica de moltes de les seves obres. Fins i tot, va rebre una sanció per mostrar cortesanes, geishes i actors en actituds "inadequades". A partir del 1850, la qualitat de la seva obra inicia un declivi. Un final definitiu arrel del gran terratrèmol de 1855 que va causar la destrucció de casa seva així com la mort de familiars i amics. La seva salut precària, juntament amb una profunda depressió, el van debilitar causant-li la mor, l'abril de 1861, a Edo.

Font: En català: Utagawa Kuniyoshi (1797-1861) - En castellano: Utagawa Kuniyoshi (1797-1861) - In english: Utagawa Kuniyoshi (1797-1861) - Altres: Utagawa Kuniyoshi (1797-1861)

---

Parlem de Música...

Karl Goldmark (Keszthely, 18 de maig de 1830 - Vienna, 2 de gener de 1915) va ser un compositor austro-hungar. Fill d'immigrants jueus, la seva família es va instal·lar a Deutschkreutz el 1834. El seu pare, notari i cantor de la comunitat jueva, el va introduir en la música. Sense formació acadèmica, Goldmark es va educar de forma autodidacta i no va aprendre a llegir i a escriure alemany fins els 12 anys, si bé llegia i escrivia perfectament l'hebreu. A partir del 1842 va començar classes de música a una escola local d'Ödenburg i el 1844 es va unir, juntament amb el seu germà Josep, a classes de violí a Viena. El 1847 es va matricular al Conservatori de Viena, on va estudiar amb Joseph Böhm i Gottfried Preyer. La Revolució de 1848 va interrompre la seva formació i va tornar a Deutschkreutz, on va participar en la rebel·lió hongaresa. Es va convertir en violinista itinerant abans de tornar a Viena el 1851, on va treballar a les orquestres de la Josefstadt i del Carltheatre. El 1858 va poder organitzar el primer concert amb material propi amb una resposta crítica desigual. Aquell mateix any es va traslladar a Pest on va estudiar composició amb material teòric de Marx, Richter i Sechter. El 1860 va tornar de nou a Viena on van interpretar el seu Quartet opus 8. Ben rebut per la crítica i el públic, va començar a impartir classes de piano, es va convertir en director del cor masculí de la Societat Coral d'Eintracht i va començar a escriure crítiques musicals al Österreichische constitutionelle Zeitung, on va defensar públicament a Wagner. Allà va compondre nombrosa música de cambra i orquestral que va ampliar la seva sòlida reputació. Va fer amistat amb Brüll, Rubinstein i Brahms, i va ser nomenat membre honorari de la Gesellschaft der Musikfreunde el 1866. Va ser també un dels fundadors de l'Akademischer Wagnerverein el 1872. El 10 de març de 1875 va estrenar la seva obra més famosa, l'òpera Die Königin von Saba, inspirada en la seva alumne i cantant Caroline Bettelheim. Es va convertir en un gran èxit i ràpidament va fer la volta al món amb interpretacions a Nova York (1885) i Buenos Aires (1901). Un any més tard, el 1876, va compondre la seva obra orquestral més popular, la Simfonia Ländliche Hochzeit opus 26. A partir del 1870, va dividir el seu temps de vida entre Gmunden i Viena i va viatjar durant uns anys per Itàlia i Suïssa. Respectat a Viena, el mateix Mahler va demanar suport a Goldmark per accedir al Hofoperntheater el 1897. El 1896 va rebre la Ritterkreuz de l'Ordre de Sant Leopold i quan va celebrar els 70 i 80 anys va ser homenatjat amb la interpretació de les seves òperes al Hofoperntheater. Els seus darrers anys, tot i el seu retir, va seguir rebent condecoracions per una trajectòria musical de gran valor. Va morir a Viena el gener de 1915.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Die Königin von Saba (4, S.H. Mosenthal, after I Kings 10), op.27, Vienna, Hof, 10 March 1875, vs (Bremen, 1876)
Merlin (3, S. Lipiner), Vienna, Hof, 19 Nov 1886 (Leipzig, 1886), rev. Frankfurt, 1904
Das Heimchen am Herd (3, A.M. Willner, after C. Dickens: The Cricket on the Hearth), Vienna, Hof, 21 March 1896 (Vienna, 1896)
Die Kriegsgefangene (Briseïs) (2, A. Formey [E. Schlicht]), Vienna, Hof, 17 Jan 1899, vs (Leipzig, n.d.)
Götz von Berlichingen (5, J.W. von Willner, after Goethe), Budapest, Royal Hungarian Opera, 16 Dec 1902, vs (Leipzig, 1902); rev. Frankfurt, 1903
Ein Wintermärchen (3, Willner, after W. Shakespeare: The Winter’s Tale), Vienna, Hof, 2 Jan 1908, vs (Vienna, 1907)

Songs:
12 Gesänge (K. Groth and others), op.18 (Leipzig, 1868);
Beschwörung, op.20 (Vienna, n.d.);
4 Lieder, op.21 (Vienna, n.d.);
7 Lieder aus dem ‘Wilden Jäger’ (J. Wolff), op.32 (Mainz, 1879);
4 Lieder, op.34 (Mainz, ?1880);
8 Lieder, op.37 (Leipzig, 1888 or 1889);
Wer sich die Musik erkiest (M. Luther), 4 solo vv, pf, op.42 (Berlin, n.d.);
6 Lieder, op.46, 1858, 1888–9 (Vienna, 1913)

Choral:
Ps, solo v, male vv, orch, c1854;
Regenlied (K. Groth), SATB, op.10 (Leipzig, 1870);
2 mixed choruses, op.14 (Vienna, n.d.);
Frühlingsnetz (Eichendorff), SATB, 4 hn, pf, op.15 (Leipzig, n.d.);
Meerestille und glückliche Fahrt (Goethe), SATB, 4 hn, op.16 (Leipzig, n.d.);
Der Schäfer, Ständchen, SATB, op.17 (Leipzig, n.d.);
Frühlingshymne (Geyer), A, SATB, orch, op.23, 1874 (Mainz, 1875);
Im Fuschertal (6 songs), SATB, op.24, 1867 (Leipzig, 1876);
Psalm cxiii, SATB, orch, op.40, 1895 (Berlin, 1897);
Der Holsteiner in dem Hamm, Nicht rasten und nicht rosten, SATB, op.41 (Berlin, n.d.);
Ich bin jüngst verwichen, SATB, pf, op.42, no.2, 1895 (Berlin, n.d.)

Instrumental:

Orchestral:
Ovs.:
Ov., c1854;
Sakuntala, op.13, 1865 (Budapest, 1866 or 1870);
Penthesilea, op.31 (Mainz, 1879);
Im Frühling, op.36, 1889 (Mainz, 1889);
Der gefesselte Prometheus, op.38, 1889 (Leipzig, 1890);
Sappho, op.44, 1893 (Berlin, 1894);
In Italien, op.49 (Mainz, 1904);
Aus Jugendtagen, op.53 (Leipzig, 1913)

Others:
3 syms.: C, 1858–60, scherzo pubd (Vienna, n.d.), no.1, Ländliche Hochzeit, op.26 (Mainz, 1877), no.2, E , op.35, 1887 (Mainz, 1889);
2 scherzos: e, op.19, 1863 or 1865 (Leipzig, 1870), A, op.45 (Leipzig, 1894);
Zrínyi, sym. poem, op.47 (Budapest, 1903), rev. (Budapest, 1907);
Vn Conc., a, op.28 (Bremen, 1877), ? Vn Conc. no.2

Chamber:
Pf Trio;
Pf Qt;
Str Qnt: all before 1858;
2 pf trios: B , op.4, 1858–9 (Leipzig, 1865), e, op.33 (Bremen, 1880);
2 Pf Qnts, B , op.30, op.54 (Leipzig, 1916);
Str Qt, B , op.8, 1860 (Vienna, 1870);
1 str qnt, a, op.9, 1862 (Vienna, 1870);
2 suites, vn, pf: D, op.11 (Mainz, 1869), E , op.43 (Berlin, 1893);
Vn Sonata, D, op.25, 1874 (Mainz, 1875);
Vc Sonata, F, op.39, 1892 (Mainz, 1893);
Ballade, G, vn, pf (Vienna, 1913);
Romanze, A, vn, pf (Vienna, 1913)

Piano:
Sturm und Drang, 9 charakteristische Stücke, op.5, 1858–9 (Leipzig, 1865);
2 Novelletten, Praeludium und Fuge, op.29 (Mainz, ?1879);
Magyar Ábránd (in Magyar zeneköltők kiállítási albuma, Budapest, 1885);
Georginen (6 pieces), op.52 (Vienna, 1913)

Piano 4 hands:
3 Stücke, op.12 (Budapest, n.d.);
Ungarische Tänze, op.22 (Mainz, 1876)

Font: En català: Karl Goldmark (1830-1915) - En castellano: Karl Goldmark (1830-1915) - In english: Karl Goldmark (1830-1915) - Altres: Karl Goldmark (1830-1915)

---

Parlem amb veu pròpia...

Segon dia de l'any i primera gran commemoració, la del centenari d'un hongarès que va gaudir d'una alta estima i consideració especialment en dues geografies, Àustria i Hongria. La importància definitiva de Goldmark com a compositor va estar marcada, d'entrada, per la seva obertura Sakuntala (1865) i deu anys més tard per la seva primera òpera, La Reina de Saba (1875), influïda pel cromatisme wagnerià. El seu repertori orquestral, també, va gaudir d'esplèndida acollida; les dues simfonies però també dos poemes simfònics, diverses obertures així com el seu expressiu concert de violí opus 28, l'han mantingut ben viu anys després de la seva mort. Eclèctic en les formes, es pot afirmar que mai va pertànyer a una escola estilística i malgrat la simpatia per Wagner no va prendre part en la controvèrsia acadèmica entre els 'progressistes' i els 'conservadors'. El seu llenguatge musical ve determinat per una multiplicitat d'influències, des de Mendelssohn fins a l'impressionisme passant per autors com Schumann, Spohr o Liszt, i, alhora, incorporant elements propis de la cultura popular hongaresa o dels seus records a la sinagoga durant la seva infància. En record seu, he seleccionat una edició que recupera les seves dues simfonies, de la que escoltarem la Simfonia No.2 en Mi bemoll major opus 35. Una obra que va compondre el 1885, és a dir, 12 anys després de la seva primera i més coneguda Simfonia LandlicheHochzeit. Sensiblement més conservadora que la primera, parteix d'un desenvolupament sonata que expandeix el material temàtic al llarg dels seus quatre moviments. En el seu cas, i quan pensem en el significat "pur" de Simfonia, aquesta simfonia s'expressa, i s'escolta, com a tal. Curiosament, la manca d'un sobrenom o etiqueta l'han situat a l'ombra de la seva heterodoxa primera simfonia tot i que el resultat, com podrem comprovar, és atractiu i globalment satisfactori. De perfil i sentiment romàntic, les melodies ens enllaçaran amb Mendelssohn i especialment Brahms, autors a qui evidentment Goldmark coneixia a la perfecció, especialment al segon d'ells. Una bona simfonia que ens obrirà la porta a una propera aproximació a Goldmark en un any en què, com molts altres (aquest any les celebracions es multipliquen), serà un destacat protagonista!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Singapore Symphony Orchestra; Lan Shui (conductor)
AMAZON: Goldmark: Rustic Wedding Symphony

IMSLP: Karl Goldmark (1830-1915)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Singapore Symphony Orchestra – Goldmark: Symphonies Nos. 1 & 2

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!