ReciClassíCat: BOTTINI, Marianna (1802-1858)

diumenge, 25 de gener del 2015

BOTTINI, Marianna (1802-1858) - Messa da Requiem

Adolph Tidemand - At the Dying-Bed (c.1858)

Obra d'Adolph Tidemand (1814-1876), pintor noruec (1)

- Recordatori de Marianna Motroni Andreozzi Bottini -

En el dia de la commemoració del seu 157è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Adolph Tidemand (Mandal, 14 d'agost de 1814 - Cristianía, 25 d'agost de 1876) va ser un pintor romàntic noruec. Diverses de les seves pintures es troben entre les obres més conegudes del nacionalisme romàntic noruec de les dècades del 1840 i 1850. Entre les seves obres representatives es troben La Processó nupcial en Hardanger (1848, Hans Gude) i Els Haugianos (1852). La seva obra romàntica inclou motius sentimentalistes i dramàtics, inclosos en una sèrie de paisatges on es reflecteix la intensitat de la natura, així com temes històrics i escenes típiques de la cultura rural de Noruega. Adolph Tidemand va ser fill de l'inspector fiscal i congressista Christen Tidemand i de la danesa Johanne Henriette Haste, nascuda a Copenhaguen. Adolph va rebre classes particulars de dibuix a casa seva. En comptes d'ingressar a l'Escola d'Art de Cristiania, la institució acadèmica de la seva ciutat, Adolph va viatjar a Copenhaguen, ciutat on estudiaria entre els anys 1832 i 1837. El 1837 va començar a estudiar a l'Acadèmia d'Art de Düsseldorf. El 1841 va realitzar un viatge d'estudis a Itàlia amb el seu germà Emil. Entre el 1842 i el 1845 va efectuar diversos viatges d'estudis a Noruega; d'aquests viatges daten diversos quadres que il·lustren els paisatges i la cultura dels pobles de Noruega. El 1848, en la seva estada a Noruega, Tidemand i Hans Gude van rebre un encàrrec del Teatre de Cristiania per pintar diversos quadres. D'aquests, l'exemple més notable és La processó nupcial a Handanger (1848) que il·lustrava la posada en escena d'una composició musical d'Andreas Munch i Halvdan Kjerulf. A partir del 1850 va tornar a viure a Düsseldorf. Va participar en la categoria honorífica de l'Exposició Universal de París del 1867 i el 1869 va obtenir el grau de professor emèrit de l'Acadèmia de Düsseldorf. Va morir a a la ciutat alemanya el 1876.

Font: En català: No disponible - En castellano: Adolph Tidemand (1814-1876) - In english: Adolph Tidemand (1814-1876) - Altres: Adolph Tidemand (1814-1876)

Parlem de Música...

Marianna [Motroni Andreozzi] Bottini (Lucca, 7 de novembre de 1802 - Lucca, 25 de gener de 1858) va ser una professora d'arpa i una compositora italiana. Els seus pares van ser el noble Sebastiano Motroni Andreozzi i la seva esposa Eleonora Flekestein. Va estudiar piano i contrapunt amb Domenico Quilici (1759-1831), compositor de música sacra, i el 1820 va ser admesa a l'Acadèmia Filharmònica de Bolonya com a 'Maestra compositrice onoraria' gràcies a un Stabat mater i a la seva Missa de Rèquiem escrita el 1819 en memòria de la seva mare. El 1823 es va casar amb Lorenzo Bottini, un marquès i una figura prominent en la vida política de Lucca. La majoria de les seves obres daten dels seus primers anys, és a dir, entre els 13 i els 20 anys i anteriors al seu matrimoni. El seu repertori inclou gran varietat d'obres; vocal secular i religiosa, instrumental amb orquestra i de cambra i alguns estudis per a piano. Va ser la única compositora italiana que va publicar obres regularment pels tradicionals Festivals de Lucca en honor a Santa Cecília en els anys 1822, 1825, 1828, 1832, 1834 i 1840. Va morir a Lucca el gener de 1858.

OBRA:

Vocal secular:

Op:
Elena e Gerardo (2), 1822, unperf.

Cants.:
Briseide (C. Moscheni), 3vv, chorus, orch, 1820;

Vocal religiosa:

Masses:
Messa da requiem, 4vv, orch, 1819;
Mass, 4vv, orch, 1822;

Cants.:
In sacri cantici, 3vv, wind insts, bc, 1819;
Cantiamo, cantiamo, 5vv, orch

Other vocal:
Motet, 1v, orch, 1818;
Qui tollis, 1v, chorus, orch, 1818;
Motet, 1v, orch, 1819;
Quoniam, 1v, orch, 1819;
Qui tollis, 1v, orch, 1819;
Stabat mater, 3vv, 1819;
TeD, 3vv, 1819;
Stabat mater, 3vv, 1820;
Motet, 1v, orch, 1822;
Mag, 4vv, orch, after 1823;
Miserere, 3vv, bc, 1824;
Crucifixus, 2vv, bc;
Dixit dominus, 5vv, orch;
Domine ad adjuvandum, 4vv, orch;
other works for v/vv and insts, incl. 3 arias, 1 duet, 2 notturni, 4 romanze, 2 canzonette

Instrumental:

Orch:
Cl Conc.;
Pf Conc.;
2 syms.;
1 ov.

Chbr.:
Qt, cl, hn, pf, hp;
Trio, vn, bn, pf;
Duet, pf, hp;
Il mulinaro (ballo);
other works for pf, hp and other insts, incl. 10 contradanze inglesi, 9 monferrine, 39 quadrilles, 15 sets of variations, 18 waltzes;
26 other works, incl. studies

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Marianna Bottini (1802-1858) - Altres: Marianna Bottini (1802-1858)

Parlem amb veu pròpia...

Durant la segona meitat del segle XVIII i quasi la totalitat del segle XIX, era relativament fàcil trobar noies que estudiaven música, principalment cant o instruments com el piano o la flauta. Ara bé i malauradament, poques d'elles van fer l'atreviment de compondre i encara menys de publicar i representar la seves obres. Una d'elles, poc coneguda més enllà de la Itàlia propera a Lucca, una ciutat que va viure una permanent edat d'or musical en nom de l'extensa família Puccini, va ser Marianna Motroni Andreozzi Bottini, una jove de gran talent que va ser rebuda amb tots els honors musicals possibles en aquella ciutat. Admesa i protegida per la prestigiosa Acadèmia Filharmònica de Bolonya, va ser l'encarregada d'aportar música pel Festival en honor a Santa Cecília que es celebrava anualment a Lucca. Anys abans, concretament el 1819, va publicar aquesta monumental Messa da Requiem, obra que va compondre als 16 anys en memòria i en record de la seva mare. Per tant, una jove adolescent que va decidir expressar aquella pèrdua d'una forma musicalment sorprenent i quasi única dins de la història musical femenina, tot escrivint un Rèquiem solemne. Partitura recuperada en la Biblioteca de l'Istituto Boccherini, és una obra de maduresa tot i l'edat de la seva autora. Propera a la filosofia estètica secular de les òperes italianes, Bottini explora les diferents veus i la instrumentació, especialment els arcs, d'una forma depurada i precisa. Àries solistes, en duet i en col·laboració obligada del cor, melodies ben construïdes i moviments de gran sensibilitat, com el Dies Irae o la dolça pregària de l'Oro Supplex abans de la finalització festiva de l'Amen, són alguns del arguments i propostes de Bottini. La llàstima, en majúscules, és la qualitat d'enregistrament i els desajustos d'un cor a vegades confús. Una edició que recupera, també en primícia, una breu simfonia i que mereix, no tant per qualitat però si per raresa, el qualificatiu de tresor imprescindible!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...