TABART, Pierre (1645-1716) - Te Deum

Obra de Simon Vouet (1590-1649), pintor francès (1)

- Recordatori de Pierre Tabart -

En el dia de la celebració del seu 370è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Simon Vouet (París, 9 de gener de 1590 - París, 30 de juny de 1649) va ser un pintor francès. Va ser deixeble del seu pare Lorenzo Vouet. Des de la seva joventut va adquirir fama com a retratista i va ser reclamat a Constantinoble, on va retratar Acmet I. El 1612 es va traslladar a Roma a petició d'Urbà VIII per treballar a les esglésies de Sant Pere i Sant Llorenç, romanent en aquest país fins el 1627. Aquesta estada va facilitar el contacte amb el naturalisme de Caravaggio i amb les tendències classicistes bolonyeses, especialment les representades per Guido Reni i Guercino. A aquestes influències va unir el coneixement del color i la llum veneciana. De tornada a França va dirigir a París un taller prestigiós que li va permetre difondre aquest estil entre els seus contemporanis, tot adaptant-lo al gust de les grans decoracions que requeria la cort de Lluís XIII, amb fórmules molt dinàmiques i teatrals. Va ser nomenat primer pintor de cambra del rei i va tenir per deixebles a Lebrun, Lesueur, Mignard i Dufresnoy, entre altres. De la seva època italiana destaquen obres com Sant Francesc renunciant a les seves riqueses i La temptació de Sant Francesc, pintades per San Lorenzo in Luciani, a Roma, el 1624. De la seva etapa francesa s'han conservat moltes pintures i dibuixos, tot i que s'han perdut les decoracions del castell de Chilly i l'Hôtel Séguier de París. De les que es conserven destaquen La Magdalena, Sant Carles Borromeu i La presentació al temple, de 1641, Verge amb el Nen, Crist en el sepulcre, La caritat romana, Reunió d'artistes, Retrat de Lluís XIII, Crist a la creu (Louvre, París). Va morir a París el juny de 1649.

Font: En català: Simon Vouet (1590-1649) - En castellano: Simon Vouet (1590-1649) - In english: Simon Vouet (1590-1649) - Altres: Simon Vouet (1590-1649)

---

Parlem de Música...

Pierre Tabart (Chinon, bap. 8 de gener de 1645 - Meaux, 1716) va ser un compositor francès. Fill d'Yves Tabart, un adober, i d'Anne Gaultier, va rebre el bateig a la parròquia de St Etienne, de Chinon el 8 de gener de 1645. Segons De Brossard, va estudiar música amb Burgault, un expert en contrapunt, en el cor de Tours abans de convertir-se en maître de musique a la Catedral Sainte-Croix d'Orléans (c.1670-83) i després a la Catedral Notre-Dame de Senlis (1683-89). Tot i fer mèrits pel càrrec de sous-maître de la Chapelle Royale, no va assolir cap dels quatre llocs musicals oferts. Com a contrapartida, va substituir un dels guanyadors, Nicolas Goupillet, com a maître de musique de la Catedral de Saint-Étienne de Meaux. El 10 de juny de 1689 va signar aquest nou contracte que va mantenir fins l'abril de 1699, any en què De Brossard el va substituir. No obstant, Tabart no va abandonar la ciutat i va seguir en un càrrec menor a la capella de la catedral ajudant puntualment al seu company i amic De Brossard, amb qui va mantenir una cordial relació al llarg de la seva vida. Precisament, part del repertori de Tabart va restar conservat gràcies al seu col·lega, que el va preservar. Va morir a Meaux el 1716.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe;
Requiem (c.1704);
Te Deum;
Magnificat;
Trois motets;

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Pierre Tabart (1645-1716) - Altres: Pierre Tabart (1645-1716)

---

Parlem amb veu pròpia...

Tabart, de qui en prou feines se'n conserven sis partitures, va ser un francès que va treballar en diverses catedrals abans de postular, com tantíssims altres, a un suculent càrrec a la Capella Reial de Versalles. Sense l'èxit esperat ni el càrrec anhelat, va seguir el seu rumb catedralici abans de coincidir en el temps i en l'espai amb De Brossard, un compositor de qui ja n'havíem parlat, però especialment un teòric i escriptor que va sorprendre el món amb obres com el seu monumental Dictionnaire de musique. De fet, és més que probable que Pierre Tabart hagués estat per sempre més oblidat si no fos pel seu bon amic Sébastien de Brossard que potser en una barreja d'admiració i d'obsessió col·leccionista, va preservar alguns dels manuscrits originals del seu vell amic. Això es deu a què en vida Tabart no es va preocupar de la publicació de les seves obres per la qual cosa els pocs exemples que ens han arribat són originals i en condicions precàries. Tanmateix, el treball dels músics és també i força sovint el de recuperar velles glòries en un procés de restauració complex i sensiblement delicat. L'edició que escoltarem, per tant, fa renéixer la meitat de les partitures de Tabart, és a dir, el seu Rèquiem, el Magnificat i el Te Deum i un Offerte du Cinquième Ton: "Le Vive le Roy des Parisiens" per a orgue del també compositor francès André Raison. Precisament, recuperarem aquest solemne ofertori per a introduir-nos en la música vocal de Tabart. El Te Deum, més tradicional i previsible en el disseny i el Magnificat, més modern, imprevisible i de sorprenents harmonies, són les dues obres d'un Tabart absolutament recomanable pels amants del barroc més francès. I si bé no el recupero, cal remarcar el preciós Rèquiem, potser més arcaic en la forma, però d'una bellesa desgavelladora. La interpretació és de luxe i ens dóna a conèixer a un contemporani de ple de Charpentier a qui, en intel·ligència musical, iguala i a nosaltres inevitablement ens meravella!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Frederic Desenclos (orgue); Ensemble Jacques Moderne; Ensemble La Fenice; Jean Tubery
AMAZON: Tabart: Requiem/Te Deum/Magnificat

IMSLP: No disponible

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Jean Tubery/Ensemble Jacques Moderne/Ensemble La Fenice – Tabart: Requiem/Te Deum/Magnificat

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!