divendres, 30 de gener del 2015

TUMA, František Ignác Antonín (1704-1774) - Responsoria for the Holy Week

Marin Verstappen - View of a Monastery in the Roman Countryside (1819)
Obra de Martin Verstappen (1773-1853), pintor flamenc (1)



- Recordatori de František Ignác Antonín Tuma -
En el dia de la commemoració del seu 241è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Martin Verstappen (Anvers, 1773 - Roma, 1853) va ser un pintor flamenc. Es va formar a l'Acadèmia d'Anvers i en els tallers-estudis de Van Regemorter, Myin i Ommeganck. Pocs després va viatjar a Alemanya per afinar les seves habilitats. Allà va descobrir i estudiar les obres de Claude Lorrain i Jacob van Ruysdael, dos mestres que van tenir una influència cabdal en el seu estil i obra. El 1805, Verstappen es va establir a Roma, ciutat on va romandre-hi fins el final de la seva vida. Va freqüentar el seu compatriota Simon Denis, l'estil del qual va adoptar també en la seva pintura. Les dues pintures que va exposar en el Saló de 1810, Vue prise du mont Artemisia i Vue du couvent de St-François, à l’Arricia, près le lac Albano, van tenir una bona rebuda i va rebre la medalla d'or. La seva creixent fama va motivar el seu ingrés a l'Acadèmia de Sant Lluc el 1813 com a acadèmic de mèrit. Va morir a Roma el 1853.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Marin Verstappen (1773-1853) - Altres: No disponible


Parlem de Música...

František Ignác Antonín Tůma (Kostelec nad Orlicí, 2 d'octubre de 1704 - Viena, 30 de gener de 1774) va ser un compositor txec. Va rebre la seva primera formació musical del seu pare, organista a Kostelec, i probablement va estudiar a Praga, en el seminari jesuïta. Segons Dlabacž, va ser membre del cor, com a tenor, de B.M. Černohorsky a l'Església de Sant Jaume de Praga, i probablement es va formar amb ell. Tuma va viatjar a Viena, on va treballar com a vice-mestre de capella d'una església de Viena el 1722. No obstant, el primer registre oficial de Tuma a Viena apareix l'abril de 1729 en el registre del naixement del seu fill. A partir del 1731, es va convertir en 'Compositor und Capellen-Meister’ del Comte Franz Ferdinand Kinsky. Es probable que estudiés amb J.J. Fux. Quan va morir J.C. Gayer el 1734, Kinsky va recomanar a Tuma com el seu successor a la Catedral de Sant Guiu de Praga, càrrec que finalment no va acceptar. Va seguir al servei de Kinsky fins a la mort d'aquest el 1741. Aquest mateix any, va ser nomenat mestre de capella d'Elisabeth Christine, la vídua de l'emperador Carles VI, un lloc on va coincidir amb G. Trani i G.C. Wagenseil. Quan Elisabeth Christine va morir, Tuma va rebre una pensió vitalícia. Va romandre a Viena 18 anys més treballant com a intèrpret de viola i tiorba i rebent encàrrecs de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria. El 1768 es va retirar al Monestir Premonstratenc de Geras. Malalt, va tornar a Viena el 1774, ciutat on va morir al gener d'aquell any.

OBRA:

Vocal religiosa:

c65 masses, several lost, 6 doubtful authenticity, see thematic catalogues in Reichert (1935) and Peschek (1956)
25 motets, off, grad;
29 vespers and pss;
20 lits;
13 Marian antiphons;
8 hymns;
5 Stabat mater, incl. 1 in g, SATB, org, ed. J. Plavec (Prague, 1959, 4/1985);
3 Mag, incl. 1 in C, S, A, T, B, SATB, orch, ed. J.E. Floreen (Fort Lauderdale, FL, 1990);
3 responsories, incl. 1 for chorus, org, 1759, ed. and arr. O. Schmid as Passionsgesänge (Leipzig, 1901);
TeD; Veni Sancte Spiritus;
Lamentationes Jeremiae prophetae;
Lectiones, etc
Selected choral sections from masses and other works in vocal score, with org, ed. and arr. O. Schmid as Ausgewählte Chöre and Chorsätze (Leipzig, 1900)

Instrumental:

see thematic catalogue in Vogg (1951)
10 sonatas a 3;
1 ed. in MAB, lxix (1967)
5 sonatas a 4;
4 ed. in MAB, lxvii (1965)
1 sonata, 2 vn, 2 trbn, bc; ed. in MAB, lxvii (1965)
13 sinfonias a 3–4, str;
4 a 3 ed. in MAB, lxix (1967);
3 a 4 ed. in MAB, lxvii (1965);
1 a 4 ed. R. Lück (Cologne, n.d.)
18 partitas a 3–4; str, 8 a 3 ed. in MAB, lxix (1967);
2 a 3–4 ed. in MAB, lxvii (1965);
3 a 3 ed. R. Lück (Cologne, 1968)
Trio, e, org, ed. J. Meier (Vienna, 1984);
Suite, org, arr. and ed. C.H. Trevor (London, 1964);
Fugue, org
Selection of instrumental works and separate movements ed. O. Schmid [in pf arr.] as Ausgewählte Werke (Leipzig, 1900)

Font: En català: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774) - En castellano: No disponible - In english: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774) - Altres: František Ignác Antonín Tuma (1704-1774)


Parlem amb veu pròpia...

Cronològicament, Frantisek Tuma ens pot causar certa confusió ja que aparentment viu i es mou en ple desenvolupament clàssic. Tanmateix, les fronteres entre estils i formes musicals van ser durant molt temps obertes i complementàries, és a dir, la cartografia estava poc definida i l'anar i venir era la constant abans que certs models i 'dogmes' s'imposessin. Aquest fou el paisatge de Tuma, un mestre bohemi instal·lat a Viena on va participar del barroc més estricte de la mà del seu mestre Fux, fins i tot a un extrem més radical que aquest tot explorant i manifestant públicament la seva devoció per Palestrina. A l'altre extrem, el mateix Tuma anys més tard va abraçar l'estil galant mantenint, això sí, la rigidesa contrapuntística que el va caracteritzar. Si per exemple escoltem la Partita en Re menor, ens semblarà traslladar-nos a la plenitud del barroc tardà del XVII. En certa forma, Tuma és l'hereu directe de Zelenka, fins i tot biogràficament, ja que ambdós van estudiar amb els jesuïtes de Praga i posteriorment amb Fux a Viena. L'esdevenir posterior ja fou diferent ja que Tuma, al servei d'Elisabeth Christine juntament amb Wagenseil, va haver d'adaptar la seva idiosincràsia musical vers el nou gust clàssic emergent. La Partita o els Responsoris de Setmana Santa per a solistes, cor i continuo no deixen entreveure, encara, el canvi de model i es mouen clarament i còmodament per la forma dominant barroca italiana. Curiosament, Tuma va ser àmpliament estudiat per Mozart i Haydn, conscients del seu conservadorisme però també de la solidesa constructiva i del cromatisme del seu treball. Un mestre que mereix més intensitat, amor i precisió a l'hora d'interpretar-lo. En qualsevol cas, un plaer poder-ne gaudir de nou!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Czech Sacred Music Of The Baroque Age

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

2 comentaris:

  1. Anònim30 de gener del 2015, a les 10:04

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Anònim23 de juliol del 2015, a les 13:10

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)