ALARD, Jean-Delphin (1815-1888) - Fantasia su La Traviata

Obra d'Eduard Lebiedzki (1862-1915), pintor austríac (1)

- Recordatori de Jean-Delphin Alard -

En el dia de la celebració del seu 200è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Eduard Lebiedzki (Bodenbach, 9 de març de 1862 - 1915) va ser un pintor austríac. Va estudiar pintura a Viena amb Christian Griepenkerl abans de visitar diverses ciutats com Florència, Roma, París i Atenes. En aquesta ciutat va pintar els frescs de la Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes (1888) i a Viena va pintar les del pòrtic del Parlamentsgebäude (1907-1911). Va ser autor de nombroses obres, tant pintures de temàtica pastoral i mitològica, com Samsó i Dalila i El judici de Paris, com de retrats dels seus contemporanis, com Friedrich Ludwig Arnsburg i Heinrich von Ferstel. Va morir en data i població desconeguda el 1915.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Eduard Lebiedzki (1862-1915)

---

Parlem de Música...

Jean-Delphin Alard (Bayonne, 8 de març de 1815 - Paris, 22 de febrer de 1888) va ser un violinista i compositor francès. Amb 10 anys, es va presentar en públic interpretant, al violí, el Concert No.12 de Viotti. Fou tal el rebombori, que els mateixos ciutadans de Baiona van decidir enviar-lo a París a estudiar música. Allà va entrar, el 1827, a la classe d'Habeneck al Conservatori i va guanyar el primer premi el 1830. Va continuar els seus estudis de composició amb Fétis (1831-1833) mentre exercia com a violinista a l'orquestra de l'Òpera de París. El 1831 va debutar com a solista amb la Societat de Concerts del Conservatori, guanyant-se els elogis de Paganini, present a l'audiència, qui posteriorment va dedicar a Alard les Sonates Op.2. Ben aviat es va fer conegut com a un excel·lent violinista. El 1848, en el concert en memòria de Mendelssohn, va ser seleccionat per a interpretar la part solista del difícil Concert per a violí del compositor alemany. Va fundar el seu propi quartet de cordes, juntament amb el violoncel·lista Pierre-Alexandre Chevillard (1811-1877), amb el qual es va fer molt conegut, també, com a excel·lent intèrpret de música de cambra. El 1840 va ser nomenat membre de l'orquestra real i es va convertir en el violinista solista a la mort de Baillot el 1842. El 1853 va assumir un càrrec semblant a l'orquestra imperial. No obstant, l'assoliment més perdurable d'Alard va ser el seu llarg període, entre 1843 i 1875, com a professor al Conservatori de París. Nomenat successor de Baillot, va transmetre la gran tradició italo-francesa de Viotti a tota una generació de violinistes. El seu alumne més famós va ser Sarasate, el guanyador d'un primer premi el 1857. Alard va compondre nombrosa música instrumental, destacant dos concerts de violí i tres simfonies concertants. Va ser intèrpret quasi tota la seva vida i l'últim dels seus concerts va ser en favor d'una causa benèfica el 1884. Va ser condecorat amb la Legió d'Honor. Va morir a París el febrer de 1888.

OBRA:

Veure llistat Composicions de Delphin Alard.

Font: En català: Jean-Delphin Alard (1815-1888) - En castellano: No disponible - In english: Jean-Delphin Alard (1815-1888) - Altres: Jean-Delphin Alard (1815-1888)

---

Parlem amb veu pròpia...

Delphin Alard va ser un d'aquells marrecs espavilats que amb un violí a les mans va ser capaç d'enlluernar el públic de la seva ciutat des de ben petit. Enamorats d'aquell noiet virtuós, els seus conciutadans, generosos, el van enviar a la capital de la música per tal d'explotar allò que les seves oïdes ja havien experimentat. Dit i fet, Alard a París es va convertir en admirador, i en admirat, de Paganini, l'astre universal del violí en aquell temps. A partir d'aleshores, va treballar indistintament en la docència, en la interpretació i en la composició. En tots tres camps va destacar; en el social, en l'acadèmic i en el creatiu, deixant un llegat important en tots ells. Pel que fa a docència, la seva habilitat a l'hora de transmetre coneixement va quedar escrita en la seva excel·lent publicació Ecole du violon: méthode complète et progressive (Paris, 1844). En el social, en totes les seves aparicions públiques com a violinista solista, concertant o de cambra amb el seu propi quartet. En el creatiu, amb un repertori extens, depurat i acadèmicament brillant amb obres molt notables com dos concerts de violí (inexplicablement inèdits a dia d'avui), tres simfonies concertants (ídem del mateix) i una amalgama de fantasies, nocturns, duets i altres obres amb el denominador comú del violí com a indispensable protagonista.

Fill de Jean-Baptiste Vuillaume, un mestre artesà del violí, Alard es va caracteritzar per un fidelitat als autors més clàssics, especialment de Viotti. En aquest sentit, va publicar Maîtres classiques du violon (Mainz, 1863) on va recuperar de l'oblit més de 50 composicions per a violí del segle XVIII. Tanmateix, al nostre espai-temps i en un any de celebració, poques són encara les aproximacions exhaustives i en detall del seu univers. Voldria creure, tant de bo, que aquest serà l'any en què finalment els seus concerts o simfonies veuran la llum. Mentre romanem a l'espera, recuperarem una de les edicions en què creativament n'és el protagonista però que no obstant comparteix etiqueta, obligada, amb l'italià Giuseppe Verdi. Ja que en nom d'algunes de les seves òperes més famoses, Alard construeix o més ben dit deconstrueix les melodies més conegudes per a dibuixar-ne algunes interessants i bellíssimes fantasies. L'exemple que recuperarem, Fantasia su La Traviata, no exigeix presentació formal pel que fa a l'obra de Verdi. Pel que fa pròpiament a la Fantasia, no deixa de ser un entreteniment pel compositor, però també un lucratiu negoci, el de 'desfigurar' amablement la melodia principal per a pintar-ne variacions per a violí i orquestra i en què el requisit, obligat, és el lluïment del violinista. Alard sense voler-ho ens obra la finestra al seu món, un temps dominat per l'òpera i pel seu ressò i en què les fantasies, transcripcions, variacions... instrumentals van viure, també, el seu merescut i bollant instant de glòria!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: L'Orchestra dell'Impresario; Luigi De Filippi (primo violino e direttore)
IMSLP: Jean-Delphin Alard (1815-1888)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Luigi De Filippi – Alard: Fantasie Per Violino E Orchestra Su Opere Di Guiseppe Verdi

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!