dilluns, 2 de març del 2015

SJÖGREN, Johan Gustav Emil (1853-1918) - Complete Works for Organ

Berthe Morisot - Young Woman With Dog (1892)
Obra de Berthe Morisot (1841-1895), pintora francesa (1)



- Recordatori de Johan Gustav Emil Sjögren -
En el dia de la commemoració del seu 97è aniversari de decés


Parlem de Pintura...

Berthe Morisot (Bourges, 14 de gener de 1841 - París, 2 de març de 1895) va ser una pintora impressionista francesa. Influenciada pels artistes Camille Corot i Édouard Manet, va abandonar la seva primera formació classicista a la recerca d'un estil impressionista molt personal, caracteritzat sobretot per la delicadesa i subtilesa que va saber imprimir als seus quadres. Va néixer en el si d'una família d'artistes, de fet ella era besnéta del pintor Jean-Honoré Fragonard, i va passar la seva infantesa a Bourges, ciutat on el seu pare havia estat destinat com a prefecte del departament de Cher. L'any 1852 es van traslladar a París, on aviat va rebre classes de dibuix juntament amb les seves germanes Yvette i Edma. Amb elles practicava la còpia dels grans mestres del Louvre, i allà va conèixer el seu primer mestre, Henri Fantin-Latour. Més tard i per intermediació d'aquest, va entrar en contacte amb Édouard Manet. A partir del 1861, Berthe i Edma van rebre el mestratge de Jean-Baptiste Camille Corot. Aquest els hi va facilitar la presència als "Salons" de 1864 i 1865 amb algunes pintures de paisatge que van tenir un èxit discret. L'any 1874 es va unir als Artistes Anonymes Associés, grup format per Claude Monet, Auguste Renoir i Alfred Sisley, entre altres, que, tot renegant dels Salons oficials, van participar en l'exposició d'artistes independents que el fotògraf Nadar organitzava al seu estudi. Aquell mateix any Berthe Morisot es va casar amb Eugène Manet, germà d'Édouard, i el 1878 van tenir la seva única filla, Julie. La seva tècnica, basada en grans pinzellades aplicades lliurement en totes direccions, va donar a les seves obres unes qualitats transparents, iridescents i tornassolades. Va treballar tant la pintura a l'oli com l'aquarel·la, realitzant principalment paisatges i escenes de dones amb nens, com és el cas de Madame Pontillon asseguda a l'herba (1873, Museu d'Art de Cleveland) i escenes d'interior en què predominen els blancs, com a El mirall de vestir (1876, Museu Thyssen-Bornemisza). Va morir el març de 1896, deixant prop de set-centes pintures.

Font: En català: Berthe Morisot (1841-1895) - En castellano: Berthe Morisot (1841-1895) - In english: Berthe Morisot (1841-1895) - Altres: Berthe Morisot (1841-1895)


Parlem de Música...

Johan Gustav Emil Sjögren (Stockholm, 16 de juny de 1853 - Stockholm, 1 de març de 1918) va ser un compositor i organista suec. Va estudiar música amb L. Ohlson i entre els anys 1869-1874 va assistir a la Reial Acadèmia Sueca de Música, on els seus professors van ser Thegerström al piano, Mankell a l'orgue i Berens en harmonia. Posteriorment, va continuar els seus estudis a Berlín durant dos anys, 1879-1880, amb Kiel en composició i amb Haupt a l'orgue. Va ser durant aquest temps a l'estranger, que va decidir dedicar-se a la música. El 1881 va ser nomenat organista de l'església reformada de França a Estocolm i, el 1891, organista de la Johanneskyrka, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Els anys 1884-1885 va realitzar un extens viatge per Europa, visitant Berlín, Munich i Viena, ciutat on va estudiar instrumentació amb H.T.O. Grädener. Va ser també professor de l'Anderssons Musikskola entre els anys 1886 i 1888. A París va ser molt ben rebut i va realitzar concerts anuals entre els anys 1901-1914. Va morir a Stockholm el març de 1918.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Songs:
Edition: E. Sjögren: Samlade sånger (Stockholm, 1949–53)
4 dikter (H. Ibsen, B. Björnson), op.1 (1876);
3 sånger, op.2 (1877);
7 sånger ur Tannhäuser (H. Drachmann), op.3 (1880);
7 spanska sånger [7 Spanish Songs] (E. Geibel, P. Heyse), op.6 (1881);
Slafvens dröm [The Slave’s Dream], op.8 (1883);
Contrabandieren, op.9 (1883);
4 dikter (E. von der Recke), op.11 (1884);
6 Lieder aus J. Wolff's Tannhäuser, op.12 (Copenhagen, 1884);
4 digte (von der Recke), op.13 (Copenhagen, 1884);
An Eine, op.16, 5 songs (Breslau, 1886);
Dikter (J. Jacobsen), op.22 (1887);
5 sånger (G. Fröding), op.34 (1902);
Kärleks-sånger (J. Claine), op.50 (1909)
12 små visor (A. Roos) (1909);
Svarta rosor och gula [Black and Yellow Roses] (E. Josephson), op.53, 3 songs (Copenhagen, 1911);
Wenn nur ein Traum das Dasein ist (Li-Tai-Po, trans. H. Bethge), op.54 no.1 (Copenhagen, 1911);
Die geheimnisvolle Flöte (Li-Tai-Po, trans. Bethge), op.54 no.2 (Copenhagen, 1911);
Sommaridyll och elegi (L. von Kraemer, B. Mörner), op.62 (1913);
5 dikter (H. Nyblom), op.63 (1914);
Min moder (Z. Topelius), op.65 (Copenhagen, 1917);
Till Österland och andra sånger, op.66 (Copenhagen, 1917);
4 sånger, op.68 (Copenhagen, 1918)

Other vocal works:
Bacchanal, chorus, orch, op.7, 1887;
Islandsfärd, chorus, orch, op.18, 1884;
Kantat vid invigningen av St. Johanneskyrka, op.26 (1890);
6 hymner och psalmer, solo vv, chorus, org/pf, 1892–1908 (1909);
Works for male chorus

Instrumental:

Kyb:
Fest-polonaise, op.5, pf 4 hands (1881);
Erotikon, op.10, 5 pieces (1883);
6 novelletter, op.14 (1884);
På vandring [Wayfaring Sketches], op.15 (1884);
Stemninger, op.20, 8 pieces (Copenhagen, 1886);
4 skizzer, op.27 (1890);
Lyriska dikter (1899);
Bilder och utkast [Pictures and Sketches] (1900);
Sonata, e, op.35 (Copenhagen and Leipzig, 1903);
2 impromptus, op.36 (1902);
Prélude et fugue, d, op.39 (Copenhagen, 1904);
Sonata no.2, A, op.44 (1905);
Theme and variations, C, op.48 (Copenhagen, 1909);
2 scherzi, op.52 (Copenhagen, 1911);
7 variationer över den svenska kungssången, op.64 (1915)

Other instrumental works:
Praeludium och fuga, g, org, op.4 (1880);
Festspel, orch, op.28 (1892);
Legender: religiösa stämningar [Religious impressions], org, op.46 [24 pieces in all keys] (Copenhagen, 1907);
Prélude et fugue, a, org, op.49 (Copenhagen, 1909);
Sonata, A, vc, pf, op.58 (Copenhagen, 1912);
5 sonatas, vn, pf: no.1, g, op.19 (Leipzig, 1886), no.2, e, op.24 (Copenhagen, 1889), no.3, g, op.32 (Copenhagen, 1900), no.4, b, op.47 (Leipzig, 1908), no.5, a, op.61 (1914), all ed. A. Mangeot (Stockholm, 1957)

Font: En català: Johan Gustav Emil Sjögren (1853-1918) - En castellano: No disponible - In english: Johan Gustav Emil Sjögren (1853-1918) - Altres: Johan Gustav Emil Sjögren (1853-1918)


Parlem amb veu pròpia...

Darrerament, tots els amants l'orgue romàntic hem d'estar atents per una allau, totalment inesperada, de gravacions discogràfiques que tenen per protagonistes alguns dels compositors suecs de la segona meitat del segle XIX. Elfrida Andrée, Gustaf Hägg, Otto Olson, entre altres, i avui Emil Sjögren ens estan obrint una porta adicional i totalment desconeguda a un nou univers en què l'orgue, en el seu ressò més romàntic, n'és l'instrument absolut. I aquesta escola d'orgue sueca, va tenir dos miralls on mirar-se. El més proper i principal fou l'alemany, potser en veu de Schumann, i el secundari a França on la seva escola d'orgue era potser la més important del moment. Sjögren, estudiant a Berlín, va mostrar una fidelitat germànica en aquest sentit tot i l'admiració amb què el van rebre a París els darrers anys de la seva vida. I si bé a Suècia la seva figura és més coneguda pel nombrós corpus pianístic i líric, la vessant organística ha romàs en la foscor fins fa relativament pocs anys. Aquesta edició, en primera gravació mundial, recupera la totalitat del repertori de Sjögren. La primera ullada ens deixa alguns titulars com per exemple els nombrosos preludis i fugues o les eclèctiques Legender: religiösa stämningar Op.46, on podem, potser, percebre la seva vocació més improvisadora. El seu estil presenta dues característiques formals pròpies de l'escola alemanya; contrapunt ben estructurat i la improvisació que comentàvem. De fet, com a organista de professió que va ser, la seva especialitat era la improvisació motiu pel qual va ser àmpliament aclamat a Suècia. Potser aquesta vocació d'espontànietat pot restar credibilitat a la composició, tanmateix, alguns exemples d'aquesta extensa edició resulten interessants. La Fantasia opus 15, la partitura original és per a piano, presenta una tonalitat i un bon gust de principi a fi. O el Preludi i Fuga en La menor opus 49, on la juxtaposició de la temàtica d'obertura amb la fuga i el reordenament del material es conjuren solemnement en un final excepcional. En general, l'orgue romàntic suec, però també el francès o l'alemany, exigeix una oïda experimentada per a fruir-ne en la seva plenitud. Ara bé, pels melòmans de l'orgue, aquestes edicions que ens arriben de la nòrdica Suècia són veritables regals per la nostra insaciable avidesa musical!

Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

E.SJÖGREN: Complete Works for Organ

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)