ReciClassíCat: MASCIANGELO, Francesco Paolo (1823-1906)

dimecres, 25 de març del 2015

MASCIANGELO, Francesco Paolo (1823-1906) - Preludio La Sunamitide & Miserere

Obra d'Harriet Backer (1845-1932), pintora noruega (1)

- Recordatori de Francesco Paolo Masciangelo -

En el dia de la commemoració del seu 109è aniversari de decés

Parlem de Pintura...

Harriet Backer (Holmestrand, 21 de gener de 1845 - Oslo, 25 de març de 1932) va ser una pintora noruega. Als 12 anys es va mudar amb la seva família a Oslo. Allà, va ingressar a l'Escola de Pintura Johan Fredrik Eckersberg, on va estudiar amb Knud Bergslien com a mestre. Va viatjar a Munich on va conèixer el pintor Eilif Peterssen. Va realitzar diversos viatges per Europa en companyia de la seva germana, la pianista Agathe Backer-Grondahl. Va viure a París durant 10 anys amb la pintora Kitty Kielland. A París va rebre la influència de l'impressionisme, si bé la seva obra ha estat catalogada de realista. A més a més, allà va tenir diversos mestres, com Léon Bonnat i Jean-Léon Gérôme. De tornada a Noruega, es va integrar al Cercle de Lysaker, un grup artístic-polític de tall nacionalista que fomentava la cultura tradicional i la independència de Noruega. Va guanyar una medalla de plata a l'Exposició Universal del 1889 i el 1908 va rebre la Medalla al Mèrit del Rei. Va destacar per les seves pintures d'interiors i de paisatges de colors vius i d'animada claredat. Va ser una de les pintores més reconegudes de Noruega. Va morir a Oslo el març de 1932.

Font: En català: No disponible - En castellano: Harriet Backer (1845-1932) - In english: Harriet Backer (1845-1932) - Altres: Harriet Backer (1845-1932)

Parlem de Música...

Francesco Paolo Masciangelo (Lanciano, 3 de gener de 1823 - Lanciano, 25 de març de 1906) va ser un compositor italià. D'origen maltès, el seu pare va ser un violoncel·lista format a Nàpols i bon amic de Mercadante. Es va formar a Lanciano amb C. De Giorgio i Bruschelli abans d'entrar, el 1840, al Conservatorio di S. Pietro a Majella de Nàpols, on Mercadante n'era el director. Allà va rebre classes de G. Parisi, en contrabaix, de F. Ruggi, en contrapunt, i del mateix Mercadante en composició. El 1845 es va graduar en composició i el 1847 va decidir tornar a la seva ciutat natal, on va decidir concorre al càrrec de director de la capella musical de la S. Casa del Ponte. Va accedir-hi acompanyat de Taglioni abans de fer-se'n càrrec, en solitari, a partir del 1850. Va compondre més de 600 obres en tots els gèneres de l'època, especialment música religiosa. Va morir a Lanciano el març de 1906.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: No disponible - Altres: Francesco Paolo Masciangelo (1823-1906)

Parlem amb veu pròpia...

Potser Itàlia, sense oblidar Alemanya, és una de les poques geografies europees que sistemàticament estant recuperant compositors i músiques de totes les èpoques. Exemples no ens en falten, i tot i ser conscients que molt probablement el camí que resta és sinuós i llarg, el cert és que actualment som afortunats per aquest motiu. Des d'Espanya, tot i les iniciatives que els darrers anys estan motivant nous redescobriments, només ens resta mirar-nos-ho amb les dents llargues i certa enveja. Si bé, com el cas d'avui, les edicions no són precisament per llançar coets, si més no per la qualitat d'interpretació, si que ho són en pro del simple plaer de recuperar un nom oblidat de la galàxia musical italiana. Masciangelo, vinculat inesperadament amb el compositor d'ahir, potser fins i tot van coincidir en escena o en el conservatori on ambdós van estudiar, van tenir un altre punt en comú, el d'haver estudiat amb Mercadante. A partir d'aquí les carreres es bifurquen i Masciangelo, a diferència del seu compatriota Buzzolla que va viure la glòria a Alemanya, va romandre molt actiu a la seva ciutat de naixença, construint una constel·lació musical d'àmbit local molt celebrada al seu moment però, restriccions del sedentarisme, ràpidament oblidada anys més tard de la seva mort. A Lanciano va treballar en un succedani laboral equivalent a mestre de capella i va crear més de 600 partitures de les quals les més afortunades van ser les òperes, de perfil nacionalista, i la música religiosa, de marcat lirisme. Dos gèneres que avui es donaran la mà musicalment ja que recuperarem el Preludi (Obertura) de la seva òpera La Sunamitide per a introduir l'extens Miserere per a solistes, cor i orquestra escrit, probablement, el 1843 a Nàpols. I remarco la possibilitat ja que Masciangelo va compondre fins a cinc Miserere diferents, per tant, no sabria dir a quin d'ells correspon. Un temps en què el Moviment Cecilià començava a marcar les pautes de la música religiosa europea però que Masciangelo en va prescindir amb indiferència tot construint aquesta obra amb un perfil teatral dramàtic i amb considerable protagonisme de l'orquestra. Tot un desafiament a l'església que va tenir una fulminant reacció anys més tard. A partir del 1904 es va prohibir la representació de les seves obres religioses ja que segons el credo oficial 'eren insensibles i frívoles'. Tot i que la interpretació, com deia, és poc curosa, crec que serà suficient com per situar-lo en context i per celebrar la recuperació d'un nom local de música global!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...