O'NEILL, Norman Houston (1875-1934) - Piano Quintet in E Minor

Obra de Jan Toorop (1858-1928), pintor holandès (1)

- Recordatori de Norman Houston O'Neill -

En el dia de la commemoració del seu 91è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Jan Toorop (Purworedjo, 20 de desembre de 1858 - La Haia, 3 de març de 1928) va ser un pintor holandès. Va néixer l'illa de Java, en aquell temps colònia holandesa. Va realitzar els seus estudis a l'Acadèmia de Delf i a Amsterdam, viatjant més tard per ampliar-los a Brussel·les, Londres i París. En aquesta ciutat va rebre la influència de Gustave Moreau i Edouard Manet. A cavall entre el simbolisme i el modernisme, va desenvolupar un estil propi que va conjugar motius javanesos i simbòlics. Els seus dibuixos d'àlbers i figures curvilínies van ser precursores dels patrons pictòrics de l'Art Nouveau. El 1890 es va orientar breument vers el puntillisme. Després de la seva conversió al catolicisme (1905) va pintar escenes religioses i simbòliques. Va morir a La Haia el març de 1928.

Font: En català: Jan Toorop (1858-1928) - En castellano: Jan Toorop (1858-1928) - In english: Jan Toorop (1858-1928) - Altres: Jan Toorop (1858-1928)

---

Parlem de Música...

Norman Houston O'Neill (London, 14 de març de 1875 - London, 3 de març de 1934) va ser un compositor i director anglès. Després d'estudiar amb Somervell a Londres (1890-1893), va treballar amb Iwan Knorr al Conservatori Hoch (1893-97) de Frankfurt, ciutat on va compartir amistat amb Balfour Gardiner, Cyril Scott, Grainger i Quilter (sovint coneguts amb el nom del 'grup Frankfurt'). Tot i que va gaudir d'un èxit modest, algunes de les seves obres de cambra i orquestrals van gaudir d'un cert ressò, especialment en el gènere música incidental en el qual es va especialitzar. Entre els anys 1901 i 1908 va escriure molta música d'aquest gènere per a diversos teatres en col·laboració amb John Martin-Harvey. Va ser director titular del Teatre Real Haymarket entre els anys 1909-1919. Allà va rebre elogis per la seva música Maurice Maeterlinck's The Blue Bird (1909), Lord Dunsany's The Golden Doom (1912) i especialment per J.M. Barrie's Mary Rose (1920). Entre els anys 1916-1934, O'Neill va ser tresorer de la Reial Societat Filharmònica. El 1924 es va unir al personal docent de la Royal Academy of Music. O'Neill va morir a Londres el març de 1934.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Vocal orch:
Death on the Hills, op.12 (R. Newmarch), A, orch;
La belle dame sans merci, op.31 (J. Keats), Bar, orch;
The Farmer and the Fairies (H. Asquith), spkr, orch

Choral:
Waldemar, op.19, solo vv, chorus, orch;
8 National Songs, op.34, unison vv, orch;
partsongs, unison songs

Songs:
The Indian Serenade (P.B. Shelley), 1900;
2 Songs, op.16 (R. Newmarch), 1904;
5 Rondels, op.18 (W.E. Henley, G. Moore, A. Symons, anon.), 1907;
2 French Songs, op.26 (P. Verlaine, P. Fort), 1907;
2 Songs, op.35 (G. van Ruith, Keats), 1909;
A Song Cycle (E. Temple Thurston), 1924;
Echoes of Erin (H. Boulton), 1926;
others incl. songs from plays

Instrumental:

incidental music
After All (E.G.E. Lytton), London, 1901–2;
The Exile (Osbourne, Strong), London, 1902;
Hamlet (W. Shakespeare), op.13, Dublin, l904;
A Lonely Queen, op.22 (J. Comyns Carr), New York, 1906;
The Bride of Lammermoor (The Last Heir), op.28 (S. Phillips, after W. Scott), London, 1908;
King Lear (Shakespeare), op.36, London, 1909;
The Blue Bird, op.37 (M. Maeterlinck), London, 1909;
The Gods of the Mountain, op.41 (Dunsany), London, 1911;
The Golden Doom, op.44 (Dunsany), London, 1912;
The Pretenders, op.45 (H. Ibsen), London, 1913;
Through the Green Door (M.V. Vernon), Manchester, 1919;
Julius Caesar (Shakespeare), London, 1920;
Macbeth (Shakespeare), London, 1920
Mary Rose (J.M. Barrie), London, 1920;
Quality Street (Barrie), London, 1921;
The Merchant of Venice (Shakespeare), New York, 1922;
Success (A.A. Milne), 1923;
A Kiss for Garlands (Barrie), London, 1924;
Kismet (E. Knoblock), London, 1925;
The Man with the Load of Mischief (A. Dukes), London, 1925;
Mr Pickwick (C. Hamilton, F.C. Reilly, after C. Dickens), London, 1928;
The Ivory Door (Milne), London, 1929;
Measure for Measure (Shakespeare), London, 1929;
Henry V (Shakespeare), London, 1933

Orch:
Suite, op.3, str, 1893–7;
In Autumn, op.8, ov., 1901;
Miniatures, op.14, small orch, 1904;
In Springtime, op.21, ov., 1905–6;
Miniatures, op.25, 1908;
Theme and Variations on an Irish Air, op.29, 1910;
A Scotch Rhapsody, op.30, 1911;
Humoresque, op.47, ov., 1913;
Hornpipe, op.48, 1916;
Irish Jig, chbr orch, 1923;
Festal Prelude, 1927;
2 Shakespearean Sketches, 1928

Chbr:
Variations on ‘Pretty Polly Oliver’, op.1, pf trio, 1895;
Sonata, op.2, vc, pf, 1896;
Scherzo and Romance, op.6, vn, pf, 1897;
Pf Trio, a, op.7, 1900;
Pf Qnt, op.10, 1902–3;
Pf Trio, F, op.32, 1909;
Berceuse, op.33, vn, pf, 1909;
Scherzo, op.52, str qt;
2 Pieces, vn, pf, 1921

Pf:
4 Compositions, op.4, 1898;
Variations and Fugue, op.5, 1898;
3 Pieces, op.15, 1904;
Variations and Fugue on an Irish Theme, op.17, 1905;
3 Pieces, op.20, 1906;
2 Studies, op.24, 1911;
3 Old English Pieces, 1919;
Suite, 1927;
3 Sketches, 1928

Ballets:
A Forest Idyll, c1913;
Before Dawn, London, 1917;
Punch and Judy, London, 1924;
Alice in Lumberland, London, 1926

Font: En català: Norman Houston O'Neill (1875-1934) - En castellano: No disponible - In english: Norman Houston O'Neill (1875-1934) - Altres: Norman Houston O'Neill (1875-1934)

---

Parlem amb veu pròpia...

Certament, hi ha tants i tants compositors de qui no teníem notícies fins fa pocs anys que personalment cada dia que passa em sento més desbordat per la meva obsessiva insistència a l'hora de recuperar el major nombre d'autors possibles. Procuraré no morir en l'intent ja que abans de fer-ho hem d'escoltar meravelles mai abans enregistrades com les que ens presenta aquest anglès nascut a Londres. A l'ombra de molts genis i fins i tot de sí mateix, a O'Neill se'l coneix, o més ben dit, se'l va conèixer per la seva nombrosa música incidental teatral, comprensible tenint en compte el càrrec que va exercir al Teatre Haymarket de Londres. Per tant, tota la producció allunyada del gènere incidental va decaure en les profunditats de l'oblit. Afortunadament, al nostre temps la recuperació viu en una permanent edat d'or motiu que redunda en el rescat d'obres com les d'avui, és a dir, música de cambra integrada en una edició monogràfica i en què totes les partitures són primeres gravacions mundials. D'aquestes, recuperarem el preciós Quintet en Mi menor per a piano i quartet de corda de 1904. Aquest quintet és, sens dubte, l'obra més extensa del recull. Arquitectura de quatre moviments, romàntica en tot el seu camí i d'atmosfera anglesa que ens transportarà als verds i freds paisatges d'aquella geografia. Obertura apassionada, el quintet flueix de forma continua i enllaça els moviments d'una forma tant elegant que ens semblarà estar escoltant un poema simfònic reduït a una versió per a piano i cordes. Extraordinària obra d'una edició tant desconeguda com notablement sorprenent, tant pel repertori recuperat com per la forma d'interpretar-lo... brillant, sensible, equilibrada i tots els amables qualificatius imaginables. No seran les meves paraules les que persuadiran sinó la bellesa irresistible de la música de cambra de Norman O'Neill!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: The Bridge Quartet; Michael Dussek (piano)
AMAZON: O'Neill: Chamber Works

IMSLP: Norman Houston O'Neill (1875-1934)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: The Bridge Quartet – O'Neill: Chamber Works

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!