![Jean-Marc Nattier - Francis Greville, Baron Brooke, later 1st Earl of Warwick (1719-1773) [c.1741]](https://farm9.staticflickr.com/8733/16840930442_0e8065e48b_c.jpg "Jean-Marc Nattier - Francis Greville, Baron Brooke, later 1st Earl of Warwick (1719-1773) [c.1741]")
Obra de Jean-Marc Nattier (1685-1766), pintor francès (1)
- Recordatori d'Élisabeth Jacquet de la Guerre -
En el dia de la celebració del seu 350è aniversari de naixement
Parlem de Pintura...
Jean-Marc Nattier (París, 17 de març de 1685 - París, 7 de novembre de 1766) va ser un pintor francès. Fill de Marc Nattier 'el vell' i de Marie Courtois, pintora miniaturista francesa, va estudiar sota la direcció del seu pare i més tard a l'Académie royale de peinture et de sculpture i a la Galeria Luxemburg. El 1718 es va convertir en membre de l'Acadèmia i el 1752 en professor de la mateixa. Entre els anys 1737 i 1763 va exposar en quasi tots els Salons de París. Anteriorment havia rebut nombrosos encàrrecs per a realitzar retrats de diversos personatges notables de la cort de l'Imperi Rus. Tanmateix, va rebutjar una invitació formal per treballar a Rússia que va causar-li enormes dificultats financeres. Més tard va esdevenir pintor del rei Lluís XV de França. Tot i aquest càrrec, va acabar els seus dies implorant una pensió que no va aconseguir. Va morir a París el novembre de 1766 en l'absoluta misèria.
Font: En català: Jean-Marc Nattier (1685-1766) - En castellano: Jean-Marc Nattier (1685-1766) - In english: Jean-Marc Nattier (1685-1766) - Altres: Jean-Marc Nattier (1685-1766)
Parlem de Música...
Élisabeth Claude Jacquet de la Guerre (Paris, bap. 17 de març de 1665 - Paris, 27 de juny de 1729) va ser una clavicembalista i compositora francesa. Els orígens musicals de la família van promoure la seva educació musical des ben petita. Amb 5 anys va començar a tocar el clavicordi i a cantar davant del públic aristocràtic de la cort de Lluís XIV. Precisament, entre el públic hi havia el seu primer mecenes, Madame de Montespan amb qui hi va romandre durant tres anys. El 23 de setembre de 1684 va abandonar per casar-se amb l'organista Marín de la Guerre. A París, Elisabeth Jacquet va donar lliçons i concerts motiu que va ajudar a donar-se a conèixer arreu de la ciutat. Les seves primeres composicions van ser obres dramàtiques, entre elles, el ballet Jeux à l'honneur de la victoiresurvives. El 1687 va publicar el seu primer llibre Les pièces de clavessin … premier livre. El 1694 va estrenar la seva única òpera, la tragédie en musique, Céphale et Procris, interpretada a l'Académie Royale de Musique amb poc èxit, tot i que va tenir una nova oportunitat el 1696 a Estrasburg, on Sébastien de Brossard havia fundat una acadèmia de música. Precisament, De Brossard es va encarregar de copiar i publicar nombroses obres instrumentals de Jacquet de la Guerre. El 1721 va estrenar el seu Te Deum a la capella del Louvre en motiu de la millora de salut de Lluís XV. Una obra que posteriorment es va perdre. De la Guerre va morir a París el juny de 1729.
OBRA:
Vocal secular:
Opera:
Les jeux à l’honneur de la victoire, ballet, c1691; lost, lib F-Pn
Céphale et Procris (tragédie lyrique, prol, 5, Duché de Vancy), 15 March 1694 (Paris, 1694)
Other:
Cantates françoises sur des sujets tirez de l’Ecriture, livre I, S, vn ad lib, bc (Paris, 1708/R in The Eighteenth-Century French Cantata, iii (New York, 1990))
Cantates françoises, livre II, 1, 2 S, B, fl ad lib, vn ad lib, bc (Paris, 1711/R in The Eighteenth-Century French Cantata, iii (New York, 1990));
Cantates françoises, S, vn, fl/ob, bc (Paris, c1715R in The Eighteenth-Century French Cantata, xiii (New York, 1990)); incl. Le raccommodement comique de Pierrot et de Nicole [perf. as part of Le ceinture de Vénus, Paris, Théâtre de la Foire St Germain, 1715]
La musette, ou Les bergers de Suresne (Paris, 1713); attrib. by Brossard
Songs in Recueil d’airs sérieux et à boire, xxvii, xxx (Paris, 1710–24); Nouveau recueil de chansons choisies, iv (The Hague, 1729); Le théâtre de la Foire (Paris, 1721); Les amusemens de Mgr le Duc de Bretagne (Paris, 1712): all listed in Wallon
Vocal religiosa:
Te Deum, 1721, lost
1 cant., Jephté, ed. in Borroff
Instrumental:
Pièces de clavessin (Paris, 1687); ed. C.H. Bates (Paris, 1987)
[14] Pièces de clavecin qui peuvent se jouer sur le viollon (Paris, 1707); ed. T. Dart and P. Brunold (Monaco, 1965); ed. C.H. Bates (Paris, 1987)
6 sonates, vn, bc (Paris, 1707)
2 sonatas, vn, va da gamba, bc (org), c1695, F-Pn
4 trio sonatas, 2 vn, va da gamba, bc, Pn, ed. C.H. Bates (Kassel, 1993–5)
OBRA:
Vocal secular:
Opera:
Les jeux à l’honneur de la victoire, ballet, c1691; lost, lib F-Pn
Céphale et Procris (tragédie lyrique, prol, 5, Duché de Vancy), 15 March 1694 (Paris, 1694)
Other:
Cantates françoises sur des sujets tirez de l’Ecriture, livre I, S, vn ad lib, bc (Paris, 1708/R in The Eighteenth-Century French Cantata, iii (New York, 1990))
Cantates françoises, livre II, 1, 2 S, B, fl ad lib, vn ad lib, bc (Paris, 1711/R in The Eighteenth-Century French Cantata, iii (New York, 1990));
Cantates françoises, S, vn, fl/ob, bc (Paris, c1715R in The Eighteenth-Century French Cantata, xiii (New York, 1990)); incl. Le raccommodement comique de Pierrot et de Nicole [perf. as part of Le ceinture de Vénus, Paris, Théâtre de la Foire St Germain, 1715]
La musette, ou Les bergers de Suresne (Paris, 1713); attrib. by Brossard
Songs in Recueil d’airs sérieux et à boire, xxvii, xxx (Paris, 1710–24); Nouveau recueil de chansons choisies, iv (The Hague, 1729); Le théâtre de la Foire (Paris, 1721); Les amusemens de Mgr le Duc de Bretagne (Paris, 1712): all listed in Wallon
Vocal religiosa:
Te Deum, 1721, lost
1 cant., Jephté, ed. in Borroff
Instrumental:
Pièces de clavessin (Paris, 1687); ed. C.H. Bates (Paris, 1987)
[14] Pièces de clavecin qui peuvent se jouer sur le viollon (Paris, 1707); ed. T. Dart and P. Brunold (Monaco, 1965); ed. C.H. Bates (Paris, 1987)
6 sonates, vn, bc (Paris, 1707)
2 sonatas, vn, va da gamba, bc (org), c1695, F-Pn
4 trio sonatas, 2 vn, va da gamba, bc, Pn, ed. C.H. Bates (Kassel, 1993–5)
Parlem amb veu pròpia...
Elisabeth Jacquet de la Guerre va ser la primera dona a França que va compondre una òpera amb la qual, i juntament amb la seva facilitat per a relacionar-se amb la reialesa, es va poder fer un nom dins d'un escenari musical dominat, quasi absolutament, pels homes. Inevitablement, De la Guerre devia ser una persona perseverant i prou atrevida com per aparèixer en escena sistemàticament ja fos com a intèrpret de clavecí o com a professora d'instrumentació i cant. A nivell compositiu, també se la recorda per les seves innovadores aportacions en diferents gèneres que va tractar: des de la cantata italiana sacra i secular fins a les sonates per a clavecí sol o amb acompanyament. Per exemple, les Pièces de clavessin de 1687 són notables pel seu equilibri i sensibilitat. Per la seva part, les seves sonates, tant les que es conserven en manuscrit com les que es van publicar, brillen per la seva varietat, integritat i harmonia expressiva així com per certes característiques més innovadores en l'escriptura de violí. Serà doncs, i precisament d'aquests dos gèneres que comentàvem, que recuperarem la Suite en La menor per a clavecí i la Sonata No.3 en Fa major per a violí i clavecí per tal de gaudir de les virtuts musicals aquí descrites però també de la delicada orfebreria d'una de les poquíssimes compositores del barroc francès!
Gaudiu i compartiu! Informació addicional...
PRESTOCLASSICAL: Protégée of the Sun King Music by Jacquet de la Guerre
CPDL: No disponible
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaIf possible & convenient, please
ResponEliminarenew audio links to E. Jacquet.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaThank you, once more!
EliminaPerusing older pages of your blog,
I've found interesting pictures
and music.