LUCHESI, Andrea (1741-1801) - Piano Concerto in F

Obra de Carlo Bonavia (c.1710-1788), pintor italià (1)

- Recordatori d'Andrea Luchesi -

En el dia de la commemoració del seu 214è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Carlo Bonavia (Roma, c.1710 - Nàpols, 1788) va ser un pintor italià especialitzat en paisatges idíl·lics, gravats i dibuixos. Es desconeix la seva formació tot i que es creu que va rebre influència de la tradició napolitana de paisatge de Salvatore Rosa i Leonardo Coccorante i també de l'escola francesa representada per Claude Joseph Vernet amb qui potser va coincidir a Nàpols en la visita que va fer el francès en els anys 1737 i 1746. Bonavia va iniciar la seva activitat a partir del 1740. Pel que sembla, va néixer a Roma tot i que va desenvolupar la major part de la seva feina a Nàpols. L'estil dels seus treballs parteix de la paleta de colors de Vernet, és a dir, blaus pàl·lids, grocs de baixa intensitat, roses i verds suaus, així com d'una atmosfera enfocada clarament en l'harmonia del paisatge, clarament clàssic i idealitzat. Paisatges que barrejaven elements reals amb figures i arquitectures imaginàries. La bellesa va captivar nombroses personalitats de l'època per la qual cosa va rebre molts encàrrecs assolint un gran èxit. Va morir a Nàpols el 1788.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Carlo Bonavia (c.1710-1788) - Altres: Carlo Bonavia (c.1710-1788)

---

Parlem de Música...

Andrea Luchesi (Motta di Livenza, 23 de maig de 1741 - Bonn, 21 de març de 1801) va ser un compositor i organista italià. Segons Neefe, el 1757 va viatjar a Venècia on es va formar 'en l'estil teatral' amb Gioacchino Cocchi i en 'l'estil litúrgic' amb el Pare Giuseppe Paolucci i amb Giuseppe Saratelli, el mestre de capella de la Basílica de San Marco. A partir del 1765, amb el suport del seu mecenes, el Comte Giordano Riccati, Luchesi es va començar a fer un nom com a compositor d'òperes i com a compositor de música religiosa. Aquells anys va viatjar a les ciutats veïnes com a intèrpret virtuós al clavecí i especialment a l'orgue. El 1768, per exemple, va participar en la dedicatòria de l'orgue de la Basilica Cattedrale di Santa Maria Assunta de Padova. El 1771, igual que molts dels seus col·legues, se'n va anar a Alemanya com a director d'una companyia d'òpera. Allà, un decret del 26 de maig de 1774 de l'Elector Arquebisbe Maximilian Friedrich de Colònia el va nomenar mestre de capella de la cort de Bonn, en substitució de l'avi de Beethoven. El 1775 es va casar amb una membre de la distingida família d'Anthoin. La dissolució de la companyia d'òpera va fer que Luchesi, amb el temps, anés centrant les seves activitats en la creació de música d'església. A banda d'una visita, durant els anys 1783-84, a Venècia, on Lucchesi va compondre l'òpera seriosa Ademira, i a on probablement va rebre el títol de director de l'Acadèmia Musical de 'Tedeschi, va viure la resta de la seva vida a Alemanya. Precisament, entre els anys 1782-92, Luchesi va esdevenir mestre de capella de la Cort de Bonn on va entrar en contacte amb un jove Beethoven. Lucchesi hi va romandre fins que la Cort es va dissoldre després de l'ocupació francesa de Renània el 1794. Com a compositor, Luchesi va gaudir de suport notable arreu d'Europa, especialment a Itàlia i Alemanya tot i que també s'han trobat diverses obres publicades en arxius de Praga o Estocolm, entre altres. Probablement, va ser, també, l'organista italià més famós i reconegut del seu temps i va rebre l'admiració pública de Leopold Mozart el dia que va coincidir en un concert amb ell. Tot i el seu èxit, els darrers anys els va viure en la pobresa, morint a Bonn el març de 1801.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
L'isola della fortuna (op giocosa, G. Bertati), Venice, S Samuele, aut. 1765, P-La
Il marito geloso (cant., G. Dolfin), Venice, 1766
Le donne sempre donne (op giocosa, P. Chiari), Venice, S Moisè, 27 Feb 1767, I-MOe, P-La
Cantata a 4 (G. Gozzi), Venice, S Benedetto, 11 Feb 1767, for Duke Carl Eugene of Württemberg
Il giocatore amoroso (int a 2, A. Salvi), Venice, private perf., 13 Feb 1769; Bonn, Hof, 1772
Il matrimonio per astuzia (op giocosa), Venice, S Benedetto, Oct 1771, I-MOe (orch pts), P-La
Il natal di Giove (cant., P. Metastasio), Bonn, Hof, 13 May 1772
L'inganno scoperto, ovvero Il conte Caramella (op giocosa, 3, C. Goldoni), Bonn, Hof, aut. 1773, I-MOe (ov.)
L'improvista, ossia La galanteria disturbata (azione comica teatrale, Dolfin and Lucchesi), Bonn, Hof, wint. 1773–4, lib D-KNu
Arlequin déserteur devenu magicien, ou Le docteur mari idéal (ballet, after Ravaschiello), Bonn, Hof, 1774, I-MOe
Die Liebe für das Vaterland (prol), Frankfurt, 22 April 1783
Ademira (os, ? F. Moretti), Venice, S Benedetto, 2 May 1784, P-La, I-Mc (ov. and aria)
Cantata, Bonn, 8 May 1785 for bishopric ceremonies of Elector Max Franz of Cologne, MOe
L'amore e la misericordia guadagnano il giuoco (op giocosa, D. Friggeri), Passau, spr. 1794

Vocal religiosa:

Vespers, double choir, Venice, Incurabili, c1765–7, lost
Sacer trialogus (orat), Venice, Incurabili, c1767, lib I-Vmc
La Passione di Gesù Cristo (Metastasio), MOe
4 masses;
Sanctus, 3vv, bn;
Requiem, for Duke of Monte Allegro, Venice, 1771;
Dies irae, 4vv, orch;
8 vesper pss with orch;
9 Alma Redemptoris mater with orch;
Stabat mater, 4vv, orch;
TeD, 4vv, orch;
Mag, B , 4vv, orch;
Miserere, 4vv, orch;
4 motets, SATB, orch;
Leves aure, SA, orch;
16 hymns, 4vv, org, some with insts;
7 Advent ants, Christmas invitatory, hymn, responsories, Off for BVM, all 4vv, orch;
Palm Sunday ants, grad, San, TTB, bn

Other sacred:
Mass for S Lorenzo, Venice, before 1772;
Mass and vesper service for Feast of Immaculate Conception, Verona, 1770;
Mass for S Rocco, Venice, before 1772;
Ky, 4vv, orch, D-Dlb;
Salve regina, E ;
TeD, S, A, orch, c1768

Instrumental:

Kbd Conc., F (Bonn, 1773), lost, frags. in Ellwangen (Jagst), Archiv der Rosenkranzbruderschaft; kbd conc., F, US-LOu

Syms.:
B , G, D, op.2 (Bonn, 1773), lost, MSS in D-Rtt, CZ-Pnm;
C, E, D-Rtt, CZ-Pnm;
E , D-Dlb, Rtt, CZ-Pnm;
D, I-MAav (=ov. to Il matrimonio per astuzia);
D, S-Skma (=ov. to L'isola della fortuna);
D, I-BGc; E , B , A, Gl (frags.)

Chbr (for hpd, vn):
6 Sonatas, op.1 (Bonn, 1772);
Sonata, C (Leipzig, c1784), doubtful;
Sonata, F, lost

Other works:
34 movts, hpd/org, F-Pn, I-Nc, Vc, Vnm, US-Wc;
Trio, kbd qts, lost

Font: En català: Andrea Luchesi (1741-1801) - En castellano: Andrea Luchesi (1741-1801) - In english: Andrea Luchesi (1741-1801) - Altres: Andrea Luchesi (1741-1801)

---

Parlem amb veu pròpia...

El període musical actualment més desequilibrat és, sens dubte, el clàssic. M'explicaré i serà fàcil entendre-ho. Tenim, fins a l'extenuació, milers de repeticions de les obres de Mozart, Haydn, Boccherini i Beethoven. I no obstant, i a diferència del barroc o el romanticisme, tenim un menor coneixement de centenars d'altres autors que tot i no assolir el geni d'aquests mestres que comentàvem, tenen molt a oferir-nos musicalment parlant. Exemples no ens en falten i aquest espai procura, precisament i per tots els mitjans, cercar-los i recuperar-los amb la major freqüència i intensitat possibles. Malauradament no és gens fàcil ja que, com dèiem, el poc retorn comercial d'autors desconeguts redunda, tristament, en la no recuperació dels mateixos. I en el cas del classicisme sempre penso en el Pare Martini que qui més qui menys del seu temps va tenir-hi contacte, directa o indirectament. Per exemple, Luchesi no va ser alumne directe de Martini, no obstant, el seu mestre Paolucci si que en va ser, per tant, d'una forma col·lateral, Luchesi va rebre la influència de Martini i la va traslladar a la seva obra. I com alguns dels seus contemporanis més coneguts, fos Galuppi, Cimarosa o Piccini, el seu corpus principal fou la música vocal si bé en el seu cas més religiosa que teatral tot i que també trobarem nombrosos exemples d'aquest darrer gènere. Ara bé, menys coneguda va ser la seva labor instrumental on va destacar per la seva perspicaç lectura del clavecí i l'orgue, instruments amb els que va treballar i amb els que va escriure algunes de les seves millors partitures. Un testimoni serà aquest Concert en Fa major per a piano i orquestra publicat a Bonn el 1773 i a on la cadència del primer moviment és, ni més ni menys, que de Mozart. Segons alguns dels seus contemporanis, com Neefe, Burney o La Borde, Luchesi va ser molt conegut per la seva 'música agradable, particularment graciosa, concisa i enèrgica'. Paraules adients per a descriure aquesta proposta divertida i amable de concert de clavecí en la seva recuperació al piano. Un bon descobriment d'un compositor circumscrit, de ple, en el classicisme més pur i a qui commemorarem amb l'alegria del seu apassionant concert!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Roberto Plano (piano); Ferruccio Busoni Chamber Orchestra; Massimo Belli
RECICLASSICAT: LUCHESI, Andrea (1741-1801)
PRESTOCLASSICAL: Luchesi - Sinfonie, Sonata, Concerto

IMSLP: Andrea Luchesi (1741-1801)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Luchesi - Sinfonie, Sonata, Concerto

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!