DE MAJO, Giuseppe (1697-1771) - Opera arias

Obra de Giovanni Battista Pittoni (1687-1767), pintor italià (1)

- Recordatori de Giuseppe de Majo -

En el dia de la commemoració del seu 245è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Giovanni Battista Pittoni (Venezia, 20 de juny de 1687 - Venezia, 17 de novembre de 1767) va ser un pintor italià. Provinent d'una família de pintors, es va formar amb el seu oncle Francesco Pittoni, amb qui el 1716 va realitzar el quadre Samsó i Dalila. El seu estil va ser inicialment barroc tot i que ràpidament el va adaptar al cromatisme càlid més càlid del neoclassicisme alhora d'enriquir les formes, la composició i el dibuix. En aquest sentit va mostrar una proximitat amb autors com Sebastiano Ricci i Giovanni Battista Tiepolo, pintors que va emular en obres per a diverses esglésies italianes en les quals va treballar. La seva temàtica, principalment religiosa, també va explorar motius històrics i mitològics i si bé no va sortir pròpiament d'Itàlia, va rebre encàrrecs de països com Suècia, Àustria i Alemanya. Els darrers anys de vida va mostrar una certa nostàlgia del seu passat tot recuperant alguns principis estètics en les seves composicions de maduresa. Pittoni va viure la major part de la seva vida a Venècia, ciutat on hi va morir el novembre de 1767. 

Font: En català: Giovanni Battista Pittoni (1687-1767) - En castellano: Giovanni Battista Pittoni (1687-1767) - In english: Giovanni Battista Pittoni (1687-1767) - Altres: Giovanni Battista Pittoni (1687-1767)

---

Parlem de Música...

Giuseppe de Majo (Napoli, 5 de desembre de 1697 - Napoli, 18 de novembre de 1771) va ser un organista i compositor italià. Entre els anys 1706 i 1718 va estudiar al Conservatori de la Pietà dei Turchini de Nàpols sota la supervisió de Nicola Fago i Andrea Basso. El 1725 va estrenar la seva primera òpera còmica, Lo finto laccheo, al Teatro dei Fiorentini. A partir del maig del 1736 va treballar com a organista soprannumerario de la capella reial, d'on va ser vicemaestro a partir del 1744. Després de la mort del primo maestro Leonardo Leo el 1744, De Majo va opositar al càrrec amb la competència dels compositors Porpora, Fago i Durante i amb un jurat format per Hasse, Jommelli, Perti i Constanzi. Tot i rebre el suport únicament d'Hasse, De Majo va assolir el càrrec el setembre de 1745 gràcies al suport de la reina Maria Amalia. En aquest càrrec, que ja va conservar fins al final dels seus dies, va compondre principalment obra religiosa. El seu fill Gian Francesco de Majo va ser també compositor. Giuseppe de Majo va viure la major part de la seva vida a Nàpols, on hi va morir el novembre de 1771.

OBRA:

Vocal secular:

Stage (all first performed in Naples):
Lo finto laccheo (commedia, 3), Fiorentini, 1725;
Lo vecchio avaro (commedia, 3, F.A. Tullio), Fiorentini, carn. 1727;
La milorda (commedia, 3), Nuovo, wint. 1728;
Erminia (commedia, B. Suddumene, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), Nuovo, wint. 1729;
La baronessa, ovvero Gli equivoci (commedia, Saddumene), Fiorentini, 10 Dec 1729;
Egeria (favoletta, G. Torriani), Palazzo Pignatelli, 1732;
Arianna e Teseo (os, 3, P. Pariati), S Carlo, 20 Jan 1747, I-Nc;
Il sogno d'Olimpia (serenata, R. de' Calzabigi, after L. Ariosto: Orlando furioso), Palazzo Reale and Teatro S Carlo, 6 Nov 1747, F-Pn;
Semiramide riconosciuta (os, 3, P. Metastasio), S Carlo, 20 Jan 1751;
Il napolitano nelli fiorentini (farsa), I-Nc

Other:
6 cants., formerly in Herzogliche-öffentliche Bibliothek, Meiningen

Vocal religiosa:

Audite coeli, 2 choirs, 1732, I-Nf;
Dixit, 8vv; S Agata (orat), 4vv, chorus, Gallipoli, 1752;
Mottetto per l'anime del Purgatorio, 5vv, orch, 1754, Nf;
Salve regina, S, insts, D-Dlb;
Kyrie–Gloria, 5vv, insts, GB-Lbl*

Instrumental:

Conc., 2 vn, 1726, I-Nc;

Font: En català: Giuseppe de Majo (1697-1771) - En castellano: No disponible - In english: Giuseppe de Majo (1697-1771) - Altres: Giuseppe de Majo (1697-1771)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Compositore non privo di qualità e, come tutti gli allievi dei conservatori napoletani, fornito di una tecnica agguerrita che gli consentì di affrontare immediatamente al termine degli studi sia le scene teatrali sia il repertorio di genere religioso, ha lasciato una non copiosa produzione teatrale di buona fattura ma per lo più convenzionale e legata ad una tradizione ormai cristallizzata entro formule adusate che i libretti del Tullio e del Saddumene, ormai stanchi e privi di una efficace vis comica, non seppero sollevare al di sopra d'una dignitosa mediocrità. Più apprezzabile la copiosa produzione di genere sacro che, pur legata alle esigenze della cappella reale e condizionata pertanto da precise scelte stilistiche legate al servizio liturgico, si rivelò più originale e destò l'ammirazione dei contemporanei per la piacevole scorrevolezza della linea melodica e la padronanza della tecnica compositiva. Oggi in gran parte perduta, ma conosciuta anche fuori d'Italia per merito del Burney, tale produzione si manifesta come un felice connubio tra la grande tradizione polifonica e gli apporti dello stile concertante, rivelando una particolare attitudine per una vocalità fiorita, influenzata anche dal crescente predominio del melodramma, e una invenzione melodica di facile presa sostenuta da solide strutture contrappuntistiche.

TRECCANI (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: La Capella dei Turchini; Antonio Florio
INTERPRETS: Simone Kermes (soprano); La Magnifica Comunita; Isabella Longo
AMAZON: Cantate napoletane del '700
PRESTOCLASSICAL: Dramma

IMSLP: Giuseppe de Majo (1697-1771)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Cantate napoletane del '700
SPOTIFY: Dramma



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!