Obra de Marià Fortuny (1838-1874), pintor català (1)
- Recordatori d'Adrien François Servais -
En el dia de la commemoració del seu 150è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Marià Fortuny i Marsal (Reus, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) va ser un pintor, dibuixant i gravador català. Nascut en el sí d'una família de tradició artesana, va mostrar una predisposició per la pintura des de jove assistint ben aviat a l'escola d'art de Reus. En quedar orfe als 14 anys, el seu avi es va ocupar de la seva tutela i educació i gràcies a una petita ajuda econòmica de dos eclesiàstics de Reus, el 1850 es van traslladar a Barcelona amb cartes de presentació per l'escultor Domènec Talarn. Allà hi va treballar per pagar-se l'accés a l'Escola de la Llotja on va rebre classes de Pau Milà, Claudio Lorenzale i Lluís Rigalt. El 1858 es va traslladar a Roma becat per l'Acadèmia Chigi. Poc després va tornar a Barcelona on la Diputació de Barcelona li va pagar un viatge al Marroc, territori que va motivar un gir en la seva trajectòria com a pintor. De fet, la llum del país àrab i l'exotisme del lloc i de la seva gent van despertar l'interès per aspectes anteriorment desconeguts en la seva obra. A partir del 1860 es va establir a Madrid on va visitar el Museu de Prado i on va conèixer el seu futur sogre Federico de Madrazo, director de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Al seu retorn a Barcelona va rebre una oferta per viatjar per Europa circumstància que va aprofitar per conèixer París i Itàlia. El 1862 va tornar al Marroc on va realitzar noves vistes de temàtica costumista. De tornada a Madrid el 1866, va conèixer a Cecilia de Madrazo, amb qui posteriorment s'hi casaria el 1867. Des d'allà va aprofitar per viatjar a Toledo, on va conèixer l'obra del Greco. El 1868 es va instal·lar temporalment a Roma abans de viatjar, el 1870, a Granada. No obstant, la mort del seu criat va motivar el seu retorn a Itàlia el 1872. Després de diverses anades i tornades per diferents ciutats italianes, va morir a Roma el novembre de 1874.
Font: En català: Marià Fortuny (1838-1874) - En castellano: Marià Fortuny (1838-1874) - In english: Marià Fortuny (1838-1874) - Altres: Marià Fortuny (1838-1874)
Parlem de Música...
Adrien François Servais (Hal, 6 de juny de 1807 - Hal, 22 de novembre de 1866) va ser un violoncel·lista i compositor belga. Es va formar inicialment al violí abans d'escoltar una interpretació al violoncel de Nicolas-Joseph Platel. A partir d'aleshores, es va decantar pel violoncel sent alumne del mateix Platel en el Conservatori de Brussel·les. Allà va guanyar un primer premi i el 1829 es va convertir en assistent del seu mestre. El seu primer èxit en solitari va arribar el 1834 a París i el 1835 a Londres. Acte seguit va tornar a Brussel·les, on va ampliar la seva formació, i va iniciar una gira concertant per Europa i Rússia on va interpretar, sovint, el seu propi repertori. El 1848 va succeir a Platel com a professor en el conservatori i el seu art amb el violoncel va ser comparat amb el de Paganini al violí per Berlioz. Com a professor va tenir nombrosos alumnes entre els que va destacar Victor de Mirecki. Els seus fills François Mathieu Servais i Joseph Servais van ser intèrprets i compositors. Adrien François va viure els darrers anys a Hal, ciutat on va morir el novembre de 1866.
OBRA:
Instrumental:
Vc, orch:
Concs., opp.5, 18 (Mainz, n.d.);
16 fantasias (Mainz, n.d.)
Chbr:
6 caprices, vc, 2nd vc ad lib, op.11 (Mainz, ?1854);
6 studies, vc, pf (Paris, n.d.);
14 duos on op themes, vc, pf (Mainz, n.d.), collab. J. Grégoir;
3 duets collab. Léonard and 1 duet collab. Vieuxtemps on op themes, vn, vc (Mainz, n.d.);
other duos on op themes, vc, pf;
duos, vn, pf
OBRA:
Instrumental:
Vc, orch:
Concs., opp.5, 18 (Mainz, n.d.);
16 fantasias (Mainz, n.d.)
Chbr:
6 caprices, vc, 2nd vc ad lib, op.11 (Mainz, ?1854);
6 studies, vc, pf (Paris, n.d.);
14 duos on op themes, vc, pf (Mainz, n.d.), collab. J. Grégoir;
3 duets collab. Léonard and 1 duet collab. Vieuxtemps on op themes, vn, vc (Mainz, n.d.);
other duos on op themes, vc, pf;
duos, vn, pf
Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...
Francisco de Paula Cañas Gálvez (source/font: aquí)
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
LAQUINTADEMAHLER: SERVAIS - Works for Cello and Orchestra
CPDL: No disponible
SPOTIFY: SERVAIS - Works for Cello and Orchestra
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina