VAN WASSENAER, Unico Wilhelm (1692-1766) - Concerti armonici

Obra de William Hogarth (1697-1764), pintor anglès (1)

- Recordatori d'Unico Wilhelm van Wassenaer -

En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

William Hogarth (London, 10 de novembre de 1697 - Chiswick, 26 d'octubre de 1764) va ser un pintor i gravador anglès. En acabar el seu aprenentatge com a argenter el 1718, es va dedicar al gravat, i va començar a ser conegut a partir del 1726 per les il·lustracions que va realitzar per a la novel·la Hudibras (1726) de Samuel Butler. Va començar a pintar al voltant del 1728, realitzant petites escenes de grup, com Vetllada musical (c.1730, Museu Fitzwilliam, Cambridge). Cap el 1735 va assolir el reconeixement com a pintor d'usos i costums anglesos per les seves dues sèries de pintures, Vida d'una cortesana (1731-1732, destruïda en un incendi el 1755) i Vida d'un llibertí (1735, Museu de Sir John Soane, Londres). Va realitzar una sèrie de gravats a partir d'aquestes pintures, gràcies als quals va aconseguir renom com a pintor satíric de gran brillantor i preocupació moralitzadora. Degut a la popularitat dels seus gravats, es van falsificar massivament fet que va motivar l'aprovació d'una pionera llei de drets d'autor el 1735, coneguda com la Llei Hogarth. Dues de les seves obres més ambicioses, encara que menys característiques, van ser els murals El bon samarità i La piscina de Betsaida, pintats a l'escala de l'hospital de Sant Bartomeu de Londres entre 1735 i 1736. Aquests murals van ser realitzats en un estil barroc molt ornamentat i amb temes mitològics o bíblics que estaven molt de moda en l'art francès i italià de l'època. El 1743 va acabar sis teles titulades Casament a la moda (National Gallery, Londres) i el 1745 es van publicar els gravats basats en aquesta sèrie. La sàtira brillant que fa de les noces per diners, els detalls mordaços de la vida de la classe alta i el mestratge en la complexitat de les escenes troben la seva màxima expressió en aquesta sèrie, considerada la seva obra mestra. D'aquesta època pertanyen també molts dels seus retrats, entre els quals destaquen el famós Garrick com a Ricard III (1745, col·lecció del Comte de Feversham) i La venedora de gambetes (1759, National Gallery, Londres). El 1753 va escriure L'anàlisi de la bellesa, un tractat sobre els seus principis estètics. Quatre anys després va ser nomenat pintor de Jordi II. Durant els últims cinc anys de la seva vida es va veure embolicat en aferrissades baralles polítiques amb el controvertit reformista polític britànic John Wilkes, a qui havia caricaturitzat en un gravat. Wilkes li va tornar el cop amb un atac a l'obra de Hogarth Segismunda (1759). El seu últim gravat, La trivialitat, pensat com un comiat, va ser editat el 1764. Va morir a Chiswick l'octubre de 1764. L'epitafi del seu monument el va escriure el seu amic actor David Garrick.

Font: En català: William Hogarth (1697-1764) - En castellano: William Hogarth (1697-1764) - In english: William Hogarth (1697-1764) - Altres: William Hogarth (1697-1764) 

---

Parlem de Música...

Unico Wilhelm van Wassenaer (Delden, 2 de novembre de 1692 - Den Haag, 9 de novembre de 1766) va ser un compositor holandès. Va néixer en el sí d'una de les famílies nobiliàries holandeses més influents. Es creu es va formar musicalment amb l'organista i compositor Quirinus van Blankenburg a La Haia. Entre l'octubre de 1707 i l'abril de 1709 va possiblement acompanyar el seu pare de visita a l'Elector Palatí Johann Wilhelm a Düsseldorf. Un any més tard es va matricular a la Universitat de Leiden i després de finalitzar els seus estudis va iniciar una gira, entre el 1714 i el 1718, per Europa i Anglaterra. A La Haia, va dedicar algunes de les seves obres al duc Friedrich Ludwig von Württemberg i va ser bon amic del comte Willem Bentinck, amb qui va organitzar nombrosos concerts. Més tard, i novament establert a La Haia, va compondre, en una data incerta entre el 1725 i el 1740, els seus famosos VI concerti armonici amb dedicació expressa a Willem Bentinck. Uns concerts que Wilhelm van Wassenaer no va signar i que posteriorment es van atribuir erròniament a Carlo Ricciotti, i anys més tard a Händel i fins i tot a Pergolesi atribució que va motivar un sobtat interès per aquests concerts al llarg del segle XX. Wilhelm van Wassenaer va treballar també i durant molts anys com a diplomàtic davant dels Estats Generals i va fins i tot compondre alguna obra en honor a Lluís XV qui al seu torn el va descriure com a ‘grand compositeur: il accompagne fort bien’ i ‘presque aussi bonne que celle de Corelli’. Wilhelm van Wassenaer va viure els darrers anys a La Haia on va morir el novembre de 1766.

OBRA:

VI concerti armonici, 4 vn, va, vc, bc (The Hague, 1740); ed. F. Caffarelli (Rome, 1940) [attrib. G.B. Pergolesi]; ed. in HM, cl, lxxxii, clix, cxlix; cliv, clv (1951–9) [attrib. C. Ricciotti or Pergolesi][3] Sonate, rec, bc, *D-ROu; ed. A. Dunning and W. Brabants (Amsterdam, 1992)Gebed voor de predicatie, *NL-DEta [in an exemplar of G.F. Witvogel: De zangwysen van de CL Psalmen Davids (Amsterdam, 1731)]

Doubtful:
Menuet van de Hr. van Opdam, De tweede menuet, Hollantsche schouburgh en plugge dansen (Amsterdam, 1718);
Laudate Dominum, SSB, bc, DEta

Lost:
Nunc dimittis, B;
concs., fl, 3 vn etc.;
3 concs., 4, 5, 7 insts;
sonata, vc, bc;
sonata, 2 vn, bc

Font: En català: Unico Wilhelm van Wassenaer (1692-1766) - En castellano: Unico Wilhelm van Wassenaer (1692-1766) - In english: Unico Wilhelm van Wassenaer (1692-1766) - Altres: Unico Wilhelm van Wassenaer (1692-1766)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Unico Wilhelm, Graf van Wassenaer (1692-1766) was a Dutch nobleman, diplomat and amateur musician whose name is not to be found in "Grove"; nor did it grace the publication of his "Concerti Armonici" (1740) by Carlo Ricciotti, an Italian violinist who dedicated it to another Dutch nobleman and who was wrongly named as the composer when Walsh republished the works in 1755. A nineteenth-century manuscript copy by a Polish composer, Francois Lessel, attributed them to Pergolesi and this led to their inclusion in Pergolesi's "Opera Omnia from which Stravinsky imported several themes 'by Pergolesi' for his ballet "Pulcinella". Though this attribution has long been doubted it was only in 1979 that a manuscript was discovered, in an unknown hand but with an introduction in Wassenaer's own, which places his authorship of the "Concerti Armonici" beyond doubt. Such is their marvellous quality, not least their harmonic richness, that it is impossible to believe that they could have been his only works, and to wonder what happened to the rest maybe lurking amongst the spurious or doubtful ones by others. All are in four-movement "da chiesa" form and reflect Wassenaer's wide knowledge of the music of his time, with his taste for Italian composers well to the fore and even with the occasional hint of Bach!

GRAMOPHONE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: L'Orfeo Ensemble di Spoleto; Hermans Consort; Fabrizio Ammetto
AMAZON: WASSENAER, U.W. - Concertos Armonico Nos. 1- 6

IMSLP: Unico Wilhelm van Wassenaer (1692-1766)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: WASSENAER, U.W. - Concertos Armonico Nos. 1- 6



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!