STENHAMMAR, Wilhelm (1871-1927) - Piano Concerto No.1 (1893)

Obra de Peder Severin Krøyer (1851-1909), pintor danès (1)

- Recordatori de Carl Wilhelm Eugen Stenhammar -

En el dia de la commemoració del seu 89è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Peder Severin Krøyer (Stavanger, 23 de juliol de 1851 - Skagen, 21 de novembre de 1909) va ser un pintor danès. Krøyer va estudiar a l'Acadèmia d'Art de Copenhaguen entre els anys 1864 i 1870. El 1877 va viatjar a París, on va ser alumne del pintor acadèmic Léon Bonnat. Un any després va viatjar a Espanya on va conèixer i copiar algunes obres de Velázquez. A Dinamarca s'hi va establir de forma definitiva el 1880 amb la seva obra Italienske hattemagere. No obstant això, l'artista no va trigar gaire a abandonar el realisme social d'aquest quadre i es va inclinar pel naturalisme. En el transcurs de pocs anys va esdevenir el retratista danès de referència. Va arribar per primera vegada a Skagen, al nord de Jutlandia, el 1882 i va ser una de les figures preeminents de la colònia de pintors. Va passar la resta de la seva vida entre Copenhaguen a l'hivern i Skagen a l'estiu, i va continuar viatjant a l'estranger. Entre el 1882 i el 1904 va ser mestre a l'Escola Lliure d'Estudis per a Artistes i va ser un dels fundadors de l'Exposició Lliure. Krøyer va ser considerat en el seu temps com a un avantguardista ja que va posar fi a la pintura popular nacionalista i romàntica. Amb el seu naturalisme va aportar nova inspiració en l'art pictòric danès. Va morir a Skagen el novembre de 1909.

Font: En català: No disponible - En castellano: Peder Severin Krøyer (1851-1909) - In english: Peder Severin Krøyer (1851-1909) - Altres: Peder Severin Krøyer (1851-1909) 

---

Parlem de Música...

Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (Stockholm, 7 de febrer de 1871 - Jonsered, 20 de novembre de 1927) va ser un compositor suec. Va néixer a Estocolm el 1872, en el sí d'una família de l'alta burgesia molt relacionada amb el món de les arts. Va començar els seus estudis de piano a la seva ciutat natal amb Richard Andersson i amb 20 anys va fer el seu debut com a concertista. A continuació del seu debut com a solista, va viatjar a Berlín on va continuar ampliant els seus estudis de piano a la Königliche Hochschule für Musik. Al seu retorn a Suècia, va començar a prioritzar la seva tasca com a compositor, estrenant amb gran èxit el seu primer Concert per a piano el 1894. Aquest va ser també el moment en què va començar la seva estreta col·laboració amb el quartet Aulin, considerat un dels millors quartets europeus del moment. Com el propi Stenhammar va reconèixer en més d'una ocasió, la seva relació amb el quartet, el primer violí era Tor Aulin, tindria un paper decisiu en el seu creixement com a músic. No obstant això, el fracàs que va suposar l'estrena el 1898 de la seva segona òpera Tirfing, va marcar un punt d'inflexió en la carrera de Stenhammar com a compositor. A partir d'aleshores, les seves composicions es van dilatar en el temps, dedicant-se a aquesta activitat gairebé únicament durant els mesos d'estiu i reservant la resta de l'any a la seva faceta de concertista i de director. El 1907, va ser nomenat director musical de la recentment creada Gothenburg Orchestral Society, càrrec que va ocupar durant 15 anys. Aquest lloc li va permetre un coneixement profund del repertori i de les possibilitats de l'orquestra de la qual se'n van beneficiar les seves composicions posteriors. Durant aquesta etapa va donar a conèixer a Suècia la música de Bruckner i Carl Nielsen, entre altres autors. El gener de 1924 va ser reclamat per dirigir l'Òpera d'Estocolm però no hi va romandre gaire temps ja que la primavera de 1925 va patir una hemorràgia cerebral. Un nou atac acabaria amb la seva vida el 20 de novembre del 1927.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Gildet på Solhaug (3, after H. Ibsen), op.6, 1892–3;
Tirfing (mystical saga-poem, prol, 2, epilogue, A. Boberg), op.15, 1897–8

Incid music:
Ett drömspel (A. Strindberg), concert version arr. H. Rosenberg; Lodolezzi sjunger (H. Bergman), also suite;
Chitra (R. Tagore), suite arr. Rosenberg;
Romeo och Julia (W. Shakespeare), also suite

Choral orch:
I rosengården (K.A. Melin), solo vv, vv, orch, 1888–9, unpubd;
Norrland (D. Fallström), male vv, orch, full score lost, arr. male vv, military band by I. Widner, 1901;
Snöfrid (V. Rydberg), op.5, solo vv, vv, orch, 1891;
Ett folk (V. von Heidenstam), op.22, Bar, vv, orch, 1904–5;
Midvinter, op.24, vv, orch, 1907;
Folket i Nifelhem, Vårnatt (O. Levertin), op.30, 1911–12, unpubd; S
ången (T. Rangström), op.44, solo vv, vv, orch, 1921

Solo vocal orch:
Florez och Blanzeflor (Levertin), op.3, Bar, orch, 1891;
Ur idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.4a, Mez, orch, 1893;
Ithaka (Levertin), op.21, Bar, orch;
4 Stockholmsdikter (B. Bergman), op.38

Songs:
all for 1 voice and piano
Sånger och visor, c1888: I skogen (A.T. Gellerstedt), Ballad (Melin), När sol går ned (Melin)
2 visor ur En glad gut av Bjørnsterne Bjørnson, c1888: Lokkeleg, Aftenstemning
Ur Idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.4b, 1893: Flickan kom ifrån sin älsklings möte, Flickan knyter i Johannenatten
7 dikter ur Ensamhetens tankar av Verner von Heidenstam, op.7, 1893–5: Där innerst i min ande bor en gnista, I enslighet försvinna mina år, Min stamfar hade en stor pokal, Kom, vänner, låt oss sätta oss ned, I Rom, i Rom, dit ung jag kom, Du söker ryktbarhet, Du hade mig kär
5 visor ur Idyll och epigram av J.L. Runeberg, op.8, 1895–6: Lutad mot gärdet, Dottern sade till sin gamla moder, Den tidiga sorgen, Till en ros, Behagen
2 Minnelieder (W. von der Vogelweide), op.9, 1895–6: Ein Kuss von rothem Munde, Heil sei der Stunde
2 digte af J.P. Jacobsen, op.10: Du Blomst i Dug, 1895, Irmelin Rose, 1888–9
4 svenska sånger, op.16, 1893–7: Låt oss dö unga (Heidenstam), Guld och gröna skogar (T. Hedberg), Ingalill (G. Fröding), Fylgia (Fröding)
3 Lieder von Heinrich Heine, op.17, c1890: Ich lieb, eine Blume, Sie liebten sich beide, Ein Fichtenbaum steht einsam
5 sånger av Bo Bergman, op.20, 1903–4: Stjärnöga, Vid fönstret, Gammal nederländare, Månsken, Adagio
Visor och stämningar, op.26, 1906–9: Vandraren (V. Ekelund), Nattyxne (E.A. Karlfeldt), Stjärnan (Bergman), Jungfru Blond och jungfru Brunett (Bergman), Det far ett skepp (Bergman), När genom rummet fönsterkorsets skugga glider (Heidenstam), Varför till ro så brått? (Heidenstam), Lycklandsresan (Fröding), En strandvisa (Fröding), Prins Aladin av Lampan (Fröding)
Kejsar Karls visa (Levertin), op.32, 1910
4 dikter av Verner von Heidenstam, op.37, 1918: Jutta kommer till Folkungarna, I lönnens skymning, Månljuset, Vore jag ett litet barn
4 Stockholmsdikter (Bergman), op.38, 1917–18: Kväll i Klara, I en skogsbacke, Mellan broarna, En positivvisa
Efterskörd, 5 sånger: Var välsignad, milda ömsinthet (Fröding), 1904; Tröst (Fröding), 1904; Hjärtat (Bergman), 1917; Klockan (Bergman), 1923; Människornas ögon (Bergman), 1923
5 posthuma sånger, 1917–24 (1928): Melodi (Bergman), Under vintergatan (Bergman), Amiens’ sång: Blås, blås du vintervind (Shakespeare), Minnesång (Karlfeldt), Orfeus med sin lutas klang (Shakespeare)

Unacc. choral:
3 körvisor till dikter av J.P. Jacobsen, 1890;
Norrland [from cantata Norrland];
Sverige (from cantata Ett folk]

Instrumental:

Orch:
Pf Conc. no.1, b , op.1, 1893;
Excelsior!, sym. ov., op.13, 1896;
Sym. no.1, F, 1902–3;
Pf Conc. no.2, d, op.23, 1904–7;
2 sentimentala romanser, A, f, op.28, vn, orch, 1910;
Serenade, F, op.31, 1911–13, rev. 1919;
Sym. no.2, g, op.34, 1911–15

Chbr:
Str Qt no.1, C, op.2, 1894;
Str Qt no.2, c, op.14, 1896;
Str Qt no.3, F, op.18, 1897–1900;
Sonata, a, op.19, vn, pf, 1899–1900;
Str Qt no.4, a, op.25, 1904–9;
Str Qt no.5 (Serenad), C, op.29, 1910;
Str Qt no.6, d, op.35, 1916

Pf:
Sonata, g, 1890;
3 fantasier, op.11, 1895;
Sonata, A , op.12, 1895;
Sensommarnätter, op.33, 5 pieces, 1914

Font: En català: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927) - En castellano: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927) - In english: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927) - Altres: Carl Wilhelm Eugen Stenhammar (1871-1927)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Stenhammar fue un pianista, director y compositor sueco. Fue considerado el mejor pianista sueco de su tiempo y hoy en día es considerado por muchos como la piedra angular de la música del  hermoso país escandinavo. Admirador en su juventud de Wagner, Bruckner y por encima de todo de Brahms, más tarde evolucionó hacia posiciones más cercanas a Sibelius, intentando encontrar un estilo que diera cabida a su herencia nórdica sin que ello supusiera adoptar un talante decididamente nacionalista. El primer Concierto para piano, es obra de un jovencísimo Stenhammar, en la que la influencia de Brahms es, en mi opinión, omnipresente. No obstante, puede percibirse algún que otro detalle más personal, especialmente en el Andante. Se trata de un concierto optimista, como corresponde a la juventud de su autor, en el que conviven secciones de una alegría desbordante con otras de un intenso y delicado lirismo. Fue estrenado por el propio compositor al piano y recibido con enorme entusiasmo, a pesar de lo cual, tan apenas volvió a ser interpretado en público. La partitura sufrió graves daños en un incendio durante la Segunda Guerra Mundial, hasta el punto de que Kurt Atterberg realizó una reorquestación de la obra en 1946 que sería la habitualmente interpretada hasta que, a finales del pasado siglo, fue descubierta una copia de la partitura original en la Librería del Congreso en Washington.

Javier 'Frantisek' (amic musical a qui agraeixo la seva amable i generosa col·laboració!)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Irene Mannheimer (piano); Gothenburg Symphony; Charles Dutoit (conductor)
AMAZON: STENHAMMAR, W. - Piano Concerto No.1

IMSLP: Wilhelm Stenhammar (1871-1927)

CPDL: Wilhelm Stenhammar (1871-1927)

SPOTIFY: STENHAMMAR, W. - Piano Concerto No.1



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!