dimecres, 9 de novembre del 2016

SCHUMANN, Georg Alfred (1866-1952) - Choral music

Gari Melchers - The Sermon (1886)
Obra de Gari Melchers (1860-1932), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Georg Alfred Schumann -
En el marc de la celebració del seu 150è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Julius Garibaldi Melchers (Detroit, 11 d'agost de 1860 - Fredericksburg, 30 de novembre de 1932) va ser un pintor nord-americà. Fill de l'escultor alemany Julius Theodore Melchers, va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf, on també va ser membre de l'Escola de Pintors de la ciutat, a l'Académie Julian i a l'Escola de Belles Arts de París. Va ser també professor a l'Escola de la Saxònia Ducal de Weimar. Defensor del naturalisme va ser guardonat el 1932 amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Va morir a Fredericksburg el novembre de 1895.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gari Melchers (1860-1932) - Altres: Gari Melchers (1860-1932)



Parlem de Música...

Georg Alfred Schumann (Königstein, 25 d'octubre de 1866 - Berlin, 23 de maig de 1952) va ser un director i compositor alemany. Es va formar a al violí amb el seu pare Clemens Schumann (1839-1918) i a l'orgue amb el seu avi. Ben aviat, als 9 anys, va participar a l'orquestra de Königstein i als 12 va començar a treballar com a organista. Més tard es va traslladar a Dresden on va estudiar piano si bé ràpidament va viatjar a Leipzig on va entrar al conservatori i va estudiar composició amb ReineckeJadassohn i Zwintscher. Entre els anys 1890 i 1896 va ser director del Danzig Gesangverein i entre els anys 1896 i 1899 va ser el director del Bremen Philharmonische Gesellschaft. El 1900 va ser nomenat director de la Berlin Sing-Akademie amb el títol de 'professor reial'. Allà hi va romandre pràcticament la resta de la seva vida treballant com a professor, director i compositor. El 1907 va ser admès a la Preussische Akademie der Künste de la qual en va ser el president el 1934, i on va treballar com a professor entre els anys 1913 i 1945. La seva obra més coneguda, l'oratori Ruth, va patir la intolerància del nazisme motivant el seu aïllament musical durant el Tercer Reich. Va morir a Berlín el maig de 1952.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Biehle (1925)

Vocal secular:

Choral orch:
Amor und Psyche, op.3;
Totenklage, op. 33;
Sehnsucht, op.40;
Das Tränenkrüglein, op.57;
David und Absalon, Ständchen, dramatische Burleske, op.70

Other:
Lieder;

Vocal religiosa:

Ruth, orat, op.50;

Instrumental:

Orch:
Zur Karnevalszeit, suite, op.22;
Variations on ‘Wer nur den lieben Gott lässt walten’, op.24, org, orch;
Variationen und Doppelfuge über ein lustiges Thema, op.30;
Serenade, op.34; Sym., f, op.42;
Variations on ‘Gestern Abend war Vetter Michel da’, op.77;
sym. poems, ovs., other syms.

Chbr:
Pf Qnt, e, op.18;
Vc Sonata, op.19;
Pf Qt, f, op.29
pf pieces

Org:
Passacaglia über BACH, op.39;
10 Chorale Preludes, op.77

Font: En català: Georg Alfred Schumann (1866-1952) En castellano: No disponible In english: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - Altres: Georg Alfred Schumann (1866-1952) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La hipnòtica figura de Georg Schumann, compositor incomprensiblement oblidat i essencialment desconegut a oïdes neòfites, em va captivar des del dia que el vaig descobrir, per casualitat cal reconèixer, a través de la seva Preis-Symphonie (escoltar aquí). I si bé el cognom fàcilment ens pot confondre, el cert és que aquest Schumann no té res a veure amb el Schumann romàntic de sempre. De fet, el Schumann d'avui va ser una persona de perfil discret i profundament acadèmic i que va viure quasi en règim de reclusió voluntària al servei de la Berlin Sing-Akademie durant més de 50 anys. I si bé va ser autor d'obra instrumental, el cert és que el gruix del seu corpus va ser el coral religiós, amb centenars de partitures en aquest sentit sent, la majoria d'elles, a capella si bé, i com descobrirem, alguna d'elles amagant interessants acompanyaments instrumentals. Música com la d'avui, d'harmonia exuberant i profundament expressiva en un estil hauríem de dir-ne, de transició, entre el romanticisme alemany més clàssic, l'impressionisme més subtil o fins i tot el d'un desconcertant misticisme eteri. Alhora, la solidesa tant de la construcció més formal com del discurs del text no es conjuguen aleatòriament sinó amb precisió i exquisida pulcritud. A tot plegat sumar-hi, evidentment, l'excelsa interpretació que per moments ens commourà amb tristesa les emocions en una edició, en definitiva, impressionant i sensiblement impactant. Personalment, Georg Schumann ha esdevingut, per mèrits propis, un dels grans descobriments d'aquest any, una efemèride pertinent en qualsevol cas, perquè 150 anys és un temps considerable que nosaltres celebrarem, com no podia ser d'altra forma, amb música... la seva música!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

1 comentari: