dimarts, 8 de novembre del 2016

HESSE, Ludwig Christian (1716-1772) - Chamber music

Joseph-Marie Vien - Jeun fille arrosant des fleurs
Obra de Joseph-Marie Vien (1716-1809), pintor francès (1)


- Recordatori de Ludwig Christian Hesse -
En el dia de la celebració del seu 300è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joseph-Marie Vien (Montpellier, 18 de juny de 1716 - Paris, 27 de març de 1809) va ser un pintor francès. Protegit pel Comte de Caylus, es va formar inicialment a l’estudi de Natoire. El 1745 va obtenir el Prix de Roma i va viatjar a Itàlia on va viure i estudiar a l’Acadèmia Francesa de Roma. De tornada a París va presentar la seva obra Daedalus i Icarus provocant l’admiració però també el rebuig, especialment de François Boucher. El 1776 va ser nomenat director de l’Escola de França a Roma on va desistir de rebre com a alumne a Jacques-Louis David. Va ser un dels darrers pintors en tenir el títol de Premier peintre du Roi, càrrec que va exercir entre els anys 1789 i 1791. Poc després Napoleó el va nomenar senador. Com a professor va tenir molts alumnes entre els que van destacar François-André VincentJean-Antoine-Théodore Giroust i Jean-Baptiste Regnault. Va morir a París el març de 1809.




Parlem de Música...

Ludwig Christian Hesse (Darmstadt, 8 de novembre de 1716 - Darmstadt, 15 de setembre de 1772) va ser un intèrpret de viola de gamba i compositor alemany. Es va formar inicialment amb el seu pare Ernst Christian Hesse i amb la seva mare Johanna Elisabeth. Poc després va entrar a la Universitat de l'Halle on va estudiar Dret si bé ràpidament es va decantar per la música assolint un càrrec de músic de cambra al servei del landgravi Ernst Ludwig. No obstant, la mort del landgravi el 1739 el va obligar a viatjar a Berlin on va entrar al servei de la cort de Frederic II. Allà va fer amistat amb Carl Philipp Emanuel Bach, amb qui va treballar sovint, i va començar a compondre. Més tard va ser admès a la capella de l'òpera on va treballar al servei del príncep August Wilhelm. En aquest càrrec hi va romandre fins a la mort del príncep el 1758. Com a compositor va crear principalment arranjaments de peces d'òpera per a una o dues violes, algunes amb acompanyament de baix continu. A partir del 1760 va tornar a Darmstadt on hi va romandre la resta de la seva vida i a on hi va morir el setembre de 1772.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Ludwig Christian Hesse (1716-1772)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The designation "trios" on the cover of this French release may be puzzling to average listeners, inasmuch as only two players are listed, and only one of the works actually involves a trio. The flexibility of instrumentation during this period is a subject under debate, and it is possible that musicians of Carl Philipp Emanuel Bach's time might have arranged multiple, single-line parts for a single keyboard, as the players do here. That produces a rather odd texture in which the keyboard, usually in an accompanimental role in a trio sonata, emerges as a melody instrument. This said, there are some intriguing works here, none more so than the final Sonata in C minor, titled Gespräch zwischen einem Sanguineus und Melancholicus, Wq. 161/1. The title means "Conversation Between a Hopeful Person and a Melancholic One," and the structure of the opening movement reflects that quite ingeniously. The other two composers represented, Johann Gottlieb Graun and (probably) Ludwig Christian Hesse, who never signed his works, are quite obscure, but the virtuoso Graun piece, especially, is worth a look for cellists as well as gambists. The viola da gamba was on its way out by this time, and it doesn't fit with the aesthetic of so-called Empfindsamkeit under which these works can be classed. But somehow the sheer oddness of it all, in the midst of an era of balance and elegance, holds the listener's attention. Beyond the works of the imperfectly understood C.P.E. Bach, the music of the mighty Berlin court of the middle 18th century is almost terra incognita for performers. This release offers at least a way into a fascinating repertory.

James Manheim (source/font: aquí)

---

A punto de desaparecer del mapa musical después de la descomunal importancia que tuvo a lo largo del renacimiento y del barroco, la viola de gamba resurge por un corto espacio de tiempo en Berlín, durante el reinado de Federico el Grande. Es el canto del cisne de un instrumento inevitablemente asociado al Ancien Régime y carente del poderío sonoro de su rival más directo, el violonchelo, circunstancias ambas que significan su sentencia de muerte. Aquel breve renacer violagambístico es posible gracias a tres músicos que coinciden en la corte prusiana: Carl Philipp Emanuel Bach, Johann Gottlieb Graun y Ludwig Christian Hesse (excepcional tañedor y profesor del príncipe Federico Guillermo, sobrino del propio Federico II), quienes, ignorando la desdichada suerte que corre la viola da gamba en el resto de Europa, componen un buen puñado de obras en las que esta recupera su protagonismo.  El presente disco nos devuelve a aquel Berlín del Empfindsamkeit, si bien aquí la viola da gamba se ve obligada a compartir el estrellato con un instrumento emergente, el fortepiano, que amenazaba asimismo con poner punto final a la hegemonía del que había sido el más fiel partenaire de la viola da gamba a lo largo de los siglos, el clavicémbalo. Pero hagamos ciertas precisiones, que son de todo punto necesarias. Las tres obras de Carl Philipp Emanuel Bach son en realidad sendas transcripciones de una sonata para “cembalo concertato” y violín compuesta en 1731, de una sinfonía para dos violines y bajo continuo (1754) y de una sonata en trío para dos violines y bajo continuo titulada Gespräch zwischen einem Sanguineus und Melancholicus (1749). La sonata que se atribuye a Hesse es, hasta que no se demuestre lo contrario, de autoría anónima (Hesse tenía la mala costumbre de no firmar ninguna de sus composiciones, lo cual dificulta enormemente las identificaciones). Por tanto, la única obra original del programa es el trío de Graun, que lo compuso ex profeso para que fuera interpretado por el virtuoso Hesse. Alpha, que siempre ha tenido el hábito de apostar por jóvenes intérpretes franceses, envidó fuerte en su momento por la violagambista Lucile Boulanger y por el clavecinista Arnaud de Pasquale, los cuales debutaron en este sello hace tres años con una muy meritoria lectura de las tres sonatas para viola de gamba y bajo continuo de Johann Sebastian Bach. El presente disco confirma en todos sus extremos las excelentes maneras que demostraron ambos en aquella grabación. De Pasquale aquí utiliza dos fortepianos distintos, copia uno de un silbermann y el otro, de un cristofori. Les acompaña en el trío de Graun, también al fortepiano, Laurent Stewart. Estamos en el adiós de la viola da gamba, sí, pero… ¡menudo adiós!

Eduardo Torrico (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Lucile Boulanger (viola da gamba); Arnaud de Pasquale (fortepiano)
INTERPRETS: Musicke & Mirth
LAQUINTADEMAHLER: Trios for Fortepiano & Viola da Gamba
PRESTOCLASSICAL: Feuer und Bravour
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Feuer und Bravour
SPOTIFY: Trios for Fortepiano & Viola da Gamba



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: