GIULIANI, Mauro (1781-1829) - Opere per voce e chitarra

Obra de Joseph Karl Stieler (1781-1858), pintor alemany (1)

---

Parlem de Pintura...

Joseph Karl Stieler (Mainz, 1 de novembre de 1781 - München, 9 d'abril de 1858) va ser un pintor alemany. Es va formar a partir del 1798 amb Christoph Fesel a Würzburg i a partir del 1800 amb Heinrich Füger a Vienna on el seu estil va rebre la influència del retrat anglès. Més tard, va estudiar amb François Gérard a París qui al seu torn el va introduir al neoclassicisme. Poc després va viatjar un temps a Itàlia abans de tornar a Alemanya on va treballar a la Cort de Baviera. El 1820 va ser nomenat pintor de la cort de Ludwig I realitzant nombrosos retrats del rei i d'altres famílies benestants alemanyes. El 1823 va fundar, juntament amb Domenico Quaglio, Peter von Hess i Friedrich von Gärtner, la Munich Kunstverein per tal de promocionar els artistes locals. Al llarg de la seva carrera va ser considerat com un dels pintors neoclàssics més importants d'Alemanya i els seus retrats van gaudir d'àmplia acceptació realitzant pintures de grans personatges de l'època com Franz Brentano i Antonie Brentano (1808), Johann Wolfgang von Goethe (1828), Ludwig Tieck (1838), del geògraf Alexander von Humboldt (1843) i del músic Ludwig van Beethoven, entre molts altres. Si bé la seva temàtica principal fou el retrat, també va ser autor de pintura de gènere i d'escenes religioses. Va morir a Munich l'abril de 1858.

Font: En català: No disponible - En castellano: Joseph Karl Stieler (1781-1858) - In english: Joseph Karl Stieler (1781-1858) - Altres: Joseph Karl Stieler (1781-1858)

---

Parlem de Música...

Mauro Giuseppe Sergio Pantaleo Giuliani (Bisceglie, 27 de juliol de 1781 - Napoli, 8 de maig de 1829) va ser un guitarrista i compositor italià. Es va formar en violoncel i contrapunt abans d'especialitzar-se en l'estudi de guitarra. El 1806 es va establir a Viena degut a què Itàlia l'interès per la guitarra era molt limitat tot i els excel·lents instrumentistes del seu temps com Agliati, Carulli, Gragnani o Nava, entre altres. A Viena ràpidament es va fer famós tant per la seva faceta d'intèrpret com de compositor competint directament amb músics locals com Simon Molitor i Alois Wolf. L'abril de 1808 va presentar, amb gran expectació, el seu Concert de guitarra Op.8. A l'entorn del 1814 va assolir la condició de ‘virtuoso onorario di camera’ de l'emperadriu Marie-Louise. El 1819 va tornar a Itàlia on va viure a Roma fins el 1823 abans d'establir-se, definitivament, a Nàpols, on va treballar al servei de la cort fins a l'últim dels seus dies. El seu fill Michel Giuliani (1801-1867) i la seva filla Emilia Giuliani van ser músics. Mauro Giuliani va morir a Nàpols el maig de 1829.

OBRA:

Vocal secular:

Lieder, arias, gui/pf acc.: opp.13, 22, 27, 39, 79, 89, 95;
16 works without op. no.

Instrumental:

Orch.:
Concerto n. 1 in la maggiore op. 30;
Concerto n. 2 in la maggiore op. 36;
Concerto n. 3 in fa maggiore op. 70 (per chitarra terzina);
Concerto n. 4 op. 129 (lost);

Chbr:
gui, str qt, opp.65, 101–3;
gui, fl/vn, opp.24a, 25, 52–3, 63, 74–7, 80–82, 84–6, 126–7, 6 works without op. no.;
gui, pf, opp.68, 93 (with Hummel), Grand duo concertant (with Moscheles; known also as Moscheles’s op.20), 1 work without op. no.;
2 gui, opp.66–7, 130, 137, 5 works without op. no., 5 works posth. pubd

Solo gui:
Sonate, op.15;
Grand ouverture, op.61;
12 variation sets, opp.6, 9, 20, 38, 49, 64, 88, 91, 97, 104, 112, 118;
2 character studies, opp.46, 148;
3 Sonatinas, op.71; most ed. T.F. Heck, Le pupitre, xlvi (Paris, 1973) and R. Chiesa (Milan, 1974–94);
31 works without op. no., 15 works posth. pubd

Font: En català: Mauro Giuliani (1781-1829) - En castellano: Mauro Giuliani (1781-1829) - In english: Mauro Giuliani (1781-1829) - Altres: Mauro Giuliani (1781-1829)

---

Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The practice of accompanying the voice with the guitar in Vienna during the classical period was so widespread among amateurs, the aristocracy and the new bourgeoisie that even the editor Diabelli seriously considered publishing a version for guitar of extremely famous Lieder, including some by Schubert. Diabelli was not only a fine pianist: he also possessed a profound knowledge of the guitar and participated in the frenetic activity of transcribing vocal works which substituted the timbre of the piano with the more seductive nocturnal sound of the six strings. This exercise occupied lesser-known guitarists who were variously employed as teachers, composers and concert artists in Vienna. The Bohemian Wenzel Matiegka brilliantly transcribed two of the most famous Lieder of Mozart and Beethoven, while Carl Maria Von Weber himself, who fancied and was quite familiar with the guitar, composed an extraordinary cycle of Lieder for these forces. Mauro Giuliani from Puglia, who was living in the Austrian capital during the extraordinary, unrepeatable and completely excessive craze of the Guitarrische Sensucht, became its unparalleled protagonist, both for his genteel instrumental writing and for his perspicacious ability to penetrate the forms, styles and expressive language of the first Viennese school.

TACTUS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional... 

INTERPRETS: Cristina Curti (soprano); Aldo Vianello (guitar)
RECICLASSICAT: GIULIANI, Mauro (1781-1829)
TACTUS: GIULIANI, M. - Vocal and Guitar Music

IMSLP: Mauro Giuliani (1781-1829)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: GIULIANI, M. - Vocal and Guitar Music



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!