dissabte, 25 d’octubre del 2014

GRECHANINOV, Alexander Tikhonovich (1864-1956) - Viola Sonata No.1 (c.1937)

Arkady Rylov - In the Blue Expanse (1918)
Obra d'Arkady Rylov (1870-1939), pintor rus (1)



- Recordatori d'Alexander Grechanínov -
En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Arkady Alexandrovich Rylov (Аркадий Александрович Рылов) (Orlov, 29 de gener de 1870 - Sant Petersburg, 22 de juny de 1939) va ser un pintor simbolista rus. Criat pel seu padrastre, ja que el seu pare biològic va patir una malaltia mental, es va traslladar a Sant Petersburg on va estudiar a l'Escola de Disseny Tècnic de Baron Schtiglitz i també a l'Acadèmia Imperial de les Arts amb Arkhip Kuindzhi. Allà es va convertir en membre del moviment Mir iskusstva, de la Unió d'Artistes de Rússia i de l'Associació d'Artistes de la Rússia revolucionària. Va ser el president de la Societat Kuindzhi. Inicialment es va especialitzar en pintura història però ràpidament va orientar la seva carrera vers el paisatge. Molts dels seus paisatges es van convertir en símbols de la revolució russa. Com a simpatitzant del moviment bolxevic, va ser autor de la famosa obra Lenin a Razliv. Gran amant de la naturalesa, va convertir el seu estudi-taller en un ecosistema natural amb animals vivint en llibertat. Va morir a Sant Petersburg el juny de 1939.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Arkady Rylov (1870-1939) - Altres: Arkady Rylov (1870-1939)



Parlem de Música...

Aleksandr Tíkhonovitx Gretxanínov (Александр Тихонович Гречанинов) (Kaluga, 25 d'octubre de 1864 - Nova York, 3 de gener de 1956) va ser un compositor rus. Va començar els seus estudis de piano amb 14 anys i el 1881 va abandonar l'escola i es va matricular al Conservatori de Moscou on va estudiar piano amb Kashkin i Safonov, contrapunt i teoria amb Gubert, Laroche, Arensky i forma musical amb Taneyev. Una disputa relativa a l'ensenyament de composició amb Arensky va motivar la seva renúncia al Conservatori de Moscou per traslladar-se al Conservatori de Sant Petersburg on va conèixer i estudiar amb Rimsky-Korsakov. El 1892 va estrenar la seva Obertura Concert en Re menor amb un èxit considerable. El 1894 va obtenir un premi en el concurs Belyayev amb el seu Quartet de corda Op.2. El 1895 Rimsky-Korsakov va ser l'encarregat de dirigir la primera simfonia de Gretxanínov. Establert a Sant Petersburg, va treballar com a professor de piano fins el 1896 any que va viatjar a Moscou on també es va dedicar a la docència. També va treballar a la Societat Etnogràfica de la Universitat de Moscou. També va dedicar temps a la composició de música religiosa fruit de la seva devoció. Va introduir instrumentació a la litúrgia, fet prohibit fins aleshores per l'Església Ortodoxa. Fruit de la Revolució Russa, Grechaninov va perdre la seva pensió i va decidir emigrar davant la incomoditat amb el Règim Soviètic. Va visitar diverses ciutat europees i es va establir a París el 1925, on va compondre nombrosa música i on va treballar com a pianista. El 1939 va fer un viatge al Estats Units on va viure-hi la resta de la seva vida. Instal·lat a Nova York, es va nacionalitzar nord-americà el 1940. Allà va rebre homenatges i concerts en honor seu i fins i tot va estar present en la celebració del seu 90è aniversari en el New York Town Hall. Va morir a Nova York el gener de 1956.

OBRA:

Vocal secular:

Dobrïnya Nikitich (op-bïlina, 3, Grechaninov), op.22, 1895–1901, Moscow, Bol'shoy, 14/27 Oct 1903;
Tsar' Fyodor Ioannovich (incid music, A.K. Tolstoy), 1898, Moscow Arts Theatre, 14 Oct 1898;
Smert' Ioanna Groznogo [The Death of Ivan the Terrible] (incid music, A.K. Tolstoy), 1899, Moscow Arts Theatre, 29 Sept 1899;
V mechtakh [In Dreams] (incid music, V. Nemirovich-Danchenko), 1899, Moscow Arts Theatre;
Snegurochka [The Snow Maiden] (incid music, A. Ostrovsky), op.23, 1900, Moscow Arts Theatre, 24 Sept 1900;
Sestra Beatrisa [Sister Beatrice] (op-legend, 3, Grechaninov, after M. Maeterlinck), op.50, 1908–10, Moscow, Zimin Theatre, 12/25 Oct 1912;
Yelochkin son [The Little Fir Tree's Dream] (children's op, 1, N. Dolomanov and Grechaninov), op.55, 1911;
Kot, petukh i lisa [The Cat, the Cock and the Fox] (children's op, 1, Grechaninov, after A. Afanas'yev), op.103, 1919–24;
Mïshkin teremok [The Little Mouse's Hut] (children's op, V. Popov), op.92, 1921;
Lesnaya idilliya [A Woodland Idyll] (ballet-divertissement), op.117, 1925;
Zhenit'ba [The Marriage] (comic op, 3, after N. Gogol'), op.180, 1945–6, Paris, Russian Opera Theatre, 8 Oct 1950

Vocal religiosa:

Sacred: 4 Liturgies of St John Chrysostom: op.13, 1897, op.29, 1902, op.79 (S/T, str, hp, org) (T, B, chorus, str, harp, org), 1917–26, op.177, chorus, 1943;
Missa oecumenica, op.142, 4 solo vv, chorus, orch, org, 1933–6;
Mass, op.165, female/children’s chorus, org, 1939;
Mass ‘Et in terra pax’, op.166, chorus, org, 1942;
Missa Sancti Spiritus, op.169, 4 solo vv, chorus, org, 1943

Miscel·lània vocal:

Songs (1v, pf): 2 muzïkal'nïye kartinki [2 Musical Pictures] (V. Bryusov), op.35, 1905;
Shotlandskiye pesni [Scottish Songs] (R. Burns), op.49, 1909;
Snezhinki [Snowflakes] (S. Gorodetsky), cycle, op.47, 1909;
Tsvetï zla [The Flowers of Evil] (C. Baudelaire: Les fleurs du mal), cycle, op.48, 1909;
Poème dramatique (H. Heine, V. Solov'yov), op.51, 1910;
V sumerki [In the Twilight] (A. Blok, Heine, F. Tyutchev, K. Bal'mont), op.63, 1913;
Pchelka [The Bee] (trad.), op.66, 6 children's songs, 1914

Other: Samson (cant.), chorus, orch, 1893;
Na rasputi [At the Crossroads] (I. Bunin), op.21, B, orch (1901);
Myortvïye list'ya [Dead Leaves] (Minsky), 3 pictures, op.52, 1v, str qt, 1911;
Vers la victoire, sym. poem, chorus, orch, 1941–3;
Music for chorus and vocal ens, folksong arrs.

Instrumental amb orquestra:

Kontsertnaya uvertyura, 1892–3;
Sym. no.1, b, 1894, arr. pf duet, n.d.;
Vc Conc., 1895;
Sym. no.2 ‘Pastoral'naya’, A, op.27, 1902–09;
V starinnom stile (In modo antico), op.81, vn, orch, 1918;
Suite, op.86, vc, orch, 1919–29;
Sym. no.3, E, op.100, 1920–23;
Sym. no.4, C, op.102, 1923–4;
Vn Conc., c, op.132, 1932;
Sym. no.5, g, op.153, 1936–8;
Rapsodiya na russkuyu temu [Rhapsody on a Russian Theme], op.147, 1940;
Triptych, op.163, str, harp, 1940;
Valse de concert, op.190, 1949

Intrumental de cambra:

4 str qts: G, op.2 (1894); op.70, 1913; c, op.75, 1915; F, op.124, 1929
15 bashkirskikh melodiy, op.28, vn/fl/ob, pf, 1902–23;
Pf Trio [no.1], c, op.38, 1906;
Vn Sonata, op.87, vn, pf, 1919;
Vc Sonata, op.113, vc, pf, 1927;
Bashkiriya-fantaziya, op.125, fl, hp, 1930;
Pf Trio [no.2], G, op.128, 1930;
Vn Sonata, op.137, vn, pf, 1933;
op.161, cl, pf, 1940;
op.172, cl, pf (1943);
op.199, balalaika, pf, 1948
Pf: Pastel', album no.1, op.3, 1894;
4 mazurki, op.53, 1911;
Pastel', album no.2, op.61, 1913;
Detskiy al'bom [Children's Album], op.98, 1924;
Na zelenom lugu [In the Green Meadow], op.99, pf duet (1924);
Den' rebyonka [The Child's Day], op.109 (1927);
2 Sonatinas, op.110, 1927;
Dedushkin al'bom [Grandfather's Album], op.119, 1929;
Businki [Beads], op.123, 1929–30;
Sonata, op.129, 1931;
Aquarelles, op.146, 1935;
4 morceaux, op.167, 1942;
Petite suite, op.176, 1944;
Sonata no.2, op.174, 1944;
Lettres amicales, op.197, 1950

Font: En català: Alexander Tikhonovich Grechanínov (1864-1956) En castellano: Alexander Tikhonovich Grechanínov (1864-1956) In english: Alexander Tikhonovich Grechanínov (1864-1956) - Altres: Alexander Tikhonovich Grechanínov (1864-1956)



Parlem amb veu pròpia...

Les obres de Grechaninov cobreixen molts gèneres diferents i el seu estil és principalment decadent, influenciat en els seus inicis per Txaikovski, Borodin, Rimski-Korsakov i Ippolitov-Ivanov i posteriorment per autors com Debussy, Strauss i Reger, però sense renunciar al seu conservadorisme innat. A Rússia se'l coneix especialment per la seva música infantil i per les seves obres litúrgiques que van encendre els ànims en el moment en què es va enfrontar a la rigidesa de l'Església Ortodoxa. La seva devoció, lliure i ecumènica, queda palesa en la seva Missa oecumenica escrita amb melodies ortodoxes, gregorianes i hebrees. Un altre punt important del seu repertori fou el de la música instrumental. Autor de 5 simfonies i de nombrosa música de cambra, val la pena fer un punt i apart en aquest sentit. La Sonata en Si bemoll major opus 161 per a viola (o clarinet) i piano, escrita entre els anys 1935-1940 i representada per primera vegada el desembre de 2013, és una obra basada en expressions i melodies russes, de lirisme profund en un estil impressionista, d'alternança de notes dissonants i de modulacions inesperades que canvien constantment de ritme. En resum, és una partitura que possiblement hauríem de situar a mig camí de la modernitat avantguardista i del nacionalisme rus. Brillantment recuperada, ens ajudarà a descobrir i conèixer a un compositor rus que en les seves estades a Rússia, a França i als Estats Units no va deixar a quasi bé a ningú indiferent!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...
Alexander Grechaninov: Complete Music for Viola and Piano

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

8 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uiit Nederland

    ResponElimina
  3. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Hola. ¿Podrías volver a poner un enlace para éste disco? Gracias.

    ResponElimina
  6. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Muchas gracias por haber atendido mi solicitud tan rápido.

    ResponElimina
  8. Muchas gracias from SANTORINI ISLAND GREECE

    ResponElimina