ReciClassíCat: NIETZSCHE, Friedrich Wilhelm (1844-1900)

dimecres, 15 d’octubre del 2014

NIETZSCHE, Friedrich Wilhelm (1844-1900) - Miserere

Obra de James Tissot (1836-1902), pintor francès (1)

- Recordatori de Friedrich Wilhelm Nietzsche -

En el dia de la celebració del seu 170è aniversari de naixement

Parlem de Pintura...

James Jacques-Joseph Tissot (15 d'octubre de 1836 - 8 agost 1902) va ser un pintor i gravador francès del segle XIX. Tissot va néixer a Nantes, va estudiar a l'École des Beaux-Arts de París, sota mestres de la talla d'Ingres, Flandrin i Lamothe i va exposar per primera vegada al Saló de París a l'edat de vint anys. El 1861 va mostrar la seva Reunió de Faust i Margarida, que va ser adquirit per l'Estat per a la galeria de Luxemburg. El seu primer període va estar caracteritzat per la pintura de dones encantadores. Semi-mundà seria més precís com una descripció de la sèrie d'estudis que ell va anomenar La Femme a Paris. Va lluitar en la guerra franc-prusiana i, sospitós de ser un comuner, va sortir de París i es va instal·lar a Londres. Allà hi va estudiar gravat amb Sir Seymour Haden, va dibuixar caricatures per a la revista Vanity Fair i va pintar tant retrats com temes de gènere. Durant la dècada de 1870, Tissot va conèixer a una irlandesa divorciada, Kathleen Newton, qui es convertiria en la seva companya i model de molts dels seus quadres. Newton es va mudar el 1876 a casa de Tissot i va viure amb ell fins al suïcidi d'aquesta en la última etapa de la tuberculosi, el 1882 a l'edat de 28 anys. Van passar molts anys abans que ell tornés a reprendre la seva carrera amb la producció d'una sèrie de 700 aquarel·les-dibuixos il·lustrant la vida de Crist i de l'Antic Testament. En el seu retorn a París va decidir, després de la mort de Kathleen Newton, traslladar-se a Palestina. Els mèrits de les il·lustracions bíbliques de Tissot es centren més en la cura amb què estudia els detalls dels paisatges que en qualsevol altra qualitat d'emoció religiosa. El seu objectiu sobretot era la precisió, i a les seves figures hi viu un realisme que estava molt lluny del tractament convencional dels temes sagrats. Va morir a l'agost de 1902.

Font: En català: No disponible - En castellano: James Tissot (1836-1902) - In english: James Tissot (1836-1902) - Altres: James Tissot (1836-1902)

Parlem de Música...

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) va ser un filòsof, filòleg, poeta i compositor alemany. El seu pare, un ministre luterà, va morir quan ell tenia 5 anys, i va ser educat per la seva mare en una casa on vivien la seva àvia, dues ties i una germana. Va estudiar filologia clàssica a les universitats de Bonn i Leipzig, i va ser nomenat professor de filologia grega a la Universitat de Basilea als 24 anys. La seva delicada salut, va patir dificultats oculars i migranyes constants, el va obligar a retirar-se el 1889. A més de la influència de la cultura hel·lènica, en particular de les filosofies de Sòcrates, Plató i Aristòtil, Nietzsche va estar influenciat pel filòsof alemany Arthur Schopenhauer, per la teoria de l'evolució i per la seva amistat amb el compositor alemany Richard Wagner. Escriptor prolífic, va escriure diverses obres importants, entre elles L'origen de la tragèdia (1872), Així va parlar Zaratustra (1883-1885), Més enllà del bé i del mal (1886), La genealogia de la moral (1887), El crepuscle dels déus (1888), L'Anticrist (1888), Ecce Homo (1889) i La voluntat de poder (pòstum, 1901). Aquesta última obra va estar formada per cinc llibres escrits el 1888 i basats en les seves voluminoses notes, fruit d'un llarg i continuat treball. Un dels arguments fonamentals de Nietzsche va ser que els valors tradicionals, representats en essència pel cristianisme, havien perdut el seu poder en les vides de les persones, el que deia nihilisme passiu. Ho va expressar en la seva contundent proclamació "Déu ha mort". Estava convençut que els valors tradicionals representaven una "moralitat esclava", una moralitat creada per persones febles i ressentides que fomentaven comportaments com la submissió i el conformisme perquè els valors implícits en tals conductes servien als seus interessos. Nietzsche va afirmar l'imperatiu ètic de crear valors nous que havien de reemplaçar els tradicionals, i la seva discussió sobre aquesta possibilitat va evolucionar fins a configurar el seu retrat de l'home del futur, el "superhome". Musicalment, Nietzsche va ser un excel·lent pianista, i durant la seva joventut, aproximadament entre els anys 1854-1874, un compositor aficionat. Va publicar nombroses obres per a piano, cançons amb acompanyament instrumental i fins i tot himnes corals seculars i, sorprenentment, religiosos. Nietzsche va morir a Weimar l'agost de 1900.

Font: En català: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) - En castellano: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) - In english: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900) - Altres: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)

Parlem amb veu pròpia...

Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un pensador d'esperit lliure, suggerent i tremendament imaginatiu però també incoherent i contradictori. Tanmateix, per fer-ne un bon anàlisi filosòfic hauríem de citar experts en la matèria ja que personalment no he tingut la sort, o potser la desgràcia, de llegir-lo a fons. Per tant, de la seva més que interessant història de vida, ens fixarem en la faceta més desconeguda dels seus nombrosos oficis, la de compositor. Efectivament, potser a més d'un el sorprendrà però Nietzsche va ser també un bon músic i un genial improvisador amb el piano, instrument que coneixia a la perfecció. No va ser acadèmic ni ho va voler, la seva vocació fou natural i sovint espontània. De fet, abans d'orientar la seva carrera vers la literatura, va tenir certes temptacions de dedicar-se a la música motiu pel qual la majoria de les seves partitures daten de la seva joventut. Va ser un compositor sorprenentment prolífic amb nombroses obres per a piano, cançons, cants corals i fins i tot obres orquestrals com la seva fantasia simfònica Eine Sylvesternacht, de 1864. No obstant, on realment va destacar va ser en la seva condició d'extraordinari improvisador. Segons algunes cròniques de Wagner i Von Bülow, podia estar hores i hores al piano tocant i explorant els límits de la seva complexa imaginació, tot interpretant obres de vida efímera però de gran creativitat i de fascinant enginy. Aquesta faceta improvisadora quasi màgica i ratificada per molts dels seus col·legues, no tenia la seva contrapartida a l'hora d'escriure'n les notes, és a dir, tot el talent innat amb el piano desapareixia en el moment en què Nietzsche intentava transcriure-ho a la partitura. És probable que la seva nul·la acadèmia i el seu aprenentatge compositiu per imitació limitessin críticament les seves habilitats com a compositor. No en va, en aquest sentit, l'etiqueta d'amateur o aficionat fou la més indicada en el seu cas ja que la manca d'una "raó ordenada" va impedir a Nietzsche convertir-se en un gran mestre en aquest art.

En qualsevol cas, i tenint en compte l'impacte del pensament de Nietzsche en tota la generació humana posterior, és pertinent explorar el seu univers musical, per alguns considerat mediocre. Prescindirem de les crítiques i ens centrarem exclusivament en conèixer algunes de les seves obres algunes d'elles realment sorprenents per la seva filosofia contradictòria amb la seva forma de pensar. Per exemple, el Miserere coral a capella és, possiblement, una de les obres més interessants del seu repertori per la profunda religiositat que desprèn però també per la sensació de no entendre com és possible que Nietzsche, aquell que va dir que la "religió neix de la por i de l'horror que l'ésser humà té de sí mateix i de la seva incapacitat per assumir el seu propi destí", posés música a un dels himnes més profunds i importants del cristianisme. O el Kirchengeschichtliches Responsorium, més breu que el miserere, també emmarcat dins del seu repertori vocal religiós i en un estil inclassificable com la majoria de la seva obra. L'acompanyarà la romàntica Eine Sylvesternacht en la seva versió per a piano i violí i la tranquil·la Monodie a deux per a dos pianos. Nietzsche pensava i escrivia que "l'home és un ésser miserable i immund, un ésser a mig fer, un pont entre la bèstia i el superhome, un pas de la pura animalitat a la superhumanitat. L'home és com una malaltia en l'univers, i és l'únic animal que encara no ha arribat a consolidar-se. La vida humana comporta un greu risc; o vèncer l'home mitjançant la superació, o tornar a l'animalitat primitiva". En definitiva, Nietzsche va ser un pensador únic, visionari, contradictori i profundament heterodox, geni per uns monstruós literalment per altres. Artísticament va ser un músic que quan improvisava al piano les seves idees musicals fregaven la genialitat però quan plasmava aquestes idees i les fixava en una partitura, realitat intemporal que conté una forma i un pensament que es desenvolupa en el temps, no superava la mediocritat o l'entreteniment. Si l'hem de jutjar ho farem racionalment, lliurement i amb independència de tot prejudici o dogma ja que probablement aquest serà el camí per apropar-nos al somni que tant anhelava!

Gaudiu i compartiu!

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Lauretta Altman (piano); Wolfgang Bottenberg (piano); Sven Meier (violin); Valerie Kinslow (soprano); Erik Oland (baritone); Montreal Orpheus Singers
AMAZON: Nietzsche: Music of Friedrich Nietzsche

IMSLP: Friedrich Wilhelm Nietzsche (1844-1900)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Friedrich Nietzsche – Nietzsche: Music of Friedrich Nietzsche