DESSOFF, Felix Otto (1835-1892) - Streichquartett F-Dur, Op.7

Obra d'Eugenio Lucas Villaamil (1858-1919), pintor espanyol (1)

- Recordatori de Felix Otto Dessoff -

En el dia de la commemoració del seu 122è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Eugenio Lucas Villaamil (Madrid, 14 de gener de 1858 - Madrid, 23 de gener de 1919) va ser un pintor espanyol, Cavaller de l'Ordre de Carles III. Algunes obres que s'han atribuït a Goya en realitat pertanyen a Lucas Villaamil. Fill del prestigiós pintor Eugenio Lucas Velázquez, que va morir quan el que havia de ser el seu hereu, només tenia 12 anys. Les seves pintures mantenen la influència de les característiques de les del seu pare, amb la repetició dels temes de Goya, que tan genialment va tractar el seu pare Lucas Velázquez, copiant diversos temes de l'aragonès al Museu del Prado. Va ser un pintor d'estil extraordinàriament versàtil, va aconseguir suplir les seves discretes dots artístics amb una indiscutible fecunditat creativa, especialment atractiva en les seves estampes del Madrid goyesc, resoltes amb gran habilitat compositiva i alegria de color, amb les que va aconseguir cert èxit entre un tipus de clientela mitjana, que li va permetre sobreviure, encara que mai va aconseguir introduir-se en els grans cercles artístics públics i oficials del seu temps. Va morir a Madrid el gener de 1919.

Font: En català: No disponible - En castellano: Eugenio Lucas Villaamil (1858-1919) - In english: No disponible - Altres: Eugenio Lucas Villaamil (1858-1919)

---

Parlem de Música...

Felix Otto Dessoff (Leipzig, 14 de gener de 1835 - Frankfurt am Main, 28 d'octubre de 1892) va ser un compositor i director alemany. Va estudiar amb Moscheles, Plaidy (piano), Hauptmann (composició), i Reitz (instrumentació) al Conservatori de Leipzig (1851-1854). La seva bona nota va afavorir el ràpid assoliment del càrrec de director musical de l'Actientheater de Chemnitz. Paral·lelament, va dirigir orquestres a Altenburg, Düsseldorf, Cassel, Aix-la-Chapelle i Magdeburg. El 1860 va ser nomenat director de l'orquestra de l'Òpera Imperial de Viena un any que també va assolir el càrrec de director de concerts de la Filharmònica de Viena. A la capital austríaca va començar a treballar com a professor de composició al Conservatori. Entre els any 1875 i 1881 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Badische Staatskapelle de Karlsruhe per després assolir el mateix càrrec en el Stadttheater de Frankfurt. Va ser poc prolífic com a compositor ja que només va escriure música de piano, lieder i pocs exemples d'obra de cambra. Va morir a Frankfurt am Main l'octubre de 1892.

Font: En català: Felix Otto Dessoff (1835-1892) - En castellano: - In english: Felix Otto Dessoff (1835-1892) - Altres: Felix Otto Dessoff (1835-1892)

---

Parlem amb veu pròpia...

Otto Dessoff va ser més director i gerent que compositor. Els seus èxits en aquest darrer aspecte són insignificants en relació amb l'alçada dels càrrecs que va assolir. Director d'orquestra de l'Òpera Imperial i de la Filharmònica de Viena, professor del Conservatori de Viena, mestre de capella a Kalsruhe i a Frankfurt... Per tant, com és possible que amb aquest currículum en prou feines dediqués temps a una labor "obligada" com la composició. La resposta és desconeguda, tanmateix, avui intentarem posar una llum fugaç a alguna de les poques obres que d'ell se'n conserven. El Quartet opus 7 per a dos violins, viola i violoncel és un dels seus tres intents per explorar la composició de música de cambra. Dedicat a Brahms, amb broma inclosa: "...vostè sentirà alleujament al veure el seu nom al títol d'aquest quartet conservat per a la posteritat. Quan la humanitat hagi oblidat el seu Rèquiem alemany la gent dirà aleshores; dedicat a Brahms? Oh, sí, aquell a qui Dessoff dedica el seu Opus 7". Una broma invertida ja que ningú recorda a Dessoff no així a Brahms i al seu Rèquiem. En favor de Dessoff hem de dir que si amb la seva dedicatòria es referia a una semblança musical doncs aleshores si que podem fer una lleu aproximació entre ambdós alemanys. De quatre moviments, l'allegro ben moderato comença amb un tema joiós i alegre que enllaça amb un segon tema més romàntic i proper a l'estil de Brahms. Una introducció pizzicato quasi fúnebre inicia el larghetto que canvia vers un tema més líric i optimista. El tercer moviment, el breu poco andantino, és un vals lent però suaument contrastat. El final allegro con brio s'inicia amb una melodia jovial que tanca el quartet d'una forma festiva. Dessoff va escriure aquest opus 7 el 1878, és a dir, en plena maduresa compositiva fet que hàbilment queda demostrat en la filosofia musical d'aquesta obra. Una partitura fresca i original, rítmicament més senzilla que les obres del seu estimat Brahms però que agradablement ens permet posar nom, cognoms i música a un alemany a qui tots havíem oblidat!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Bartok Quartett
AMAZON: Felix Otto Dessoff: Kammermusik

IMSLP: Felix Otto Dessoff (1835-1892)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Bartók Quartett, L'ensemble Quintett – Felix Otto Dessoff: Kammermusik

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!