dimecres, 22 d’octubre del 2014

NAUMANN, Johann Gottlieb (1741-1801) - Zeit und Ewigkeit (1783)

Achille Etna Michallon - Goatherd Opposite the Falls of Tivoli (c.1817)
Obra d'Achille Etna Michallon (1796-1822), pintor francès (1)



- Recordatori de Johann Gottlieb Naumann -
En el dia de la commemoració del seu 213è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Achille-Etna Michallon (París, 22 d'octubre de 1796 - París, 24 de setembre de 1822) va ser un pintor francès. Fill de l'escultor Claude Michallon, va estudiar pintura amb Jacques-Louis David i Pierre-Henri de Valenciennes. El 1817 va guanyar el premi inaugural del Prix de Roma amb una pintura d'un paisatge. Va viatjar a Itàlia el 1818 on hi va romandre durant dos anys. La influència d'aquest viatge va quedar plasmada en diverses pintures de paisatges italians. Tot i l'enorme talent que va demostrar, fins i tot es creu que Jean Baptiste Corot va ser el seu alumne, la prematura mort, sobrevinguda per una pneumònia, va privar el món del seu esplèndid art. Va morir a París el setembre de 1822.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Achille Etna Michallon (1796-1822) - Altres: Achille Etna Michallon (1796-1822)



Parlem de Música...

Johann Gottlieb Naumann (Blasewitz, 17 d'abril de 1741 - Dresden, 23 d'octubre de 1801) va ser un director i compositor alemany. Es va educar a la Kreuzschule de Dresden i el maig de 1757 va anar a Itàlia com a company de viatge del violinista suec Anders Wesstrom. A Pàdua, Tartini es va interessar per l'alemany, igual que el pare Martini a Bolonya (1762) i Hasse a Venècia. El 1762 va fer el seu debut a Venècia com a compositor d'òperes amb l'intermezzo Il tesoro insidiato. Durant el Carnestoltes de 1764 va col·laborar amb altres dos compositors en l'òpera bufa Li creduti spiriti, i el mateix any, sota recomanació d'Hasse, va ser contractat com a segon compositor d'església a la cort de Dresden. Allà va ser promocionat com a compositor de cambra i d'església (1765) i finalment a mestre de capella el 1776. Va tornar a viatjar a Itàlia durant els anys 1765-68 i 1772-74 on les seves òperes van gaudir de gran èxit. Fins i tot el mateix Joseph Haydn va dirigir Le nozze disturbate el 1780. El 1777, gràcies a les negociacions del Comte Löwenhjelm, el diplomàtic suec a Dresden, Naumann va rebre el nomenament per reformar la Stockholm Hovkapell i reorganitzar el panorama teatral del rei Gustavus III de Suècia. Els fruits del seu treball van culminar en dues de les seves obres mestres, l'òpera Cora och Alonzo (1782) i Gustaf Wasa (1786) inspirada en una idea del mateix rei i considerada, per molts contemporanis, com la millor òpera sueca de la història. El 1786 va ser amablement convidat per la direcció de l'òpera de Copenhaguen per a què iniciés la reforma de la Hofkapelle i reorganitzés l'òpera de la cort danesa. Precisament allà va estrenar, el 1786, l'òpera Orpheus og Eurydike. Tot i rebre una suculent oferta per part de la cort danesa, va decidir tornar a Dresden on va treballar, la resta de la seva vida, com a Oberkapellmeister. Allà va esdevenir tota una figura pública tot dirigint concerts i actuacions de grans oratoris. Va moure's per Alemanya a petició de Friedrich Wilhelm II i el 1788 va estrenar Medea i Protesilao al Teatre d'Òpera Reial de Berlín. El 1792 es va casar amb Catarina von Grodtschilling, filla d'un vice-almirall danès. Els seus néts Emil Naumann (1827-1888) i Karl Ernst Naumann (1832-1910) van ser també compositors. Va continuar la seva carrera de compositor fins l'octubre de 1801, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal secular:

Opera:
Il tesoro insidiato, Intermezzo, 2 Teile (28. Dezember 1762, Venedig)
Li creduti spiriti, dramma giocoso, 3 Akte (18. Februar 1764,Venedig)
L’Achille in Sciro, dramma per musica, 3 Akte (5. September 1767, Palermo, Teatro Santa Cecilia)
Alessandro nelle Indie, dramma per musica, 3 Akte (nicht aufgeführt; 1768 für Venedig komponiert)
La clemenza di Tito, dramma per musica, 3 Akte (1. Februar 1769, Dresden)
Il vilano geloso, dramma giocoso, 3 Akte (20. November 1770, Dresden)
Solimano, dramma per musica, 3 Akte (Karneval 1773, Venedig)
L’isola disabitata, azione per musica, 2 Teile (Februar 1773, Venedig)
Armida, dramma per musica, 3 Akte (13. Juni 1773, Padua)
La villanella incostante, dramma giocoso, 3 Akte (Herbst 1773, Venedig)
wiederaufgeführt als Le nozze disturbate (16. November 1774, Dresden)
Ipermestra, dramma per musica, 3 Akte (1. Februar 1774, Venedig)
L’Ipocondriaco, dramma giocoso, 3 Akte (13. März 1776, Dresden)
Amphion, opéra-ballet, 1 Akt (24. Januar 1778, Stockholm)
Cora och Alonzo, tragédie lyrique, 3 Akte (30. September 1782, Stockholm)
Elisa, dramma per musica, 2 Akte (21. April 1781, Dresden)
Osiride, dramma per musica, 2 Akte (27. Oktober 1781, Dresden)
Tutto per amore, dramma giocoso, 2 Akte (5. März 1785, Dresden)
Gustaf Wasa, tragédie lyrique, 3 Akte (19. Januar 1786, Stockholm)
Orpheus og Eurydike, 3 Akte (31. Januar 1786, Kopenhagen)
La reggia d’Imeneo, festa teatrale, 1 Akt (21. Oktober 1787, Dresden)
Medea in Colchide, dramma per musica, 3 Akte (16. Oktober 1788, Berlin)
Protesilao, dramma per musica, 2 Akte (1. Akt von Johann Friedrich Reichardt; 26. Januar 1789, Berlin)
mit nachkomponiertem 1. Akt von Naumann (Februar 1793, Berlin)
La dama soldato, dramma giocoso, 2 Akte (30. März 1791, Dresden)
Amore giustificato, festa teatrale, 1 Akt (12. Mai 1792, Dresden)
Aci e Galaea, ossia I ciclopi amanti, dramma giocoso, 2 Akte (25. April 1801, Dresden)

Other:
Lieder: Freimäurerlieder … zum Besten der neuen Armenschule (Leipzig, 1775);
40 Freymäurerlieder zum Gebrauch der teutschen auch französischen Tafellogen (Berlin, 1782, 2/1784);
Sammlung von [36] Liedern (Pförten, 1784), also pubd as Sammlung von [36] deutschen, französischen und italiänischen Liedern (Leipzig, n.d.);
12 von Elisens geistlichen Liedern (E. von der Recke) (Dresden, 1787);
6 neue Lieder, 1v, pf/hp (Berlin, c1795);
25 neue Lieder verschiedenen Inhalts (Recke) (Dresden, 1799);
at least 11 pubd separately, incl. Aedone und Aedi, oder Die Lehrstunde (Klopstock) (Dresden, 1786), Die Ideale (F. von Schiller) (Dresden, 1796), Elegie (Hartmann) (Dresden, n.d.), many in contemporary anthologies and periodicals; 2, A-Wn

Solo cants.:
Versuch über … Ode an den Mai (C.A. Clodius) (Berlin, 1779);
Cantatina an die Tonkunst (Kühnel) (Vienna and Leipzig, 1801);
12 in D-Dlb, incl. La Didone abbandonata (Maria Antonia Walpurgis), Fileno a Nice che parte, S, 2 vn, bc, De idolo mio trafitto, with orch

Other works:
Canzonetta, Ecco quel fiero istante (Metastasio), S, 2 vn, hpd (Leipzig, 1778);
6 ariettes (F. Hartig) (Dresden, c1790);
6 ariettes … italiänisch, 6 ariettes … französisch, both (?1790);
12 Canons, 3vv, bc (Oranienburg, n.d.);
Rundgesang (Brunswick, n.d.);
Skalen mit unterlegtem Bass zur Übung der Stimme (Leipzig, 1805);
many It. songs pubd separately;
Bey der Tonkunst Hochaltar, canon, B-Bc, arias, rondos, trios, duets etc., A-Wgm, Wn, B-Bc, D-Bsb, Dlb, LEm, LÜh, Mbs, SWl, W, GB-Lbl, I-Mc, Pca, S-Uu, USSR-KAu

Vocal religiosa:

Orats (texts by Metastasio and for Easter Saturday performances in Dresden unless otherwise stated): La passione di Gesù Cristo, 1767, Padua, 1768, D-Bsb, Dlb, I-Pca, ed. in IO, xxvii (1986);
Isacco, figura del Redentore, 1772, D-Bsb, Dlb, GB-Lbl;
S Elena al calvario, 1775, D-Bsb, Dlb;
Giuseppe riconosciuto, 1777, Bsb, Dlb, LEm;
Il ritorno del figliolo prodigo (G. Migliavacca), 1785, Dlb;
La passione di Gesù Cristo, 1787, Bsb, ed. in IO, xxvii (1986);
La morte d’Abel, 1790, Dlb;
Davide in Terebinto, figura del Salvatore (C. Mazzolà), 1794, Bsb, Dlb;
I pellegrini al sepolcro, 1798, A-Wgm, D-Bsb, Dlb, MR, song arr. hp/hpd (Dresden, 1798), Eng. trans. (London, n.d.);
Il ritorno del figliolo prodigo (?Migliavacca), 1800;
Betulia liberata, 1805, Dlb;
Joseph reconnu de ses frères (after Metastasio), ?Paris, Dlb;
miscellaneous arias from orats, Bsb

Sacred choral cants. (composed for the court at Schwerin, texts by H.J. Tode):
Zeit und Ewigkeit, 1783, A-Wgm, Wn, D-MR, SWl, rev. 1797, Bsb;
Unsere Brüder, 1785, A-Wn, D-Dlb, SWl;
Gottes Wege, c1795, A-Wn, D-Bsb, Dlb, SWl;
3 others, Bsb

Masses:
Missa solenne, A  (Vienna, 1804);
20 others, Dlb;
copies and individual movts, most in Bsb, some in A-KN, Wgm, Wn, CH-E, D-LEt, SWl

Other works:
Singet dem Herrn ein neues Lied (Leipzig, c1786);
Um Erden wandeln Monde, with Vater Unser (F.G. Klopstock), score and vs (Leipzig, c1798);
Lobe den Herrn, meine Seele, 4vv, orch (Vienna, n.d.);
20 offs;
Si torrente, motet, S, orch;
In coelo tam serena, motet, T, orch;
Pange lingua, hymn, 4vv, orch;
9 vespers;
many individual psalms for choir, soloists and orch;
19 Marian ants;
3 TeD;
2 lits:
liturgical works catalogued in MS Verzeichniss derer sämtlichen Kirchen Musicalien so vom Herrn Capellmeister Naumann verfertiget worden sind, presumably 1801, Dlb;
most works in autograph in Dlb, copies in A-KN, Wn, B-Bc, D-Bsb, LEt, Mbs, SWl, Z, GB-Lbl, I-Baf, USSR-KAu

Instrumental:

Orch:
Conc., hpd/pf, orch (Darmstadt, c1793);
12 syms., D-Bsb, LEm, RH, Rtt, RUl, SWl, Z, 4 others, lost, listed in Breitkopf catalogue and suppls., 1766–77;
some op ovs. also pubd as syms. (see thematic index of syms. in The Symphony 1720–1840, ser. C, x, New York, 1984)

Chbr:
6 Qts, hpd/pf, fl, vn, b, op.1 (Berlin and Amsterdam, 1786);
Airs françois, pf, gui (Hamburg, 1792);
6 Sonatas, kbd, vn, op.2 (Berlin, n.d.);
6 duos faciles, 2 vn (Leipzig, n.d.), ed. P. Bormann (Kassel, 1951);
Sonatina, hpd, (ob, bn)/(fl, b), D-Dlb;
2 trios, 2 vn, va, I-Pca, no.4 ed. E. Sauter (Gräfelfing, 1993), no.5 ed. P. Bormann (Hamburg, c1953);
sonatas, kbd, vn, 6 each in B-Bc, D-Bsb, 4 in Dlb, 1 each in W, I-Pca;
duo, lute, glass harmonica, D-Bsb

Kbd:
[12] sonates, glass harmonica/pf, i–ii (Dresden, 1786–92), 3 ed. H. Eppstein (Stockholm, 1950);
6 sonates, pf/glass harmonica, op.4 (Berlin and Amsterdam, n.d.);
Conc., 2 hpd, Dlb;
7 sonatas, Dlb;
3 movts, W

Font: En català: Johann Gottlieb Naumann (1741-1801) En castellano: Johann Gottlieb Naumann (1741-1801) In english: Johann Gottlieb Naumann (1741-1801) Altres: Johann Gottlieb Naumann (1741-1801)



Parlem amb veu pròpia...

Johann Gottlieb Naumann és un dels grans mestres alemanys del classicisme a l'espera d'un major protagonisme ja que el seu repertori, per extensió i especialment per qualitat, està bullent de tresors. Autor de més de 20 òperes, 12 oratoris, 21 misses, 12 simfonies i nombrosa música vocal i instrumental, estem parlant d'un dels compositors més importants de la segona etapa del segle XVIII i del major exponent de la cort alemanya de Dresden entre Hasse i Weber. El seu estil, en els seus inicis proper a l'escola napolitana però també hereu del pare Martini, Paisiello i Galuppi, entre altres, evoluciona en les seves òperes més tardanes apropant-se a Gluck i a l'opera francesa amb la inclusió de ballets i grans cors. Fins i tot, la seva òpera Cora och Alonzo, anticipa la famosa Der Freischütz de Weber. Alhora, Naumann conscient de les manifestacions literàries del Sturm und Drang, introdueix idees romàntiques embrionàries en la música de la seva última etapa com a compositor, fent especial èmfasi en el culte a la naturalesa i en el valor de l'amistat. Naumann, no obstant, en la seva labor de mestre de capella també va ser obligadament autor de nombroses obres religioses. Misses, algunes d'elles impressionants, oratoris, motets, ofertoris, etc., formen part també del seu repertori. I dins d'aquest també hi trobarem un capítol dedicat a la cantata alemanya, l'obra del seu repertori més propera, salvant les distàncies, a Bach però especialment al seu col·lega Homilius. La cantata "Zeit und Ewigkeit" per a solistes, cor i orquestra, i escrita pel teòleg Heinrich Julius Tode, estratificada de forma característica per recitatius (els he omès voluntàriament per centrar-me en la part musical, en qualsevol cas en la pertinent edició l'obra està completa), àries, cors i corals, és una de les obres més properes a la tradició musical germànica més conservadora de tot el repertori de Naumann. Estrenada probablement el dia 1 de gener de 1784, el text de la cantata fa referència al "contrast entre el mundà que es lliura al plaer sense preocupacions i al cristià que piadosament té en compte el final de la vida. Mentre que el primer, sorprès per la mort, es desespera, aquest últim l'acull amb satisfacció i veu la tomba com un lloc de repòs i de transició a l'última sentència i a l'anhelada vida eterna." Una obra madura, en certs moments fosca i dramàtica per acabar amb el jubili de la salvació. Són poques les reminiscències de Bach en l'obra de Naumann, no obstant, la d'avui la referència és obligada... i benvinguda sigui!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

INTÈRPRETS: Simone Kermes (soprano); Britta Schwarz (contralto); Marcus Ullmann (tenor); Gotthold Schwarz (bass) Körnerscher Sing-Verein Dresden; Dresdner Instrumental-Concert; Peter Kopp
RECICLASSICAT: NAUMANN, Johann Gottlieb (1741-1801)
JPC: Johann Gottlieb Naumann (1741-1801) - Zeit und Ewigkeit
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Johann Gottlieb Naumann (1741-1801) - Zeit und Ewigkeit

















Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: