dimarts, 7 d’octubre del 2014

VALENTE, Antonio (c.1520-c.1580) - Intavolatura de Cimbalo

Paul Brill - An extensive Italianate landscape with shepherds
Obra de Paul Brill (1554-1626), pintor flamenc (1)





Parlem de Pintura...

Paul Brill (Anvers, 1554 - Roma, 1626) va ser un pintor flamenc que va treballar la major part de la seva vida a Roma, on es va establir a partir del 1575. A diferència d'altres autors flamencs, no només va treballar sobre tela, sinó també al fresc. Els seus mentors estilístics van ser Adam Elsheimer i Annibale Carracci. Les obres d'aquest autor li van proporcionar els paràmetres classicistes de l'idealisme italià. No content amb aquest aprenentatge, va voler aprofundir en el paisatge on el seu model va ser Claude Lorrain. Al costat de Paul va treballar el seu germà Mattheus, col·laborador íntim fins al punt que actualment es fa difícil distingir, en alguns casos, l'obra de tots dos. La seva obra va tenir una marcada vocació comercial ja que sovint les seves pintures viatjaven en vaixell cap als nombrosos clients espanyols, flamencs i britànics, que valoraven extraordinàriament aquests paisatges de petit format i d'agradable contemplació. És així com algun va acabar a les col·leccions reials espanyoles, actualment al Museu del Prado. Paul Brill va morir a Roma el 1626.

Font: En català: Paul Brill (1554-1626) En castellano: Paul Brill (1554-1626) In english: Paul Brill (1554-1626) - Altres: Paul Brill (1554-1626)



Parlem de Música...

Antonio Valente (c.1520 - c.1580) va ser un organista i compositor italià. Segons el prefaci escrit en la Intavolatura de cimbalo de 1576 per part de Frat'Alberto Mazza, Valente va patir ceguesa des de ben petit. Es desconeix gran part de la seva vida però sabem que va treballar com a organista a l'Església de San Angelo a Nido de Nàpols entre els anys 1565 i 1580. Scipione Cerreto el va incloure el 1601 entre els organistes morts a Nàpols, cosa que indica que ell va néixer, viure o treballar en aquella ciutat. La seva obra és molt important ja que representa una de les primeres publicacions per a teclat de l'escola napolitana. Va morir en una ciutat i en una data desconegudes.

OBRA:

Intavolatura de cimbalo … libro primo (Naples, 1576) [dated 1575 at the end of the volume]: 1 fantasia;
6 ricercares;
Salve regina;
3 intabulations;
6 sets of variations;
3 dances; ed. C. Jacobs (Oxford, 1973)
Versi spirituali sopra tutti le note, con diversi canoni spartiti per sonar ne gli organi, messe, vespere, et altri officii divini (Naples, 1580); ed. I. Fuser (Padua, 1958)

Font: En català: Antonio Valente (c.1520-c.1580) En castellano: Antonio Valente (c.1520-c.1580) In english: Antonio Valente (c.1520-c.1580) Altres: Antonio Valente (c.1520-c.1580)



Parlem amb veu pròpia...

Valente és un nom mitjanament conegut dins la nombrosa família musical italiana. Tot i que actualment no tenim la remota certesa de quasi cap aspecte de la seva vida, el seu nom té un lligam inherent amb l'orgue i el clavicèmbal, instruments amb els que va professionalitzar el seu esperit musical. En nom d'aquests va compondre diverses obres, possiblement més de les que avui coneixem, i entre elles en destaca la seva col·lecció Intavolatura de cimbalo de 1576 i publicada a Nàpols. Primer o dels primers representants de l'escola de teclat de Nàpols, les obres de Valente fan un recorregut temàtic als principis musicals d'aleshores i segueixen certs models ja consolidats a Espanya d'autors com Cabezón o Bermudo. Fantasies, ricercares, intabulacions, variacions i danses són els característics moviments d'aquest recull de partitures. En general, són obres alegres i festives però també serenes i reflexives i, possiblement, la més característica és el famós Lo ballo dell'intorcia, una delícia pels sentits. Personalment, Antonio Valente va ser un dels primers compositors a qui vaig tenir el plaer d'escoltar ja fa uns quants anys. Curiosament, el meu bagatge musical d'aleshores, provinent en bona part del singular i interessant univers del Heavy Metal, no tenia res a veure amb la filosofia musical renaixentista i prebarroca de l'enigmàtic compositor italià. No obstant, recordo lúcida i perfectament la facilitat amb la que em va captivar. No sabria respondre coherentment per què, tanmateix, és molt probable que la meva posterior exploració sistemàtica de la música clàssica fos, en gran part, "culpa" d'aquest escorredís italià. Per tant, sempre tindré un petit deute amb Antonio Valente a qui les gràcies, en primera persona, seran sempre eternes!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional...

Valente, A.: Intavolatura De Cimbalo

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

5 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Estimado Pau:

    ¡Qué recuerdo tan maravilloso nos has contado sobre Valente!
    (curioso lo del heavy-metal...). No me extraña q tengas a
    (don) Antonio cerca de tus sentimientos.

    ...Yo quizá no tenga un hecho musical q me motivara como a tí,
    pero sí recuerdo escuchar de pequeño El Amor Brujo en el LP de
    mis padres, y quedarme prendado para siempre de Falla y del
    flamenco (y entrarme el gusanillo de ¡¿qué es esto?! ¡Necesito
    saber más!).
    Ya más mayor, también en LP de mi madre, el fragmento de el
    Funeral de Sigfrido, por Fürtwangler y la Filarmónica de Berlín,
    me atravesó como el rayo y me convirtió a Wagner de inmediato...

    ...yo venía del folk-rock, de Ray Charles y de gente como Supertramp...

    Volviendo a Valente (total novedad para mí) suena genial, parecido
    como mencionas a Cabezón y compañía. Me encanta! Muchas gracias...

    ¡Viva la música y su capacidad para "remover" las almas!

    Saludos, Daniel, desde Madrid.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimado Daniel,

      La verdad, te sorprendería la cantidad de referencias que la música "heavy" dedica a la música clásica. Ejemplos te podría dar muchos... de hecho, de vez en cuando y cuando el tiempo me lo permite, aún escucho alguno de mis antiguos grupos favoritos.... sin duda la música nos abre la puerta a mundos desconocidos... y en mi caso el Heavy me abrió la puerta, y de qué manera, a la música clásica!

      Gracias por tus palabras!
      Abrazo desde Barcelona!

      Salut!
      Pau

      Elimina
  3. Anda,como la conversión de Pablo,azote de cristianos!!
    jajaja!!! me alegro...dicen que los que escuchan Heavy
    tienen medio pie en el caldero de Pedro Botero!!
    Fuera broma,me encanta su pagina.
    Gracias por el esfuerso,
    un gaditano.
    Somos un instante en la eternidad y una mota en la inmensidad.
    juanito

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mundo nunca es como parece, y el heavy forma parte, también, de mi vida! Sin duda!
      Y aun siendo un instante insignificante... vamos a disfrutarlo con música, fiesta y buen humor!

      Muchas gracias!
      Abrazo!

      Pau

      Elimina