Obra de Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865), pintor austríac (1)
- Recordatori de Johann Nepomuk Hummel -
En el dia de la commemoració del seu 177è aniversari de decés
Parlem de Pintura...
Ferdinand Georg Waldmüller (Wien, 15 de gener de 1793 - Hinterbrühl, 23 d'agost de 1865) va ser un escriptor i pintor austríac i representant destacat del moviment Biedermeier. Va estudiar durant poc temps a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena per ràpidament independitzar-se tot pintant retrats. El 1811, va obtenir un càrrec de docent per als fills del comte Gyulay, a Croàcia. Tres anys més tard, va tornar a Viena i va treballar el seu estil copiant les obres de grans mestres. Aviat es va interessar per la naturalesa i va començar a pintar paisatges. És en aquesta temàtica on va assolir la seva major originalitat. El seu sentit del color i bon coneixement de la natura, el van ajudar a aconseguir algunes pintures molt notables. El 1823 va fer un retrat de Ludwig van Beethoven que va servir de base a Lazarus Sichling per a realitzar el gravat més conegut del músic. Va estar treballant durant un temps com a professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena, però sovint va mostrar divergències amb l'elit de Viena a causa de les seves crítiques sobre el sistema acadèmic de l'Acadèmia, ja que el seu interès era la naturalesa. Va ser autor d'un gran nombre de retrats així com de paisatges i pintures de gènere. Va dedicar temps a la literatura d'art tot escrivint obres de perfil pedagògic en aquest sentit. Va morir a Hinterbrühl l'agost de 1865.
Font: En català: No disponible - En castellano: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) - In english: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865) - Altres: Ferdinand Georg Waldmüller (1793-1865)
Parlem de Música...
Johann Nepomuk Hummel (Pressburg, 14 de novembre de 1778 - Weimar, 17 d'octubre de 1837) va ser un pianista, director, professor i compositor austríac i considerat un dels més grans pianistes i compositors de la seva època. Hummel va ser, des de ben petit, un nen prodigi. Als 4 anys ja sabia llegir música, als 5 tocava el violí i als 6 el piano. Quan tenia 8 anys la seva família es va traslladar a Viena on el seu pare Johannes es va convertir en director musical de l'efímer Teatre auf der Wieden. Allà Hummel va iniciar la seva acadèmia amb el piano tot convertint-se en deixeble de Mozart que amablement li va donar classes gratuïtes sorprès per l'enorme talent del seu pupil. Fins i tot Hummel es va traslladar a viure a casa del seu mestre, tot un privilegi, i ben aviat es van fer bons amics. El primer concert públic d'Hummel va ser precisament sota la direcció de Mozart el 1787. El 1788 va iniciar una gira amb el seu pare per diversos països europeus. El 1790, a Edimburg, Hummel va causar una gran sensació i es va convertir en professor. Va passar dos anys a Anglaterra on va treballar, també, com a intèrpret i compositor. El 1792 es va traslladar, juntament amb el seu pare, als Països Baixos on va treballar pel Príncep fins que la Revolució Francesa els va obligar a emigrar a Alemanya i finalment a Viena el 1793. A Viena, Hummel es va dedicar més a l'estudi, ensenyament i composició i rarament als escenaris on la seva presència va ser testimonial. Va estudiar contrapunt amb Albrechtsberger i composició vocal amb Salieri. Va coincidir amb J. Haydn, a qui havia conegut breument a Londres, i es va convertir en el seu alumne a l'orgue.
Hummel va viure un període de grans dificultats econòmiques fet pel qual es va veure obligat a donar classes de piano extenuants. La irrupció de Beethoven va dibuixar un nou escenari per Hummel que va veure en el geni alemany com a un difícil rival tot i compartir una bona amistat. Tot i rebre nombroses ofertes de treball, Hummel es va decantar per la que va rebre de Nikolaus Esterházy a Eisenstadt el 1804. Allà va exercir de mestre de capella i va ser precisament en aquest període que va escriure la majoria de les seves nombroses obres religioses. Allotjament i jornal de 1200 florins van ser les condicions laborals d'Hummel sota les ordres del príncep. Les seves funcions, a banda de compondre, van ser les de dirigir el cor de nens, administració de l'arxiu d'Haydn i de la docència instrumental. Tot i que el 1808 va ser acomiadat, la defensa d'Haydn li va permetre recuperar el seu lloc de treball que definitivament va quedar cancel·lat el 1811. Aquell any va retornar a Viena on es va concentrar en la composició d'obres de piano, de cambra i teatrals. El 1813 es va casar amb la coneguda cantant Elisabeth Röckel, amb qui va tenir dos fills, un va ser pianista i l'altre pintor. Tot i coincidir amb un Beethoven esplendorós, la diferència d'estils entre ambdós compositors va facilitar que Hummel fos àmpliament admirat. El 1814 va ser l'any que Hummel va decidir tornar a escena com a pianista. La seva excel·lència amb l'instrument el va convertir en tota una celebritat arreu d'Europa. El 1816 va iniciar una gira de concerts per Alemanya plena d'èxits però d'inexplicable inestabilitat financera.
Aquest fet va preocupar a Hummel i va decidir buscar un lloc de retir definitiu on establir-se i dedicar-se a la seva família. El 1819 es va instal·lar a Weimar on va assolir un càrrec ben remunerat i estable de mestre de capella. Aquells anys van ser molt productius fruit de la vida tranquil·la que gaudia a la plàcida ciutat alemanya. Es va fer amic de Goethe i es va convertir en una de les atraccions turístiques de la ciutat. Va treballar al teatre de la cort tot interpretant obra pròpia i també de molts contemporanis i clàssics. La dècada del 1820 va ser la de major productivitat i probablement de felicitat de l'austríac. Des d'allà, ben instal·lat amb la seva família, va iniciar algunes gires que el van dur a Rússia, on va conèixer a John Field el 1822, a Polònia, on va coincidir amb Chopin el 1828, a França i als Països Baixos. El 1827 ell i el seu alumne Ferdinand Hiller es van dirigir a Viena per acomiadar-se del seu bon amic Beethoven abans de morir. Hummel fins i tot va ser l'encarregat de dur el fèretre en el funeral i de dirigir el concert commemoratiu seguint les instruccions que Beethoven havia escrit. Aprofitant l'estada a Viena, Hummel es va reunir per última vegada amb Schubert, amb qui també va compartir una bona amistat. Des d'allà va retornar a Weimar abans de tornar a visitar París i Londres. En aquests darrers anys la fama d'Hummel va anar decaient amb el temps. El seu estil clàssic, hereu de Mozart, va sucumbir al fervor romàntic. Malalt, el 1834 va visitar Viena en la que seria la última gira de concerts de la seva vida. La seva mort, el 1837 a Weimar, es va considerar com la fi del classicisme i pertinentment es va interpretar el Rèquiem de Mozart com a punt i final d'una vida, però també de tota una Era.
OBRA:
Llistat de composicions d'Hummel.
Font: En català: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) - En castellano: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) - In english: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837) - Altres: Johann Nepomuk Hummel (1778-1837)Hummel va viure un període de grans dificultats econòmiques fet pel qual es va veure obligat a donar classes de piano extenuants. La irrupció de Beethoven va dibuixar un nou escenari per Hummel que va veure en el geni alemany com a un difícil rival tot i compartir una bona amistat. Tot i rebre nombroses ofertes de treball, Hummel es va decantar per la que va rebre de Nikolaus Esterházy a Eisenstadt el 1804. Allà va exercir de mestre de capella i va ser precisament en aquest període que va escriure la majoria de les seves nombroses obres religioses. Allotjament i jornal de 1200 florins van ser les condicions laborals d'Hummel sota les ordres del príncep. Les seves funcions, a banda de compondre, van ser les de dirigir el cor de nens, administració de l'arxiu d'Haydn i de la docència instrumental. Tot i que el 1808 va ser acomiadat, la defensa d'Haydn li va permetre recuperar el seu lloc de treball que definitivament va quedar cancel·lat el 1811. Aquell any va retornar a Viena on es va concentrar en la composició d'obres de piano, de cambra i teatrals. El 1813 es va casar amb la coneguda cantant Elisabeth Röckel, amb qui va tenir dos fills, un va ser pianista i l'altre pintor. Tot i coincidir amb un Beethoven esplendorós, la diferència d'estils entre ambdós compositors va facilitar que Hummel fos àmpliament admirat. El 1814 va ser l'any que Hummel va decidir tornar a escena com a pianista. La seva excel·lència amb l'instrument el va convertir en tota una celebritat arreu d'Europa. El 1816 va iniciar una gira de concerts per Alemanya plena d'èxits però d'inexplicable inestabilitat financera.
Aquest fet va preocupar a Hummel i va decidir buscar un lloc de retir definitiu on establir-se i dedicar-se a la seva família. El 1819 es va instal·lar a Weimar on va assolir un càrrec ben remunerat i estable de mestre de capella. Aquells anys van ser molt productius fruit de la vida tranquil·la que gaudia a la plàcida ciutat alemanya. Es va fer amic de Goethe i es va convertir en una de les atraccions turístiques de la ciutat. Va treballar al teatre de la cort tot interpretant obra pròpia i també de molts contemporanis i clàssics. La dècada del 1820 va ser la de major productivitat i probablement de felicitat de l'austríac. Des d'allà, ben instal·lat amb la seva família, va iniciar algunes gires que el van dur a Rússia, on va conèixer a John Field el 1822, a Polònia, on va coincidir amb Chopin el 1828, a França i als Països Baixos. El 1827 ell i el seu alumne Ferdinand Hiller es van dirigir a Viena per acomiadar-se del seu bon amic Beethoven abans de morir. Hummel fins i tot va ser l'encarregat de dur el fèretre en el funeral i de dirigir el concert commemoratiu seguint les instruccions que Beethoven havia escrit. Aprofitant l'estada a Viena, Hummel es va reunir per última vegada amb Schubert, amb qui també va compartir una bona amistat. Des d'allà va retornar a Weimar abans de tornar a visitar París i Londres. En aquests darrers anys la fama d'Hummel va anar decaient amb el temps. El seu estil clàssic, hereu de Mozart, va sucumbir al fervor romàntic. Malalt, el 1834 va visitar Viena en la que seria la última gira de concerts de la seva vida. La seva mort, el 1837 a Weimar, es va considerar com la fi del classicisme i pertinentment es va interpretar el Rèquiem de Mozart com a punt i final d'una vida, però també de tota una Era.
OBRA:
Llistat de composicions d'Hummel.
Parlem amb veu pròpia...
Gaudiu i compartiu!
Informació addicional...
INTÈRPRETS: Atalanta Fugiens (ensemble)
AMAZON: Hummel: Chamber Music at Schonbrunn
ALLMUSIC: Hummel Piano Quintets Op.74, Op.87
Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina