VOLKMANN, Friedrich Robert (1815-1883) - Cello Concerto in a, Op.33

Obra d'Alfred Sisley (1839-1899), pintor francès (1)

- Recordatori de Friedrich Robert Volkmann -

En el dia de la commemoració del seu 131è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Alfred Sisley (París, 30 d'octubre de 1839 - Moret-sur-Loing, 29 de gener de 1899) va ser un pintor francès impressionista. De pares anglesos, va ser enviat a Anglaterra per a aprendre'n l'idioma i realitzar estudis de comerç, contraposats als seus desitjos artístics. Va començar a pintar com a aficionat tot i que ràpidament va poder entrar a l'estudi de Charles Gleyre on va conèixer a Renoir i Bazille. La guerra franc-prusiana de 1870 va arruïnar a la seva família i va obligar a Sisley a marxar a Londres. En aquest impàs és quan decideix ser pintor. El 1874 va exposar en la primera exposició dels impressionistes i ho va continuar fent els anys 1876, 1877 i 1882. Sisley va ser eminentment un pintor paisatgista, que es va distingir dels seus col·legues impressionistes per la decisiva intervenció als seus quadres dels elements més imponderables: l'aigua, la neu, el cel, la boira, de tal forma que ha estat considerat, al costat de Monet, com un dels impressionistes més purs. Entre 1872 i 1880 va realitzar el millor de la seva producció: paisatges de gran espontaneïtat dels voltants de París, de Marly-le-Roi, Louveciennes, Bougival, Sèvres, Saint-Cloud o Meudon. Va morir com havia viscut, en la pobresa, abans de poder contemplar com els seus quadres, que en angoixants moments de penúria havia venut a preus irrisoris, poc després de la seva mort començaven a ser apreciats per la crítica i el públic i arribaven a elevades cotitzacions al mercat artístic. Va morir a Moret-sur-Loing el gener de 1899.

Font: En català: Alfred Sisley (1839-1899) - En castellano: Alfred Sisley (1839-1899) - In english: Alfred Sisley (1839-1899) - Altres: Alfred Sisley (1839-1899) 

---

Parlem de Música...

Friedrich Robert Volkmann (Lommatzsch, 6 d'abril de 1815 - Budapest, 29 d'octubre de 1883) va ser un compositor alemany. El seu pare, kantor i professor a Lommatzsch, va ser el seu primer mestre en el piano i l'orgue. Amb 17 anys va entrar al Gymnasium de Freiberg on va estudiar música amb August Ferdinand Anacker. El 1836, va viatjar a Leipzig on va estudiar composició amb Carl Ferdinand Becker. Allà va entrar en contacte amb Schumann i va assistir en diversos concerts de Mendelssohn a la Gewandhaus. L'estil d'ambdós compositors marcaria el camí musical de Volkmann. El 1841 va viatjar a Budapest on, exceptuant un període de quatre anys a Viena (1854-58), hi va viure la resta de la seva vida. Allà, en una ciutat amb poca presència musical, es va convertir en una de les figures musicals més preeminents. Allà va treballar amb Liszt i Erkel a la recentment fundada Reial Acadèmia de Música Nacional Hongaresa. Va morir a Budapest l'octubre de 1883.

OBRA:

Vocal religiosa: 

Off, S, chorus, orch;
2 masses, male vv;
6 choruses, 3 with pf acc., 3 unacc.;
2 songs, 1v, orch

Vocal secular: 

29 partsongs, 7 for mixed chorus, 18 for male chorus, 3 for female/children's chorus, 1 for female/children's chorus, pf/hmn acc.;
6 songs, 2vv, pf; 2 arias, 1v, orch;
3 songs, 1v, vc, pf;
37 songs, 1v, pf

Instrument amb orquestra:

2 syms.;
4 ovs.;
3 serenades, str;
Vc Conc.;
Concert Piece, pf, orch;
Incid music

Instrumental de cambra:

6 str qts;
2 pf trios;
2 sonatas, vn, pf;
2 sonatinas, vn, pf;
Shorter works, vn, pf and vc, pf;
Sonatina, pf 4 hands;
Sonata, 2 variation sets, pf solo;
Numerous character-pieces, pf solo and pf 4 hands

Font: En català: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883) - En castellano: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883) - In english: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883) - Altres: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883)

---

Parlem amb veu pròpia...

Robert Volkmann va ser un compositor alemany que va fer les maletes per viure la major part de la seva vida a Hongria. Allà, va revolucionar, a mitges, la vida musical de Budapest. I diem a mitges perquè en la seva arribada a la ciutat se'l va veure com un renovador que importaria la música de la nova escola alemanya en terres hongareses. La realitat va ser diferent ja que el seu llibre d'estil va ser, amb matisos, el classicisme. La seva obra, dividida en música vocal (misses, cançons i algun intent d'oratori i òpera) i en música instrumental (simfonies, concerts, obra de piano, etc,.), va ser extensa i acadèmicament molt ben elaborada. Instrumentalment, hem de diferenciar les simfonies i els quartets de corda, en un estil clàssic evident, d'altres obres com el concert de violoncel que avui escoltarem o el trio de piano, més properes als models alemanys de Mendelssohn i Schumann, els dos màxims referents del seu repertori. Punt i apart va ser la seva música per a piano, d'estil més inconnex i recognoscible i possiblement la més propera al ritmes folklòrics hongaresos, en sintonia amb Lizst. Doncs bé, d'aquest autor alemany, escoltarem el Concert en La menor opus 33 (1855) per a violoncel i orquestra i l'encantador Souvenir de Maroth, Op. 6 per a piano sol. Parlant del concert, Volkmann va tractar d'imitar una característica molt comuna en l'obra de Mendelssohn, la de la unificació, és a dir, tot un concert escrit com si fos un únic moviment tot i els canvis de ritme, forma i tema evidents. En essència, aquest concert es presenta en una forma sonata de diferents capítols. L'obertura la introdueix el violoncel que proposa el tema i que solemnement l'orquestra emfatitza d'una forma brillant en un dels moments més antològics, segons el meu parer, d'aquest concert. Frases de transició accentuades pel violoncel i per la utilització de la gamma completa de registres de l'instrument, ens introdueixen a un segon tema més tranquil. Un diàleg entre el violoncel, fagot i oboè, en una curiosa forma quasi recitativa, condueix a la part central del concert, que s'aproxima melòdicament al primer moviment si bé amb noves idees hàbilment combinades. Girs dramàtics, llargs silencis orquestrals pel lluïment solista i un retorn al primer tema ens van dibuixant lentament les bases dels darrers acords finals. La interpretació, sonata però especialment concert, és de gran qualitat. Actualment, Volkmann gaudeix, tot i el silenci de la seva obra en els escenaris, d'un benestar discogràfic instrumental sorprenent motiu pel qual, de ben segur, en seguirem parlant!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: István Kassai (piano)
INTÈRPRETS: Alban Gerhardt (cello); Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin; Hannu Lintu (conductor)
AMAZON: Volkmann: Souvenir De Maroth / Visegrad / Ungarische Lieder
HYPERION: The Romantic Cello Concerto, Vol. 2 - Volkmann, Dietrich, Gernsheim & Schumann

IMSLP: Friedrich Robert Volkmann (1815-1883)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Istvan Kassai – Volkmann: Souvenir De Maroth / Visegrad / Ungarische Lieder

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!