MASSONNEAU, Louis (1766-1848) - Symphony 'La tempète et le calme' (1794)

Obra d'Edwin Henry Landseer (1802-1873), pintor anglès (1)

- Recordatori de Louis Massonneau -

En el dia de la commemoració del seu 166è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Edwin Landseer (Londres, 7 de març de 1802 - 1 d'octubre de 1873) va ser un pintor i escultor anglès. Es va especialitzar en el dibuix d'animals antropomorfs, de les terres altes escoceses, de grups familiars i escenes de gènere. Landseer va néixer en el sí d'una família d'artistes i es va formar juntament amb el pintor històric Benjamin Haydon, de qui va aprendre la importància d'estudiar anatomia. Aquesta primera lliçó va proporcionar un dels camins per iniciar la seva carrera artística. Els seus quadres d'animals, per exemple, són sensiblement realistes i reflecteixen la seva comprensió de l'anatomia i la psicologia animal. Als 14 anys ja exposava amb regularitat a la Royal Academy of Arts, i va ser en aquesta edat quan va ingressar a la prestigiosa acadèmia d'art londinenca. Allà va ser elegit membre de ple dret als 24 anys. Va realitzar molts viatges a les terres altes escoceses i va pintar nombrosos quadres de la regió com El monarca de la carrerada (1851). El client més important de Landseer fou la Reina Victòria. El seu primer quadre per aquesta fou un retrat del gos Dash. Ben aviat la monarquia es va convertir en mecenes de la seva pintura. Landseer va tenir molt d'èxit al llarg de la seva vida, malgrat que va sofrir problemes mentals durant la vellesa. Fou nomenat cavaller el 1850, després d'haver refusat semblant honor vuit anys abans. Malgrat no gaudir de bona salut, va esculpir una de les seves millors obres just al final de la seva vida, els quatre lleons de bronze que envolten l'estàtua de l'almirall Nelson a Trafalgar Square i que es va instal·lar el 1867. En definitiva, va ser un dels principals pintors d'animals de l'Anglaterra victoriana, que sàviament va combinar el contingut emocional amb un enorme realisme. Una característica decisiva de l'obra de Landseer va ser la qualitat antropomorfa d'aquests quadres que sovint al·ludien a un relat dramàtic i emocional, com l'inquietant Una pota de gat (1824), Afecte (1829) i El vell gos pastor de Mourner (1837). Va morir, probablement a Londres, l'octubre de 1873.

Font: En català: Edwin Henry Landseer (1802-1873) - En castellano: Edwin Henry Landseer (1802-1873) - In english: Edwin Henry Landseer (1802-1873) - Altres: Edwin Henry Landseer (1802-1873)

---

Parlem de Música...

Louis Massonneau (Kassel, 10 de gener de 1766 - Ludwigslust, 4 d'octubre de 1848) va ser un director, violinista i compositor alemany d'origen francès. Fill d'un cuiner de la cort de Kassel, va estudiar violí amb el mestre de capella Jacques Heuzé i composició amb el violinista Joseph Karl-Rodewald. El 1783 va assolir el càrrec de violinista i viola d'amore de la Hofkapelle del Landgravi Frederic II. Després de la mort d'aquest, el 1785 es va traslladar a Göttingen per tal d'esdevenir primer violinista sota la direcció de Forkel. El 1795 va rebre el nomenament de director a Frankfurt. Dos anys més tard va ocupar el càrrec de director d'un teatre a Altona i el 1799 va ser triat director de la capella musical del príncep de Dessau, El 1803 es va establir a Ludwigslust com a assistent de mestre de capella d'Eligio Celestino. Quan va morir el 1812 va ocupar el seu càrrec i la direcció orquestral fins a la seva jubilació el 1837. Entre els anys 1803 i 1837 va recopilar diàriament informació relativa a la seva activitat professional document convertit, a dia d'avui, en una font de gran valor històric. Va morir a Ludwigslust l'octubre de 1848.

OBRA:

Vocal:

-Religiosa: 22 offertories, chorus, orch, 1810–21; Missa brevis, 1812–20; Te Deum, 1813; Requiem, 1825; 2 Credos, 1827; 3 Benedictio ante sacrum and post sacrum; 4 Masses

-Secular: 12 Lieder, op.7 (Paris, 1790); Nach Trennung Wiedersehn (Lindheimer), 1v, kbd (Hamburg, n.d.); Frühlingsfeier (F.G. Klopstock), S, orch, SWl; 4 Lieder, chorus, orch, 1807–23, SWl; 3 works, 1v, orch, 1807–32, SWl

Instrumental:

-Orquestral: [2] Sinfonie, E , D, op.3, bks 1, 2 (Paris, c1792); La tempête et le calme, sym., c, op.5 (Paris, 1794); Concerto … tiré d'un quatuor de … Pleyel, C, vn solo, op.6 (Paris, ?1794); Concerto … composé par Freyhold, arr. Massonneau, 2 solo fl, op.12 (?1802); Overture, D, 1804, 6 vn concs., 6 syms. (frags.), Polonaise, all SWl

-Cambra: 6 duos, 2 vn, op.1 (Amsterdam, ?1791); 3 duos, 2 vn, op.1, bks 1, 2 (Göttingen, n.d.); 3 trios concertants, 2 vn, vc, op.2 (Göttingen, n.d.); 3 quatuors, str qt, op.4 (Paris, ?1793); 6 quatuors concertants, str qt, op.8 (Amsterdam, ?1797); 3 duos concertants, vn, vc, op.9 (Hamburg, ?1798); 3 quatuors, ob, vn, va, vc (Hamburg, ?1798); 1re recueil des airs variés, vn, va, op.10 (Brunswick, n.d.) [? = op.11]; 1re recueil des airs variés, vn, va, op.11 (Brunswick, n.d.); 3 quatuors, str qt, op.11 (Hamburg, c1800) [not op.12 as listed by Kade]; 6 trios, 2 vn, vc, SWl

-Nombrosa obra perduda, incl. concs., ovs., vocal works

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Louis Massonneau (1766-1848) - Altres: Louis Massonneau (1766-1848)

---

Parlem amb veu pròpia...

Louis Massonneau va ser un compositor de nom francès que va néixer i viure a Alemanya. Desconegut a les nostres contrades, va ser un autor clàssic en les formes però buscador incansable de nous procediments i mètodes que el van apropar prematurament al romanticisme. En aquest sentit, tenint en compte que el seu repertori es divideix en música instrumental, prèvia al 1800, i música vocal, posterior al 1800, serà previsible poder contextualitzar les obres d'avui. En essència la seva música és propera a la d'autors com Rosetti, Pleyel i Gyrowetz i denota un elevat perfeccionament acadèmic així com una fidel proximitat a l'escola alemanya, comprensible tenint en compte els seus antecedents. Del seu extens repertori m'agradaria poder parlar del seu rèquiem o d'alguna de les seves misses tot i que per ara això no serà possible, per tant, haurem de saciar la nostra curiositat amb dues partitures instrumentals diferenciades. D'entrada, la sorprenent Simfonia en Do menor "La tempete et le calme" opus 5 de 1794. Aquesta obra, la ultima de les 3 simfonies que va escriure, va despertar gran expectació per ser propera a l'anterior i revolucionària Le Portrait musical de la Nature ou Grande Symphonie de Justin Heinrich Knecht i alhora per ser precursora, amb tots els matisos possibles, de la famosa Simfonia Pastoral de Beethoven. Els tres moviments de la simfonia estan connectats. El primer, la tempesta, és un poderós i dramàtic largo-allegro con fuoco que progressivament disminueix amb un pianissimo calmat en els compassos finals i que enllaça amb el tranquil andantino sempre sotto voce. El rondo final retorna enèrgic amb un perfil marcadament clàssic que contrasta amb la filosofia més romàntica dels dos primers moviments. Com a complement a la simfonia, un breu i simpàtic Quartet en Fa major per a oboè, violí, viola i violoncel. Un nou i desconegut compositor a qui alegrement donem la benvinguda a l'espera de poder-ne tornar a parlar "religiosament"!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Paul Goodwin (oboe); Anna McDonald (violin); Jane Rogers (viola); Helen Gough (cello)
AMAZON: Mozart, Massonneau, Stamitz, Krommer: Oboe Quartets

IMSLP: Louis Massonneau (1766-1848)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Paul Goodwin – Mozart, Massonneau, Stamitz, Krommer: Oboe Quartets

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!