MOÓR, Emánuel (1863-1931) - Sonata in G, No.2 Op.55 (c.1900)

Obra de Carl Holsoe (1863-1935), pintor danès.

- Recordatori d'Emánuel Moór -

En el dia de la commemoració del seu 83è aniversari de decés

---

Parlem de Pintura...

Carl Holsøe (Arhus, 1863 - Asserbo, 1935) va ser un pintor danès. Va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts de Copenhaguen (1882-1884). A partir d'aleshores, va continuar la seva educació a Kunstnernes Studieskole, escola-estudi de l'artista P.S. Kroeyer. Va viatjar a Itàlia, el 1889 va rebre la Menció d'Honor (París) i va rebre la beca de l'acadèmia entre els anys 1890-1898. Va ser també a l'acadèmia on va guanyar el premi d'or el 1901 i el premi Eckersberg el 1908, així com altres beques i premis. Carl Holsøe es va convertir en membre de la junta directiva de la Kunstforeningen. Va exposar-hi durant molts anys. Es va fer amic de Vilhelm Hammershoi i mútuament es van inspirar. Les seves obres estan relacionades amb escenes d'interiors, sovint de caràcter romàntic i melancòlic. També va pintar paisatges, bodegons i quadres de flors. Va morir a Asserbo el 1935.

Font: En català: No disponible - En castellano: Carl Holsoe (1863-1935) - In english: Carl Holsoe (1863-1935) - Altres: Carl Holsoe (1863-1935)

---

Parlem de Música...

Emánuel Moór (Kecskemét, 19 de febrer de 1863 - Mt Pélerin, Vevey, 20 d'octubre de 1931) va ser un pianista i compositor hongarès. Va estudiar a Budapest i posteriorment a Viena. Ràpidament va viatjar per Europa com a director i pianista. El 1885 va viatjar a els EUA com a director de concerts. Allà va conèixer i treballar amb Lilli Lehmann, Ovide Musin i altres cèlebres artistes. El 1887 va viatjar a Anglaterra, després a Suïssa i finalment a Alemanya. Va estrenar nombroses òperes, com Die Pompadour i Andreas Moser (1902). Va compondre fins a vuit simfonies, de les quals es van publicar tres (Op. 45 en Re menor, Op. 65 en Mi menor, Op. 67 en Do). Va escriure, així mateix, tres concerts de piano, quatre concerts de violí i dos de violoncel. La seva música de cambra va ser molt popular i es va interpretat sovint als programes de la Classical Concert Society. Va ser l'inventor del Moór-Duplex piano, que consistia en un teclat doble amb un acoblador manual entre els dos pianos. Pau Casals va admirar profundament a Moór i el va interpretar sovint. Va morir a Vevey l'octubre de 1931.

OBRA:

Vocal:

Secular:

La Pompadour (Cologne, February 22, 1902)
Andreas Hofer (or Moser) (Cologne, November 9, 1902)
Hochzeitsglocken (Kassel, August 2, 1908; in London as Wedding Bells, January 26, 1911)
Der Goldschmied van Paris (n.d.)
Herlha (unfinished)
Numerous songs

Religiosa:

Requiem (1916)

Instrumental:

3 piano concertos (1886, 1888, 1906)
8 symphonies (1893-1910)
4 violin concertos (1905-1907)
2 cello concertos (1905-1906)
Triple Concerto for Violin, Cello, Piano, and Orchestra (1907)
Harp Concerto (1913)
Much chamber music

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Emánuel Moór (1863-1931) - Altres: Emánuel Moór (1863-1931)

---

Parlem amb veu pròpia...

Pau Casals afirmava que Emánuel Moór va ser "un geni" i en favor d'aquesta afirmació l'interpretava sempre que podia. Tot i el reconeixement públic d'un dels catalans més internacionals de la història, el cert és que actualment el cognom Moór segueix essent eminentment desconegut tot i les 123 composicions que va deixar escrites entre elles, ni més ni menys, que fins a vuit simfonies, tres concerts de piano i altres obres instrumentals i vocals. Oblidat i enterrat, hem hagut d'esperar al segle XXI per veure'l renéixer de l'erm assedegat en el que malvivia. La primera prospecció té a veure amb la seva obra de cambra, la que va gaudir de major ressò quan el compositor va viure. En relació amb l'obra d'avui, el mateix Casals va deixar escrit que aquesta Sonata en Sol major No.2 opus 55 per a piano i violoncel era una obra mestra. Composta al voltant del 1900, l'obertura allegro moderato s'introdueix amb una melodia majestuosa, amb un desenvolupament dramàtic i fosc i amb un final enèrgic. El scherzo segueix amb el violoncel iniciant el seu camí en el registre més baix mentre el piano brilla per la seva lleugeresa. Canvis constants, moments incerts que ens despisten a l'hora d'anticipar el poderós adagio, impregnat de profunda tristesa que sobtadament es trenca pel final vivace i enèrgic. Una obra emmarcada en el post-romanticisme però encara propera a l'herència de Brahms. La interpretació, fantàstica, dibuixa el primer esbós consistent del que va ser el majestuós quadre musical d'Emánuel Moór!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Gregor Horsch (cello); Carole Presland (piano); Cellokwartet Amsterdam
PRESTOCLASSICAL: Moór: Works for Cello

IMSLP: Emánuel Moór (1863-1931)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: Emanuel Moór – Moór: Works for Cello

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!