POTTER, Philip Cipriani Hambly (1792-1871) - Symphony in F, No.7

Obra de Frederick Calvert (1793-1852), pintor irlandès (1)

- Recordatori de Philip Cipriani Hambly Potter -

En el dia de la celebració del seu 222è aniversari de naixement

---

Parlem de Pintura...

Frederick Calvert (Cork, 1793 - Suffolk, 1852) va ser un pintor irlandès. Conegut especialment per les nombroses escenes marítimes, sovint de petit format, també va ser un pintor de paisatges, etapa que va desenvolupar durant la seva joventut. La primera de les seves exhibicions públiques va ser el 1812, a la Society of Artists of Ireland a Dublin. A partir d'aleshores, va exhibir també a la Hibernian Society of Artists i entre els anys 1833 i 1844 a la Royal Society of British Artists i a la Royal Hibernian Academy de Dublin. Va morir a la regió anglesa de Suffolk el 1852.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Frederick Calvert (1793-1852) - Altres: Frederick Calvert (1793-1852)

---

Parlem de Música...

Philip Cipriani Hambly Potter (London, 3 d'octubre de 1792 - London, 26 de setembre de 1871) va ser un pianista, professor i compositor anglès. Fill de Richard Huddleston Potter i nebot polític del pintor Giovanni Baptista Cipriani, bon amic de Johann Christian Bach i CF Abel, es va formar amb el seu pare, també pianista i compositor, i amb Thomas Attwood. Es va seguir formant amb William Crotch, amb qui també va treballar el 1808-09, i especialment amb Joseph Wölfl de qui va afirmar que havia estat el seu millor mestre. Un cop graduat es va convertir en membre de la Philharmonic Society el 1815. Va debutar precisament en aquella societat el 1816 amb el seu Sextet Op.11. Els seus primers anys, tot i la consolidada fama de pianista, van ser irregulars. El seu poc èxit com a compositor a Anglaterra el va motivar a viatjar a Europa entusiasmat per conèixer a Beethoven. Es va instal·lar a Viena el 1817 i mitjançant alguns contactes va poder contactar amb Beethoven. Aquest, en una carta a Ries del 5 de maig de 1818 afirmava el següent: "Botter [sic] m'ha visitat un parell de vegades, sembla ser un bon company i té talent per a la composició ". Precisament el geni alemany va promocionar Potter en el cercle d'Aloys Förster. El 1819 va tornar a Anglaterra animat pel nou coneixement adquirit. Ràpidament es va fer un nom a l'escena del seu país i va actuar com a solista en nombrosos concerts, especialment amb obres de Mozart i Beethoven. El seu virtuosisme amb el piano va ser motiu d'admiració i fins i tot anys més tard es va convertir en director de concerts de la Societat Filharmònica de Londres. El 1822 es va convertir en professor titular de piano de l'Acadèmia de Música. El 1827 va ser nomenat director de pràctiques d'orquestra i el 1832 va substituir a Crotch en el càrrec de director, lloc que va mantenir fins el 1859. Tota la seva vida va gaudir de fama i admiració i va ser molt estimat pel públic anglès. El seu perfeccionisme el van convertir en un imprescindible del repertori anglès. La seva etapa com a compositor va ser relativament curta en el temps, del 1816 al 1837. Obres orquestrals, entre elles 9 simfonies i 3 concerts de piano, obres de cambra i una poca mostra vocal són el testimoni de la seva producció. Va morir a Londres el setembre de 1871.

OBRA:

Vocal secular:

When evening draws her curtain round, 1v, pf (c1817);
No More, canzonet, 1v, pf, in Harmonicon, iii (1825), 21;
Medora e Corrado (G. Rossetti), cant., solo vv, chorus, orch, 1830, Lam;
Wer unter eines Mädchens Hand, B, small orch, 1847, lost except for pp.1–3

Instrumental:

Orch.:
9 syms.:
no.1, g, 1819, rev. 1826;
B , 1821, rev. 1839, Lam;
no.6, c, 1826;
no.7, F, 1826;
no.8, E , 1828, rev. 1846, Lam;
no.10, g, 1832, ed. in Musica Britannica, ?lxxvii (forthcoming), arr. fl, 2 vn, 2 va, vc, db (1836), arr. pf 4 hands (1832, Lam);
no.2, D, 1833; c, 1834;
no.4, D, 1834, arr. pf 4 hands as op.29 (c1851)

For pf, orch:
Introduction and Rondo, ‘alla militaire’, 1827;
Bravura Variations, on a theme by Rossini, 1829;
Ricercata, ‘on a favorite French theme’, 1830, op.24 (1835);
at least 3 concs., d (no.2), 1832, E , 1833, E, 1835

Others:
Ov., e, 1815, rev. 1848;
Duo concertant, pf, vn, orch, op.14 (Bonn, ?1827);
Concertante, on ‘Les folies d'Espagne’, vn, vc, db, pf, orch, 1829;
Ov. ‘Antony and Cleopatra’, 1835;
Ov. ‘Cymbeline’, 1836;
Ov. ‘The Tempest’, 1837;
March, 1854, Lsm

Chbr.:
3 Grand Trios, no.1 E , cl, bn, pf, arr. pf trio;
nos.2 and 3, D, B;
pf trio, op.12 (Bonn, c1824);
Sonata di bravura, hn, pf, arr. bn, vc, pf, op.13 (Bonn, c1824);
Sextet, fl, str qt, pf, op.11 (Bonn, ?1827);
Sextet, E , fl, cl, va, vc, db, pf, 1836;
Str Qt, G, Lam

Piano:
3 Waltzes in German Style (1816);
Recueil de valzers (1816);
Trio, pf 5 hands (?1816);
Andante ‘La placidità’ (Bonn, 1817);
Sonata, C, op.1 (1818);
Variations, on Mozart's ‘Fin ch'han dal vino’, op.2 (Leipzig, 1818) [pubd without op.no. (1816)];
Sonata, D, op.3 (Leipzig, 1818);
Sonata, e, op.4 (Leipzig, 1818);
Polonaise (Vienna, 1818);
Rondeau (Leipzig, 1818);
Thirteen Variations, on ‘Bekränzt mit Laub’ (Bonn, c1818);
Rondeau brillant [no.1] (Vienna, ?1818);
Fantasia, March and Trio (Vienna, ?1820);
Grand duo, pf 4 hands, op.6 (Vienna, ?1821);
Fantasia, on ‘Chi dice mal d'amore’ (c1822);
Mes rêveries (c1823);
Le départ de Vienne, in Harmonicon, ii (1824), 81;
Pezzi di bravura, op.15 (Bonn, c1824);
Andante and Allegretto ‘Il compiacente’, op.16 (?c1824);
The Parade, military divertimento, op.17 (?c1824);
Impromptu, on the Scottish air ‘Auld Robin Gray’, op.8 (1825);
‘Enigma’ Variations, op.5 (c1825);
3 Toccatas, op.9 (Leipzig, ?1825) [no.1 pubd without op.no. (?1816);
no.2 pubd without op.no. (Leipzig, 1818)];
Studies in All the Major and Minor Keys, op.19 (1826);
Introduction and Rondo giocoso, op.20 (?1826);
Introduction and Variations, with coda and cadenza (Leipzig, ?1826);
Allegro di bravura ‘Il vispo e la fuggita’ (before 1827);
Rondeau brillant no.2, op.21 (1827);
Fugue, E, 3 pf, 1827, Lam;
Fantasia and Fugue, 2 pf, c, 1818, op.27, Lam (?Bonn, c1830);
54 Impromptus, op.22 (1832);
Celebrated Octave Lesson (1834–48);
Introduction and Variations, on ‘Alice Gray’ (before 1837);
Impromptu, B , 1841;
Trois amusements, op.28 (?1848–51);
Impromptu, D, in J. Benedict:Select Practice for the Piano Forte (?1850);
Introduction and Rondoletto, op.23 (?1851);
Impromptu, G/g, ?1852, Lam;
Eine Grille, 1868, Lam, facs. in RAM Club Magazine, no.1 (1900);
Rondo scherzando ‘Il sollievo’ (n.d.)
Transcrs., arrs. and edns of works by Mozart, Dragonetti, Beethoven and others

Literatura:

- ‘Companion to the Orchestra’, Musical World, iii (1836), 97–101; iv (1836–7), 1, 177–81; v (1837), 129–33
- ‘Recollections of Beethoven, with Remarks on his Style’, Musical World, i (1836), 101–6; repr. in MT, x (1861), 150–57

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871) - Altres: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871)

---

Parlem amb veu pròpia...

Cipriani Potter va ser un compositor i director d'orquestra anglès molt respectat que va gaudir escrivint música però també escoltant-la motiu, aquest últim, pel qual va desistir de seguir escrivint música més enllà del 1837 per a dedicar-se literalment a gaudir de la música dels altres. Filosofia de vida interessant si tenim en compte la seva professionalitat tant com a director, compositor o editor de nombroses obres clàssiques. Abans de posar punt i final a la seva creativitat musical, Potter va dedicar el seu temps al piano, com a brillant intèrpret segons les cròniques, i a la composició. En aquest sentit, el seu gènere va ser l'instrumental i d'aquest en destaquen les simfonies. Fins a 9 simfonies, potser emulant a Beethoven, tot i que algunes fonts li atribueixen fins a 14 simfonies, 5 d'elles per tant perdudes. En qualsevol cas, el simfònic fou el seu camp. L'exemple d'avui, d'un autor difícil d'escoltar discogràficament, ens donarà a conèixer una pinzellada del seu art en nom de la seva Simfonia No.7 en Fa major. La majoria de les seves simfonies segueixen un patró semblant. Quatre moviments, el primer d'ells amb introducció lenta, tot i que no és el cas d'aquesta simfonia, i orquestres amb gran nombre d'efectius. La música i l'estil s'apropen a Beethoven tot i que també escoltarem evidents reminiscències clàssiques. La combinació de temes diferents així com l'enginy contrapuntístic són alguns dels punts forts d'aquestes, en general i de moment, desconegudes simfonies. Innovadores al seu temps, van rebre molt bones crítiques i fins i tot el mateix Wagner va dirigir personalment la última de les seves simfonies el 1855. En general, i anàlogament a bona part del repertori simfònic desconegut del segle XIX, aquest treball resulta especialment interessant tant per la suficiència interpretativa com per la pròpia naturalesa del seu compositor, un desconegut a qui avui felicitem!

Gaudiu i compartiu! 

---

Informació addicional...

INTÈRPRETS: Czech Chamber Philharmonic Orchestra; Douglas Bostock
AMAZON: Bennett / Potter: Symphonies

IMSLP: Philip Cipriani Hambly Potter (1792-1871)

CPDL: No disponible

SPOTIFY: The British Symphonic Collection Vol.14

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!