dilluns, 27 d’octubre del 2014

HUGUES, Pietro Eugenio Luigi (1836-1913) - Flute Concerto, Op.56

Pierre Auguste Renoir - Two Sisters (1881)
Obra de Pierre-Auguste Renoir (1841-1919), pintor francès (1)



- Recordatori de Pietro Eugenio Luigi Hugues -
En el dia de la celebració del seu 178è aniversari de naixement


Parlem de Pintura...

Pierre-Auguste Renoir (Llemotges, 25 de febrer de 1841 - Cagnes, 3 de desembre de 1919), és un dels més cèlebres pintors francesos. No és fàcil classificar-lo, va pertànyer a l'escola impressionista, però es va separar d'ella ràpidament pel seu interès per la pintura de cossos femenins sobre els paisatges, el pintor Rafael va tenir una gran influència en ell. Famós per les seves pintures resplendents i íntimes, en particular les que representen nus femenins, se'l considera un dels més grans artistes independents de la seva època. És famós per l'harmonia de les seves línies, la brillantor del seu color i l'encant íntim dels seus molt variats temes pictòrics. A diferència d'altres impressionistes, es va interessar més per la representació de la figura humana individual o en retrats de grup que dels paisatges, a més, tampoc va subordinar la composició i plasticitat de la forma als intents d'interpretació dels efectes lumínics. Renoir va néixer a Llemotges, el 25 de febrer de 1841. De nen va treballar com a decorador en una fàbrica de porcellanes de París, als 17 anys copiava pintures sobre ventalls, pantalles de làmpades i persianes. Després del seu ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts el 1862, Renoir es va matricular a l'acadèmia del pintor suís Charles Gabriel Gleyre, on va conèixer a Frideric Bazille, Claude Monet i Alfred Sisley. La seva obra més primerenca va estar influenciada per dos pintors francesos, Monet en el seu tractament de la llum, i el pintor romàntic Eugène Delacroix en el seu tractament del color. 

El 1864 va exhibir per primera vegada la seva obra a París, però no va obtenir cert reconeixement fins el 1874, en la primera exposició de pintors de la nova escola impressionista. El ball del Moulin de la Galette (1876, Museu d'Orsay, París) és una de les obres més famoses de l'impressionisme, una escena d'un cafè, a l'aire lliure, en la qual queda palès el domini de Renoir en el tractament de les figures i en la representació de la llum. Altres exemples extraordinaris del seu talent com a retratista són, Madame Fuster i els seus nens (1878, Museu Metropolità de Nova York) i Jeanne Samary (1879, Museu del Louvre de París). Renoir va consolidar la seva reputació amb l'exposició individual celebrada a la galeria Durand - Ruel de París el 1883. Entre els anys 1884 i 1887 va realitzar unes sèries d'estudis de grup de figures nues conegudes com Les grans banyistes (Museu d'Art de Filadèlfia). Aquestes obres revelen la seva extraordinària habilitat per mostrar el brillant i nacrat color i textura de la pell i per comunicar un sentiment líric unit a la plasticitat del tema. La seva representació de la gràcia femenina no ha estat superada en la història de la pintura moderna. Molts dels seus últims quadres tracten també el mateix tema però en un estil cada vegada més accentuat rítmicament. Durant els últims 20 anys de la seva vida va patir d'artritis. Encara que li era impossible moure les mans lliurement, va continuar treballant amb un pinzell lligat al braç. Renoir va morir el 3 de desembre de 1919 a Cagnes, una vila al sud de França.

Font: En català: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) - En castellano: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) - In english: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) - Altres: Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) 


Parlem de Música...

Luigi Hugues (Casale Monferrato, 27 d'octubre de 1836 - Casale Monferrato, 5 de març de 1913) va ser un geògraf i músic aficionat italià. Va estudiar enginyeria, ciències i literatura abans de dedicar-se a la geografia. Conegut principalment per la seva contribució a l'ensenyament de la història de la geografia, Hugues va dedicar part del seu temps a la composició de forma esporàdica i lliure. Bon intèrpret de la flauta, va ser per aquest instrument que va compondre diverses obres de les que en destaquen el seu concert per a flauta i orquestra Op.56. Fruit del seu perfil més aficionat, musicalment no se l'ha tingut en compte a l'hora d'estudiar la història de la música per a flauta a Itàlia. Va morir a Casale Monferrato el març de 1913.

Font: En català: No disponible - En castellano: No disponible - In english: Luigi Hugues (1836-1913) - Altres: Luigi Hugues (1836-1913)


Parlem amb veu pròpia...

La sort del músic aficionat, tot i la restricció de la manca d'acadèmia, és la total llibertat a l'hora d'escriure música. Aquest sembla el camí que traça el repertori de Luigi Hugues, un geògraf que per afició va dedicar-se a la composició. I el resultat, escoltant aquesta fantàstica edició, no pot ser més satisfactori. Amb tot, un es pregunta si realment Hugues no es fa el despistat amb nosaltres perquè tendeixo a creure que alguna acadèmia i estudis musicals havia de tenir per escriure obres de tant bon gust com les que es presenten en aquesta edició. Emmarcades en la filosofia del risorgimento, Hugues dibuixa un paisatge de colors i de màgia en què la flauta, i especialment el flautista, ha de demostrar una dosis de tècnica i de força pulmonar remarcable. Obres com el preciós Notturno opus 54 o el seu Concert en Re major opus 56, ambdós en la seva versió per a flauta i piano, són sensibles, dolces i líricament properes a l'òpera però també obligadament virtuoses i exigents. El contrast i el diàleg que s'estableix entre el piano i la flauta, fruit de la brillant interpretació, és senzillament deliciós tot convertint a Hugues, el geògraf, en un autèntic mestre en aquest art!

 Gaudiu i compartiu! 


Informació addicional...

Musiche originali ed inedite per flauto e pianoforte

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!
Publicado por Paul Muad Dib

1 comentari:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)